Selecciona Edició
Connecta’t

La CUP afronta dividida l’assemblea decisiva per investir Artur Mas

Gairebé 3.600 militants voten a Sabadell si accepten revalidar Mas com a president i si assumeixen un pla social de 270 milions

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) arriba dividida a l'assemblea que avui celebra a Sabadell, en la qual decidirà el destí d'Artur Mas. Els 3.577 militants hauran de decidir si accepten investir-lo com a president de la Generalitat i assumeixen un pla social de 270 milions d'euros, en la seva majoria supeditat a l'aprovació dels Pressupostos. En els últims dies diverses de les forces i sectors que integren la CUP han pres posició a favor o en contra de la reelecció de Mas. El mateix partit admet les tensions internes. “Un 60%-40% és un resultat possible”, reconeixia la diputada Eulàlia Reguant. Els diputats de la CUP entenen que l'oferta de Junts pel Sí és l'última; el seu rebuig sembla que portarà a la convocatòria d'eleccions.

Militants de la CUP en una assemblea el 29 de novembre.
Militants de la CUP en una assemblea el 29 de novembre.

A hores d'ara el consens només és possible si els militants de la CUP, que sempre han dit que no, accepten ara investir Artur Mas. La diputada Eulàlia Reguant va admetre aquesta setmana a Catalunya Ràdio que si avui l'assemblea rebutja Mas i JxSí no formula més propostes, s'hauran de convocar noves eleccions. Aquesta situació ha dividit el partit. Endavant o el sindicat COS (dos dels col·lectius integrats en la CUP) van reiterar aquesta setmana el seu rebuig a Mas, i cent regidors enquadrats en el corrent Poble Actiu es van decantar per permetre la reelecció de l'actual president.

“Això causa tensió i, evidentment, qualsevol decisió pot generar algunes baixes, però esperem que diumenge puguem fer un relat conjunt i que no hi hagi una fractura de 50%-50% dins de l'organització”, reconeixia Reguant alhora que augurava un resultat igualment ajustat. “Un 60-40 pot passar, evidentment, però no crec que això signifiqui la fractura del partit”, va afirmar.

Aquest diumenge en l'assemblea se sotmetran a votació quatre opcions. La primera suposa acceptar l'última oferta de JxSí de mesures polítiques i socials i donar suport a la investidura. La segona consisteix a rebutjar Mas i continuar negociant un candidat alternatiu amb JxSí, cosa que la coalició de CDC i ERC ja ha donat a entendre que és inviable. La tercera suposa rebutjar la proposta de JxSí però facilitar la presidència a Mas, i l'última seria un no a totes dues coses. Al llarg del dia s'aniran sotmetent a votació totes aquestes propostes i s'aniran descartant les que tinguin menys suports fins a adoptar una posició definitiva.

La formació anticapitalista està fragmentada entre els qui prioritzen la independència i aquells que opten per posar fi al sistema capitalista. En el primer grup hi ha Poble Lliure, que accepta investir Mas a canvi d'un projecte veraç cap a una República catalana. El segon bloc està liderat per Endavant, l'organització més anticapitalista, que prioritza la “revolució” i que es nega rotundament a donar suport a Mas per les privatitzacions i les investigacions per corrupció del seu partit.

“Mai, mai, mai”

Antonio Baños (EL PAÍS, 21-9-2015): “Votarem que no [a la investidura de Mas]”.

Baños (eldiario.es, 22-9-2015): “No votarem mai una investidura de Mas. I mai és mai. Mai, mai i mai. Així que [els votants de la CUP] poden estar tranquils”.

Baños (Cadena SER, 23-9-2015): “Nosaltres no votarem que  a un Govern presidit per Artur Mas. No votarem que mai”.

Baños (La Sexta, 29-9-2015). “No votarem que  a un Govern presidit per Artur Mas”. “Nosaltres el que diem en campanya ho complim. Els nostres lemes són promeses”.

Anna Gabriel (Ara, 5-11-2015): “Si Junts pel Sí segueix presentant com a candidat Artur Mas continuarem votant que no”.

Baños (Rac1, 11-11-2015): “Si presenten el mateix candidat, farem el mateix que havíem dit”.

Benet Salellas (29-11-2015): “Continuarem asseguts a la taula de negociacions fins que ens posin sobre la taula un pla de xoc, un procés de ruptura i definitivament una presidència que no recaigui en la persona d'Artur Mas”.

Poble Lliure. Dóna suport al pacte amb JxSí i a acceptar Mas com a mal menor per continuar endavant amb el procés independentista. Segons un comunicat en el qual insta la CUP a arribar a un acord per desencallar la situació, Poble Lliure considera que “no afavorir la ruptura independentista en el moment actual representa posar-se al costat de l'Estat espanyol i l'oligarquia”. El diputat de la CUP Albert Botran i Joel Jové, membre del secretariat, s'integren en aquest grup que es va formar el novembre del 2014. L'organització prioritza la construcció de la República sobre la crítica a la gestió de CiU al capdavant de la Generalitat. Per això, els seus simpatitzants seran dels que optaran aquest diumenge per aprovar l'acord amb la coalició de CDC i ERC i investir Mas.

Endavant. És el sector més antisistema i la seva línia ideològica defensa l'“independentisme sense ambigüitats” respecte a Espanya, França i la Unió Europea i la construcció d'una “alternativa socialista” al sistema capitalista. Aquest grup argumenta que donarà “suport a totes les formes de lluita i voluntat d'imprimir combativitat als moviments populars”. Durant els més de dos mesos que s'han dilatat les negociacions entre JxSí i la CUP, Endavant ha anat publicant manifests demanant la “fermesa” del partit perquè no “renunciï” al que defensava durant la campanya. La diputada Anna Gabriel és una destacada militant d'aquesta organització, de la qual també formen part Laia Altarriba, del secretariat de la CUP, i l'exdiputada Isabel Vallet.

En el seu últim comunicat, Endavant sosté que el mandat del 20-D demana “canvis socials" i que la CUP s'equivoca si pacta amb CDC. “Creiem que la contundència del resultat valida l'opció d'anar a unes noves eleccions al març abans que acceptar l'oferta totalment rebaixada i sense presidència de consens que ha fet JxSí. Si fem el contrari, estarem regalant tot el nostre capital polític al projecte regeneracionista de Podem i estancarem el vot explícitament independentista per sota del 40%”, diu el text.

Arran. És l'organització de joves per excel·lència, tot i que no subscriu tot el que fa el partit. El col·lectiu també ha estat crític amb la possibilitat d'investir Mas. Va fer pública la seva posició abans que l'assemblea de la CUP decidís el 29 de novembre a Manresa que no donava suport al president en funcions a través d'un document titulat "Fins mai, Mas!", en el qual assegurava que la seva figura “significa impunitat davant la corrupció i els corruptors, interès del capital i la banca, austeritat i retallades en sanitat i educació”. “Mas no és, ni pot ser, sinònim d'independència”, resolia el comunicat.

SEPC. El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans té representació en universitats i instituts públics. El seu objectiu és aconseguir un “ensenyament públic, popular, català, antipatriarcal i de qualitat”. Hi participa Xavier Monge, un actiu membre del secretariat de la CUP. Després del 20-D, el sindicat va ratificar la seva posició a favor de la ruptura amb Espanya i va apuntar que “una presidència de consens disposada a ampliar la base social de l'independentisme representa la voluntat del país”. “Com a estudiants som conscients que necessitem la independència per poder construir un projecte esperançador per a les classes populars, per poder treballar per un sistema educatiu que respongui a les necessitats i interessos del nostre poble, i és per això que el SEPC ha treballat i treballarà per la ruptura democràtica amb l'Estat espanyol”, manifesta.

COS. La Coordinadora Obrera Sindical és un grup de sindicats “de classe” que aposta per la “sobirania nacional” i el dret a decidir. “No volem que el que ens afecta més directament sigui decidit, a la nostra esquena, a París o a Madrid”. Membres de la CUP com Tomàs Sayes, del secretariat, i Josep Garganté, regidor a l'Ajuntament de Barcelona, estan vinculats a aquest sindicat.

En Lluita. Aquesta associació segueix la línia antisistema d'Endavant però no esmenta la independència entre els seus postulats. Anticapitalistes, advoquen per un sistema que posi “les persones davant dels beneficis”.