Selecciona Edició
Connecta’t

El conclave dels cupaires

El debat entre els més de 3.000 militants tancats a Sabadell va tenir lloc en un escenari improvisat on cridaven intentant convèncer la resta

Un moment de les votacions en l'assemblea de la CUP.
Un moment de les votacions en l'assemblea de la CUP.

El futur d'Artur Mas l'haurien d'haver decidit aquest diumenge 3.111 militants de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) tancats en un conclave que es va celebrar en la pista coberta d'atletisme de Sabadell aquest diumenge, vigília del dia dels Sants Innocents, amb els canelones de Sant Esteve encara per pair. Cupaires vinguts d'arreu dels territoris de parla catalana van arribar en autobusos i cotxes particulars a Sabadell disposats a arremangar-se la dessuadora i decidir el futur Govern de la Generalitat. Just al costat d'una paradeta de marxandatge propi de l'esquerra independentista i anticapitalista, van començar les inscripcions i acreditacions dels triats per decidir el futur de l'“enemic” Artur Mas.

Entre acreditació i acreditació, els assistents es desfeien en salutacions en un ambient festiu. “Tots sabem la posició de tots”, deia un militant de la CUP provinent de Girona a simpatitzants bascos que somreien tocats amb txapeles.

L'exdiputat David Fernàndez va ser dels primers a aterrar al pavelló. Fernàndez anava acompanyat per un dels portaveus de l'autodenominada “revolució de les escales” que el maig passat va ocupar l'edifici de la Mobile World Capital a la plaça de Catalunya durant la vaga que van protagonitzar tècnics subcontractats per Movistar.

La peculiar assemblea de la CUP va prendre la primera decisió poc després de les deu del matí: votar en secret. El 42% dels assistents, que llavors només eren 2.261, preferien que la resta de companys no sabés quina era la seva decisió. “Els que votaran a favor d'investir Mas tenen vergonya que la resta de companys sapiguem que aposten per votar el capitalisme fet persona”, ironitzava, mig rient i molt de debò, un militant lleidatà que amb quatre companys més van matinar per recórrer els 160 quilòmetres i “fer història”.

Prop de la mesa de l'assemblea, desenes de militants pujaven a l'improvisat encerat on intentaven convèncer els membres de l'assemblea de quin dels quatre escenaris possibles era el que s'havia d'escollir. En primera fila i amb cara d'empipament o circumstància, o totes dues alhora, els diputats i líders visibles de l'organització, composta per 18 grupúsculs, escoltaven les proclames. El nombre d'assistents va anar augmentant fins a superar els 3.100. En un racó, Antonio Baños mirava el seu mòbil mentre un militant valencià cridava: “No investiu Mas!”. Anna Gabriel i David Fernàndez paraven atenció al que, cronòmetre en mà, anaven xisclant companys seus.

L'assemblea va acabar tal com va començar: amb l'empat. Mas no sap quin serà el seu futur.