Selecciona Edició
Connecta’t

Pas a pas

Abans de llançar grans coalicions cal deixar temps a la negociació

Freda salutació entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez abans de la seva reunió del 23 de desembre a la Moncloa.
Freda salutació entre Mariano Rajoy i Pedro Sánchez abans de la seva reunió del 23 de desembre a la Moncloa. EFE

La taxativa negativa del líder socialista, Pedro Sánchez, a facilitar la reelecció de Mariano Rajoy en la prefectura del Govern espanyol era tan esperada com lògica al principi d'un procés de recerca de solucions que, de moment, correspon a Rajoy. El president en funcions, cap de la minoria parlamentària més votada a les eleccions generals del 20-D, explora les intencions d'altres grups polítics i fa els passos que considera oportuns per cristal·litzar la seva pròpia aspiració.

Falta gairebé un mes perquè es plantegi la primera votació d'investidura al Congrés dels Diputats. Si Rajoy fracassés en el seu projecte, podria ser el temps del PSOE per intentar-ho al seu torn. Les dues opcions són igualment legítimes, però cal recórrer el camí i no prendre dreceres. Aquest camí permetrà comprovar si els obstacles a una combinació de forces polítiques per il·luminar el futur Govern espanyol són els projectes de cada partit o es tracta d'incompatibilitats insalvables entre persones.

L'única cosa que sabem amb certesa és que Podem no és un aliat factible mentre no rectifiqui el compromís de col·locar la celebració d'un referèndum a Catalunya com la seva prioritat absoluta. Pablo Iglesias ho va plantejar poques hores després de tancar les urnes del 20 de desembre i és clar que cap de les altres formacions amb opcions de govern donarà suport a aquesta condició sine qua non del dirigent de Podem.

Tampoc encerta Albert Rivera, el líder de Ciutadans, quan s'afanya a proposar un pacte a tres bandes entre el PP, el PSOE i Ciutadans. Ha passat massa poc temps des de les eleccions i queda camí per recórrer als partits més votats, sense necessitat de barrejar tots els defensors d'un pacte “per Espanya” en una espècie de tripartit. No convé cedir a les urgències dels que, des de fora del Parlament, pressionen a favor d'un acord ràpid embolicat en la retòrica dels sacrificis exigibles a les forces polítiques perquè s'oblidin de partidismes i busquin solucions de governabilitat a corre-cuita.

Un factor que podria alterar l'escenari polític és l'acceleració dels esdeveniments a Catalunya. Els preparatius de les forces independentistes catalanes es dirigeixen a marxes forçades a intentar un acord in extremis. De produir-se una nova estirada separatista per part de les forces combinades de Junts pel Sí i de les CUP, el Govern espanyol en funcions necessitarà del suport d'altres forces. No hi ha dubte de la posició de Rivera en aquest aspecte. Pedro Sánchez va deixar ahir clar que estarà al costat de l'Executiu en qüestions d'Estat —va citar textualment: “El desafiament territorial o el terrorisme”— i tampoc hi ha motius per dubtar de la seva paraula en aquest terreny.

D'altra banda, el normal és recórrer el camí traçat per les previsions constitucionals i respectar el calendari marcat. Es tracta, en primer lloc, de decidir sobre la Mesa del Congrés i la presidència de la Cambra. Després es veurà si Mariano Rajoy disposa o no de suficients suports per ser investit com a cap de l'Executiu.