Selecciona Edició
Connecta’t

L’Audiència arxiva la denúncia per sedició contra Premià de Dalt

La Fiscalia insisteix a apreciar delicte i impugna la decisió de la jutgessa Lamela

La jutgessa de l'Audiència Nacional Carmen Lamela ha arxivat la denúncia del fiscal contra l'Ajuntament de Premià de Dalt (Maresme) per delictes de rebel·lió o sedició per haver donat suport a la resolució independentista del Parlament del passat 9 de novembre. La titular del jutjat d'instrucció 3 entén que la moció aprovada pel ple municipal és “únicament una mostra de suport al Parlament català sense cap conseqüència pràctica”, motiu pel qual no es pot considerar delictiva.

Aquest és el segon arxivament que decreta l'Audiència de les denúncies registrades per la Fiscalia contra almenys sis municipis catalans que van aprovar mocions a favor de la resolució independentista després que fos recorreguda pel Govern espanyol al Tribunal Constitucional. La Fiscalia de l'Audiència Nacional ha recorregut ja en apel·lació la decisió de Lamela, a qui retreu que hagi tancat el cas sense haver practicat cap prova, segons han informat fonts de la Fiscalia. Aquestes fonts han precisat que els arguments del recurs del fiscal són els mateixos que els que va fer servir en impugnar, la setmana passada, l'arxivament decretat pel jutge José de la Mata de la denúncia contra l'Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, que també va aprovar una moció de suport a la resolució independentista.

La jutgessa Lamela utilitza arguments similars als que va fer servir de la Mata per decidir no seguir endavant amb la investigació. Recorda que el delicte de rebel·lió tipifica una conducta “d'alçament públic i violent” que impliqui un grup de persones “mínimament organitzades”, mentre que el de sedició es refereix a un alçament “tumultuari” i, en la seva opinió, les mocions dels plens municipals no es van aprovar exercint violència ni tumult.

“Tampoc estem davant d'un acte d'alçament, entès com a revolta, com a element integrant dels dos tipus penals”, afirma Lamela. A més, la jutgessa adverteix que el ple municipal en el qual es va aprovar el suport a la resolució del Parlament es va celebrar el 23 de novembre, abans que, el 2 de desembre, el Constitucional dictés la sentència per la qual va declarar la inconstitucionalitat de la resolució, motiu pel qual no va poder tenir-la en compte.

El ministeri públic considera, no obstant això, que els regidors que van aprovar aquestes mocions van poder cometre delictes de rebel·lió i sedició, prevaricació, desobediència, ús indegut de fons públics o usurpació de funcions. En el seu recurs en el cas de Sant Cugat, el fiscal Daniel Campos va afirmar que la moció municipal té per si mateixa “rellevància penal” per un delicte de sedició i transcendeix “amb escreix” la llibertat ideològica o d'expressió.