Selecciona Edició
Connecta’t

L’Eixample, la maçoneria i la càbala

Com en un Codi Da Vinci aplicat a l’Eixample, Hernàndez ens endinsa en un apassionant paisatge urbà secret

Van tenir algun paper en la construcció de l’Eixample la maçoneria i la càbala? Aquesta és l’aventurada —i alhora estimulant— hipòtesi que, després de deu anys d’estudi, defensa l’historiador i catedràtic de didàctica de les ciències socials de la Universitat de Barcelona Xavier Hernàndez. La teoria, molt argumentada, la defensa en el seu nou llibre, La Barcelona de Cerdà, la càbala i la construcció de l’Eixample (Angle Editorial), una obra molt il·lustrada (amb estètica influenciada per l’steam punk) i d’entretingudíssima lectura que combina l’assaig històric i polític amb l’exposició de conceptes esotèrics que fan pensar en una novel·la de Dan Brown.

Com en un Codi Da Vinci aplicat a l’Eixample, Hernàndez ens endinsa en un apassionant paisatge urbà secret determinat per claus ocultes. Cerdà, enginyer i humanista, “revolucionari, visionari i simpatiquíssim”, era francmaçó, sosté, i va incorporar en el seu projecte de l’Eixample símbols i nocions orientals heretats per la francmaçoneria. Per exemple, la xifra dels 133,3 metres del mòdul de les illes de l’Eixample la fa derivar del Salm 133 i els seus tres versicles del Càntic de David, utilitzat en els ritus d’iniciació maçons. L’historiador opina que també es van filtrar en el treball de Cerdà conceptes cabalístics, especialment el de l’Arbre de la Vida, amb els deu components de la divinitat o sefirots. Aquests deu sefirots estarien representats per deu punts neuràlgics sobre els quals es traçaria la malla urbana de la ciutat (composta per dos Arbres de la Vida entrellaçats) en forma d’hexàgon allargat. Aviat és dit. “La meva primera hipòtesi”, explica Hernàndez, “és que tota la gent important que està definint llavors la ciutat del futur i el nou catalanisme és maçona: Cerdà, Pascual Madoz, Josep Xifré, Víctor Balaguer. Fan conxorxa en la idea de construir una nova capital per a un nou país, moderna, versàtil, que dinamitzi les forces productives i defensi la dignitat de la gent per la via de la justícia social”. La segona hipòtesi, la de les claus cabalístiques, “ofereix un gran nombre de sensacionals coincidències amb punts de la ciutat”.