Selecciona Edició
Connecta’t

França canviarà la Constitució en resposta a la matança de l’ISIS

El projecte inclou retirar la nacionalitat francesa als terroristes amb doble passaport

Manuel Valls Ampliar foto
El primer ministre francès, Manuel Valls; la ministra de Justícia, Christiane Taubira, i el ministre de Finances, Michel Sapin, aquest dimecres a l'Elisi. EFE

Tal com va anunciar solemnement el president francès, François Hollande, tot just tres dies després dels atemptats gihadistes del 13 de novembre, el Consell de Ministres va presentar aquest dimecres la seva proposta de revisió constitucional per incloure l'estat d'excepció en la llei fonamental. La reforma inclou també una mesura altament simbòlica, i polèmica, també anunciada per Hollande: la de retirar la nacionalitat als francesos amb doble passaport condemnats per terrorisme, encara que hagin nascut a França. El projecte, que ha d'aprovar-se amb una majoria de tres cinquens, es debatrà a partir del febrer.

Malgrat els rumors dels últims dies, el president Hollande va optar finalment per incloure la retirada de la nacionalitat també als terroristes nascuts a França que tinguin una segona nacionalitat en la seva proposta de reforma constitucional, una reivindicació històrica de l'extrema dreta i de la dreta que té dividit el Govern socialista.

L’Estat Islàmic (ISIS, en les seves sigles en anglès) va assassinar 130 persones en diversos atemptats simultanis el 13-N. La proposta és que es retiri la nacionalitat després d'una condemna per terrorisme ferm, que el terrorista haurà de complir en la seva integritat a França abans de ser eventualment expulsat del país, segons va detallar el primer ministre, Manuel Valls, després del Consell de Ministres. Fins ara ja s'aplicava als binacionals naturalitzats (és a dir, estrangers que han adquirit la nacionalitat francesa): set persones han perdut la nacionalitat des del 2007 per aquest motiu.

“És el primer efecte dels 6,8 milions” d'electors que en les regionals dutes a terme aquest mes van votar pel Front Nacional, es va felicitar aquest dimecres la seva presidenta, Marine Le Pen. En l'altre extrem, l'antic líder del Front d’Esquerres i eurodiputat Jean-Luc Mélenchon va definir la iniciativa com “un atemptat contra la identitat nacional” en crear ciutadans sota sospita.

La ministra de Justícia queda en dubte

La decisió d'incloure en la reforma constitucional la retirada de la nacionalitat als ciutadans amb doble nacionalitat nascuts a França posa en una situació delicada la ministra de Justícia, Christiane Taubira, que havia anunciat la retirada d'aquesta mesura i ha estat desautoritzada. El primer ministre, Manuel Valls, va sortir en la seva defensa dient que “cadascú té dret a tenir els seus propis dubtes, els seus interrogants, les seves qüestions i les seves anàlisis”. Però entre els diputats dels Republicans i del Front Nacional es multiplicaven les crides a la seva dimissió. Els sectors més esquerrans, que veuen en Taubira, del Partit Radical d’Esquerra, la figura més progressista del Govern, reclamaven a la ministra que triés bàndol.

“A la incompetència econòmica, el Govern hi afegeix ara la infàmia”, va escriure, d’altra banda, l'economista Thomas Piketty en una tribuna al diari Le Monde, en què acusa Hollande de “córrer darrere del Front Nacional”.

Amb la seva inclusió en la reforma constitucional, el Govern es garanteix l'aprovació de la reforma per l'oposició conservadora, però corre el perill d'obrir una bretxa en la seva pròpia majoria. El diputat socialista Pascal Cherki ja ha afirmat que no votarà la reforma. D’altres, com l'exministre Benoît Hamon, denuncien la “creació de dues categories de francesos nascuts en terra francesa”. La mateixa ministra de Justícia, Christiane Taubira, havia assegurat el dia abans que la mesura havia estat abandonada i que la considerava a títol personal ineficient i contraria al dret de sòl.

Estat d'excepció

El text del Govern preveu també afegir l'article 36.1 a la Constitució que preveu que l'estat d'excepció pot ser decretat pel Consell de Ministres en part o a la totalitat del territori per un període màxim de 12 dies en cas de “perill imminent causat per greus atacs a l'ordre públic” o en cas de greu catàstrofe natural. La seva prolongació ha de ser aprovada pel Parlament i les seves modalitats, previstes per la legislació vigent.

Actualment, per a l'estat d'excepció regeix una llei creada el 1955 durant la guerra d'Algèria, que va ser modificada el 20 de novembre pel Parlamento, que va ampliar gairebé per unanimitat la seva aplicació fins a final de febrer. Inscriure el reconeixement d'aquest règim en la Constitució suposa pel Govern garantir la seva correcta posada en funcionament. “Estipular els criteris d'activació de l'estat d'excepció i emmarcar les mesures per a la seva extensió en la Constitució és posar fi definitivament a tot risc de deriva partidista”, va assegurar Valls.

La pertinència de la reforma ha obert, no obstant això, un debat entre els juristes. Per Thierry Rambaud, de la Universitat René Descartes, la constitucionalització de l'estat d'excepció el protegeix en principi de recursos davant tribunals europeus i davant el Constitucional. “Es tracta d'una consagració constitucional que consolida jurídicament el dispositiu”, assegura. Una llei ordinària pot ser modificada en qualsevol moment per una simple majoria política, però per modificar la Constitució es requereixen els tres cinquens del Parlament. No ho considera perillós per a les llibertats perquè no exclou els mecanismes de recursos davant un jutge administratiu.

Per d’altres, com el constitucionalista Michel Verpeaux, de la facultat de Dret de la Sorbona, “no canvia gran cosa” atès que la llei del 1955 ja s'aplicava i que el consell constitucional va validar aquest dimarts algunes de les seves mesures més criticades, com els arrests domiciliaris sense ordre judicial.

Tampoc considera potencialment inconstitucional l'ampliació de la retirada de la nacionalitat als nascuts francesos d'origen estranger, i amb doble nacionalitat, un argument que avancen els seus detractors en diferenciar entre francesos d'origen estranger i la resta, perquè posaria en peus d'igualtat els nacionalitzats amb els nascuts francesos. A Espanya, la Constitució estipula en el seu article 11.2 que “cap espanyol d'origen podrà ser privat de la seva nacionalitat”.

 

Més de 1.000 francesos combaten a Síria i l'Iraq

“L’amenaça terrorista no ha estat mai tan elevada”, va recordar aquest dimecres el primer ministre, Manuel Valls, en compareixença davant els mitjans després del Consell de Ministres en què es va aprovar el projecte de reforma constitucional. França acaba de superar el llindar de les 1.000 persones que han viatjat a Síria o a l'Iraq per unir-se a grups gihadistes; unes 600 de les quals segueixen allà, 148 han mort en combat i al voltant de 250 han tornat. El primer ministre francès va recordar que els combatents en aquests països s'agrupen amb persones que parlen el mateix idioma per “formar-se i preparar accions terroristes” a França. En total, unes 10.500 persones estan fitxades al país per la seva relació amb l'islamisme radical, encara que amb graus d'implicació diversos.

Com a resposta a aquesta realitat i al risc d'atemptats encara elevat, el primer ministre va justificar l'aplicació de l'estat d'excepció, decretat després dels atemptats del 13 de novembre perpetrats per l’Estat Islàmic (ISIS) i en què van morir 130 persones. Aquest règim, que permet fer escorcolls de dia i nit i posar durant 12 hores diàries sota arrest domiciliari i sense ordre judicial persones considerades sospitoses de suposar un perill per a l'ordre públic, va ser decretat la mateixa nit dels atacs i perllongat pel Parlament fins a final de febrer. Al final d'aquest període, el Govern decidirà si demanarà una nova ampliació, segons va avançar també Valls.

Des de l'entrada en vigor de l'estat d'excepció, s'han fet més de 2.900 escorcolls, recuperat 443 armes –40 de les quals, de guerra– i posat en arrest domiciliari 312 persones. S'han obert també unes 500 investigacions judicials, una quinzena de les quals, per fets relacionats amb el terrorisme.