_
_
_
_
_

El 30% dels ambulatoris de l’àrea de Barcelona es demoren a donar cita

Els CAP segueixen patint les conseqüències de la retallada de 1.400 milions efectuada per Salut durant aquesta legislatura

Jessica Mouzo
Pacients esperen a la cua del CAP Sud de Terrassa.
Pacients esperen a la cua del CAP Sud de Terrassa.Cristóbal Castro

No només els hospitals catalans estan col·lapsats amb els passadissos plens de pacients o llargues llistes d'espera. També els centres d'atenció primària (CAP) pateixen les conseqüències de les retallades que ha executat el Departament de Salut. El 30% dels ambulatoris de l'àrea de Barcelona superen el termini de 48 hores estipulat per Salut per a una consulta programada. Els professionals denuncien que l'espera és superior, fins i tot del 50% si se sol·licita per Internet.

Les agendes dels metges d'atenció primària treuen fum. Els CAP segueixen patint les conseqüències de la retallada de 1.400 milions efectuada per Salut durant aquesta legislatura. Encara que no s'amunteguin els pacients als passadissos dels ambulatoris, els usuaris sí que saturen les línies telefòniques demanant cites que no arriben per visitar el seu metge de capçalera. El 30% dels CAP de la Regió Sanitària de Barcelona superen el termini de 48 hores fixat per Salut.

El Departament recorda que el 85% de les agendes dels metges donen cita prèvia abans de 48 hores i que, en qualsevol cas, “tothom té l'atenció garantida per part d'algun professional de l'equip”. Però en moltes zones de Catalunya i, especialment a l'àrea de Barcelona, els pacients es troben amb moltes traves per aconseguir una cita amb el seu metge. Un veí del barri de les Corts, per exemple, relata que quan va intentar concertar una visita amb el seu metge fa unes setmanes, l'ambulatori el va emplaçar a trucar al gener “perquè ho tenen tot ple fins a aquesta data”.

Salut s'ha negat a facilitar informació detallada sobre el nombre de metges que tenen la seva agenda saturada al·legant que “no hi ha un registre de llista d'espera de primària perquè el límit de 48 hores no el fa viable”. El departament que dirigeix Boi Ruiz s'ha limitat a desgranar per regions sanitàries el percentatge d'ambulatoris que compleixen el termini de 48 hores en el 85% de les seves agendes. Així, a l'Alt Pirineu i l'Aran, un 4% dels centres mèdics tenen problemes d'agenda; a Lleida són un 17% dels CAP; a Terres de l'Ebre i Girona, el 20%; i a la Catalunya Central i Camp de Tarragona, el 14%.

No obstant això, la informació que disposa el sindicat Metges de Catalunya (MC) a partir de les dades facilitades pel Consell de Participació dels Professionals de l'Institut Català de la Salut (ICS) —l'empresa pública que gestiona vuit grans hospitals i el 80% de l'atenció primària—, dista molt de les xifres oficials. Segons el Consell de Participació, entre juliol i novembre de 2015, només el 50% de les cites programades que se sol·liciten per Internet es donen abans de 48 hores. En el cas de les visites concertades mitjançant telèfon, el 45% triguen més de dos dies i, en les cites demanades en el mateix taulell del CAP, les dades reflecteixen que el 35% pateixen retards superiors a les 48 hores.

“La sensació al carrer és que les llistes d'espera són superiors a una setmana, fins i tot a tres”, apunta David Arribas, delegat de MC per a l'atenció primària de l'ICS. “El nombre de visites entre el 2014 i 2015 ha augmentat un 3,2% i, si a això sumem la baixada de plantilla de 1.077 professionals que hem perdut en aquests anys, tinc els meus dubtes que es compleixin les agendes”, protesta. El pressupost per a atenció primària es va reduir fins a un 23,5% entre el 2010 i 2014, va passar de 1.759 milions d'euros a 1.345 milions l'any passat. El 2015, el Servei Català de la Salut ha destinat 1.442 milions a l'assistència primària.

Hi coincideix Cesca Zapater, membre del Fòrum Català d'Atenció Primària (Focap). “Pocs metges compleixen el termini de 48 hores. Estan saturats”, apunta. La metgessa assenyala, a més, que a Barcelona s'està desplegant en molts CAP un sistema organitzatiu pel qual els facultatius es van alternant perquè cada dia de la setmana un d'ells es dediqui exclusivament a l'atenció urgent. Aquest plantejament, sosté Zapater, “genera més demanda” perquè el metge que li toca cobrir els casos urgents durant tota la jornada retarda més la seva pròpia agenda. Amb tot, el Departament assegura que, si es tracta d'una emergència, els pacients poden acudir al seu CAP per urgències i algun metge els atendrà perquè “l'atenció urgent s'està fent sense demores”. “Així es crea el vici que el pacient vagi per urgències encara que no sigui una emergència”, adverteix Zapater.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_