Selecciona Edició
Connecta’t

Les dones amb carrera tenen feines més precàries que els homes

Les universitàries que es van llicenciar en plena crisi triguen més a trobar feina i és de pitjor qualitat que la dels homes amb la mateixa formació

Dones a la cua de l'Inem a Madrid.
Dones a la cua de l'Inem a Madrid.

Sense entrar en detalls, la de la Silvia és una història d'èxit. Amb 28 anys, aquesta llicenciada universitària és treballadora fixa d'una aerolínia amb opcions d'ascendir d'aquí a poc temps. La seva carrera, Enginyeria Industrial, és una de les nou titulacions més ben situades a l'hora de trobar feina en plena crisi, segons l'última enquesta de l'INE, que estudia com estan ara els titulats del curs 2009-2010. Però tal com indiquen també les estadístiques, el camí laboral de les dones ha estat més complicat que el dels seus companys amb una formació exacta a la seva.

La Silvia, que demana aparèixer sense cognom, es considera una dona afortunada tot i que li ha estat difícil arribar on és ara. En una carrera molt dura i predominantment masculina va obtenir una nota mitjana de set (“sóc de les estudioses, de les que pencava molt”, es defineix). Cinc mesos després de llicenciar-se, va entrar com a becària a la divisió de manteniment de la seva empresa. Després va encadenar un contracte de pràctiques –amb una durada de dos anys i cobrant el 80% del sou els sis primers mesos– i després un altre d'obra i servei abans de ser indefinida. En aquest moment, la bretxa de gènere va aparèixer en la seva carrera.

Les dones amb carrera tenen feines més precàries que els homes

Als dos companys de sexe masculí que van accedir amb ella a l'empresa, no els van fer passar pels mateixos tràmits. Els van oferir un contracte fix just després d'acabar les pràctiques, malgrat que tenien un expedient acadèmic més dolent i havien trigat més a llicenciar-se. “El primer que vaig pensar és que tot era per ser dona”, assegura al telèfon, “però no ho vaig preguntar”.

La Silvia no ho sabrà mai del cert. Però el que sí que diuen les estadístiques és que acostuma a ser així. L'informe de l'INE, publicat dimarts passat, dibuixa una clara bretxa de gènere entre els titulats i titulades que van sortir al mercat laboral en plena crisi.

Elles triguen més que ells a trobar la primera feina. El 5,2% de les universitàries van trigar entre un any i mig i dos anys, respecte al 4% dels homes. Són les que assumeixen més contractes de pràctiques (un punt més, 12,6%) i més contractes temporals (11 punts més, fins al 38,5% de les que estan treballant). Tot i que una bona formació acadèmica encara és una salvaguarda en un país amb un atur juvenil pels núvols, elles el pateixen més que ells. En concret, tres punts més, fins al 19,2%, segons aquest estudi.

“El que crida més l'atenció és que això encara passi, tot i que la veritat és que a mi no em sorprèn gens”, reflexiona Almudena Fontecha, secretària d'Igualtat d'UGT. “Fa molt que les dones ens vam incorporar als estudis, però això no s'ha traduït en una millora de les oportunitats de feina”.

L'informe de l'INE, com ja detecten altres estudis internacionals, reflecteix que es graduen més dones a la universitat. En el curs 2009-2010 va haver-hi 197.535 llicenciats. El 60,2% eren titulades i el 39,8%, titulats. La història es repeteix a gairebé tots els països de l'OCDE.

Hi ha més dones amb estudis superiors entre la població de joves de 25 a 34 anys, però són ells els que s'emporten les feines més bones. Un informe d'aquest organisme internacional del gener subratllava que aquesta diferència està estretament relacionada amb l'escassetat de serveis per atendre els fills, com les escoles bressol, o amb les diferències habituals de salaris.

Quotes també a l’oficina

Per a les dones més joves, les que entren ara al mercat de treball, el futur no pinta bé. “Es comença a veure que som les últimes a sortir de la crisi i les que ho tindrem més difícil per incorporar-nos al mercat, i gairebé no se'n parla”, afegeix Fontecha. Àngels Valls, professora del departament de direcció de persones i organització d'Esade coincideix amb aquesta idea: “La crisi no suposarà canvis a millor per a les dones”. Aquesta experta subratlla que el mercat de treball actual s'ha tornat molt més dur, estacional i precari.

“L'ocupació de menys qualitat afecta més les dones quan les condicions de treball passen per adaptar-se a contractes més curts i amb uns horaris que encara tensen més el doble rol de la dona que el de l'home”. Valls proposa, com a mesura a curt termini, que les quotes “no s'apliquin només als consells d'administració”. Demana que les empreses hagin de justificar “amb dades i de forma sustentada que si tenen més treballadors que treballadores no és per discriminació”. I recomana, a més, que es premiï les bones empreses amb un incentiu.

Hi hagi o no més traves en el camí, l'enginyera Silvia amb qui començava aquest reportatge es considera una dona amb sort. La seva empresa li està pagant un màster de formació i d'això només hi ha un precedent. La primera persona que ho va fer també era una dona. “La principal cartera de clients també és per a mi”, confessa. Va ser la primera enginyera del seu departament, però ara ja en són tres. A la seva empresa hi ha fins i tot una dona mecànica. “És la que millor canvia les rodes, i la més ràpida”, assegura.

MÉS INFORMACIÓ