Selecciona Edició
Connecta’t

Encaparrats per una obra del Mestre de Cabestany

La Generalitat vol comprar una escultura de marbre del segle XII de la portada de Sant Pere de Rodes després que l’hagin reclamat el MNAC i el Museu d’Art de Girona

L'obra del Mestre de Cabestany que vol adquirir la Generalitat.
L'obra del Mestre de Cabestany que vol adquirir la Generalitat.

La Generalitat vol comprar un cap de marbre de dotze centímetres d'altura, una petita joia del romànic considerada una obra mestra, com tot el que va crear al segle XII l'anomenat Mestre de Cabestany, en aquest cas per a la portalada de l'església del monestir de Sant Pere de Rodes (Alt Empordà). La portalada, datada del 1160 i que va encarregar el comte d'Empúries, va estar dempeus fins que va ser destruïda i mutilada al segle XVIII pels habitants dels pobles del voltant, que no van dubtar a endur-se'n les pedres per construir les seves cases, com es pot veure en alguns de les llindes de les portes del municipi de la Selva de Mar.

Moltes de les peces d'aquesta impressionant portada van acabar en mans de museus i col·leccionistes. Com el cap que està a la venda a la galeria Mercè Ros de Madrid —la mateixa que va recuperar l'únic retrat de Felip IV pintat per Rubens el 1628—, tal com es pot veure a la seva pàgina web i com es va comprovar a l'estand que va instal·lar a finals de novembre a Feriarte de Madrid.

La Generalitat vol comprar-la perquè almenys dos museus catalans, el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el Museu d'Art de Girona (MAG), se la disputen i la volen veure a les seves vitrines: el MNAC perquè, tot i que sembli increïble, no disposa de cap obra d'aquest autor, i el MAG perquè, tot i que té altres peces atribuïdes al Mestre de Cabestany, vol tenir més ben representat a la seva demarcació el treball d'aquest destacat escultor medieval.

La peça podria tenir un valor entre 50.000 i 90.000 euros, segons alguns especialistes

Però en realitat la peça no està a la venda. “Els propietaris han acceptat un període d'uns mesos després de l'interès d'una institució a adquirir-la. Per tant, està reservada, no a la venda, i fins que no passi aquest termini no se sabrà si s'adquireix o continua a la venda”, assegura Ros, sense esmentar quina institució n'està interessada. Tampoc se sap quin és el preu d'aquesta joia, tot i que diversos experts apunten que el seu valor oscil·la entre els 50.000 i els 90.000 euros.

No obstant això, Joan Pluma, director general de Patrimoni Cultural de la Generalitat, no deixa dubtes després de reconèixer que ha estat aquesta administració la que s'ha interessat per l'obra i ha entrat en contacte amb la galeria i els propietaris de la peça per adquirir-la. “Hi ha interès a adquirir el cap del Mestre de Cabestany, però fins a principi d'any no podem fer-ho per un tema econòmic. Per això hem demanat esperar al nou any, moment en què ens asseurem a discutir el preu i si finalment es pot adquirir”, explica.

Des del MNAC reconeixen també l'interès per la peça, però es limiten a assegurar que han elaborat un informe adreçat a Patrimoni perquè l'adquireixi, sense entrar en més detalls. També la directora del MAG de Girona, Carme Clusellas, reconeix que la vol per al seu centre, però explica que la prioritat és que aquesta peça “d'una qualitat excepcional” s'adquireixi i que “després ja es veurà on s'exposa” o si “caldrà pactar una alternança entre els dos museus”, conscient de la força del MNAC, el primer museu català.

Els quatre caps del Mestre de Cabestany, durant l'exposició que va fer el MNAC el 2014 'Ex Ungue Leonem'. ampliar foto
Els quatre caps del Mestre de Cabestany, durant l'exposició que va fer el MNAC el 2014 'Ex Ungue Leonem'.

L'interès per adquirir la peça és anterior fins i tot a l'exposició Ex Ungue Leonem, que es va poder veure al MNAC entre l'abril i el setembre del 2014, que va comissariar Jordi Camps i que va reunir quatre caparrons creats al segle XII per aquest singular escultor que fa rostres geomètrics, ulls enormes i oblics amb una gran força expressiva que remeten a la tradició i tècnica romanes. Llavors es va veure el cap a la venda, amb tres de les seves obres germanes: una conservada als fons del MAG, que va ingressar després de la donació de Joaquim Cusí el 1992; una altra que es conserva a la reserva del Museu Fitzwilliam de Cambridge des dels seixanta i la que està en mans del col·leccionista Oleguer Armengol.

No hi ha acord sobre qui va ser el Mestre de Cabestany. Segons alguns, va ser un monjo benedictí originari de Tolosa de Llenguadoc; d'altres creuen que va ser un italià de la localitat de Prato, a la Toscana, que amb el seu petit taller va viatjar fent petites obres, diferents de la resta dels conjunts. Fins i tot alguns, com Xavier Barral, dubten de la seva existència i asseguren que: “La història vinculada amb el Mestre de Cabestany és només un muntatge intel·lectual del segle”.

Gaudí, Picasso, Dalí i Pere Torné Esquius

'Interior vermell', pintada el 1913 per Pere Torné Esquius, que es podrà veure al MNAC en l'exposició que prepara el museu sobre aquest pintor.
'Interior vermell', pintada el 1913 per Pere Torné Esquius, que es podrà veure al MNAC en l'exposició que prepara el museu sobre aquest pintor.

Mercè Ros es va estrenar a Feriarte deixant tothom d'una peça amb el retrat de Felipe IV de Rubens, a l'espera que el compri l'Estat exercint el seu dret de tempteig. Però Ros, que va obrir galeria a Madrid al maig, ven altres obres de gran interès, com són una taula del segle XV de Pere Garcia de Benavarri, una ceràmica de Gaudí, dibuixos de Picasso i Dalí, una escultura de Miquel Blay i la petita obra Interior vermell, pintada el 1913 per Pere Torné Esquius. Segons Ros, els comissaris de l'exposició que prepara el MNAC per recuperar a aquest misteriós pintor d'interiors solitaris l'han demanat i es veurà aviat al museu de Montjuïc.