Selecciona Edició
Connecta’t

L’escola d’un suïcida de París havia advertit de la seva radicalització

El Comitè P, que vigila la Policia belga, investiga per què la informació no va transcendir

Atentados a París el passat 13 de novembre. Ampliar foto
Atentados a París el passat 13 de novembre. AP

S'obre un capítol més en les investigacions que envolten els atemptats terroristes gihadistes del 13 de novembre a París. L'escola de Brussel·les on estudiava Bilal Hadfi, un dels suïcides que van perpetrar la matança, va alertar a l'abril les autoritats educatives de la seva radicalització islamista, segons la premsa local belga. La informació no es va traslladar a les autoritats judicials del país i ara l'anomenat Comitè P –un òrgan independent que vigila l'activitat policial "per l'interès dels ciutadans", segons la seva pàgina web– investiga què va passar i per què aquesta informació no va arribar a transcendir.

"[Bilal Hadfi] expressava regularment opinions radicals a classe i diverses vegades se l'havia fet parlar amb el director", revela una informació dels diaris flamencs De Morgen i Het Laatste Nieuws basada en documents interns del centre educatiu. La mare d'aquest jove de 20 anys i nacionalitat francesa ja havia comentat en una entrevista deu dies abans de la massacre a París que el seu fill era una "olla de pressió" i tenia por que "es fes esclatar d'un dia per l'altre", informa Efe.

"Els docents del centre Anneessens-Funck, on estudiava Bilal Hadfi just abans de marxar a Síria [al febrer], estan sent interrogats per les autoritats", explica De Morgen. Els treballadors del centre, que es troba al bell mig de la capital belga, a només 350 metres de l'emblemàtic Manneken Pis, havien informat les autoritats educatives a l'abril (set mesos abans de la massacre de París) sobre la radicalització de Hadfi perquè després dels atemptats contra el setmanari francès Charlie Hebdo, el passat 7 de gener, la seva actitud els "havia cridat l'atenció". 

Hadfi va ser un dels suïcides dels voltants de l'estadi de Saint-Denis, als afores de París. Prèviament (al febrer) havia viatjat a Síria per combatre a les files de l'autoproclamat Estat Islàmic (ISIS, per les seves sigles en anglès). Encara que les autoritats europees estan especialment preocupades pels combatents retornats a la Unió Europea (UE) –només a Bèlgica n'hi ha uns 400, segons les últimes estimacions–, l'advertiment de la seva escola no va transcendir.

A més, aquest dissabte s'ha sabut que el jove Hadfi estava fitxat a les bases de l'Òrgan de Coordinació per a l'Anàlisi de les Amenaces (OCAM, per les seves sigles en francès) de Bèlgica.

Crítiques a Bèlgica

Aquest episodi se suma a una llista de crítiques a la gestió antiterrorista de Bèlgica entorn dels atemptats de París el passat 13 de novembre. Un dels terroristes més buscats i en parador desconegut des de llavors, el belga Salah Abdeslam, va superar fins a tres controls policials en la seva fugida de París a Brussel·les la nit de la matança. No se'l va detenir perquè la seva identitat encara no s'havia inclòs al SIS II (el Sistema d'Informació de Schengen), fitxer en el qual s'insereix la informació dels sospitosos de terrorisme i altres crims dins dels 26 països que conformen l'àrea de lliure circulació de persones a la UE.

A més, el ministre de justícia belga, Koen Geens, va donar a entendre en una entrevista a un mitjà local que les autoritats el tenien localitzat al barri de Molenbeek després de la massacre, la nit del 15 al 16 de novembre, però que no podien detenir-lo perquè la llei no permetia fer batudes en plena nit.

La burgmestre de Molenbeek –barri de Brussel·les amb el qual tenien vincles no només els terroristes de París, sinó també de Charlie Hebdo, el tren Thalys i el Museu Jueu de Brussel·les– va admetre en una entrevista amb EL PAÍS que els germans Brahim i Salah Abdeslam (el primer mort a París i l'altre, pròfug) estaven fitxats per la policia local, però que, com que no tenien competències de detenció –facultat que només té la policia federal–, no se'ls va poder capturar.

Després dels atacs i en saber-se que la majoria dels terroristes estaven vinculats amb Molenbeek, a Brussel·les, les autoritats franceses van criticar durament la gestió del país veí, que va respondre elevant la màxima alerta per atemptat terrorista "imminent" i paralitzant tota la capital tancant escoles i universitats i suggerint als adults treballar des de casa durant dos dies.