Selecciona Edició
Connecta’t

La Fundació Tàpies es reinventa

El centre, que fa 25 anys, canviarà el seu model de gestió i buscarà nous públics

Un participant en la celebració dels 25 anys de la Fundació observa una obra de Tàpies.
Un participant en la celebració dels 25 anys de la Fundació observa una obra de Tàpies.

Quan el 1990 la Fundació Tàpies va obrir les portes impulsada per l'artista de la matèria, el MNAC feia anys que estava tancat per obres i el Macba era només un projecte, per la qual cosa amb la seva obertura s'omplia un buit en el panorama artístic barceloní. 25 anys després, els dos museus públics ofereixen un ampli programa d'exposicions i activitats, Tàpies fa tres anys que ha mort i la ciutat i la societat no tenen res a veure amb aquella de fa un quart de segle. Per això, i per la crisi que ha fet que les administracions hagin disminuït considerablement les seves aportacions, els responsables de la fundació creuen que ha arribat el moment de fer un gir de 180 graus, posar-se al dia i reinventar-se, buscant noves formes de gestió i nous públics per afrontar el futur.

Obra de Fontana que es podrà veure a Barcelona. ampliar foto
Obra de Fontana que es podrà veure a Barcelona.

Ho han explicat aquest dimecres el president del patronat, el filòsof Xavier Antich i el nou director del centre Carles Guerra, durant la presentació de la nova temporada. Segons Antich, el gir no vol trencar amb el passat: “Hi haurà continuïtat, però amb un nou impuls, amb canvis en la línia del treball a nivell de mecenatge i patrocini, generació de recursos, comunicació i de recerca de públics”. Antich ha revelat els números que disposa actualment el seu centre: un pressupost de prop de dos milions d'euros anuals, dels quals el 44% l'aporten les institucions públiques: 529.000 euros l'Ajuntament (que inclouen una aportació extraordinària de 200.000 euros), 278.000 la Generalitat i 50.000 el Ministeri de Cultura, una aportació, aquesta última, que representa el 2,8% del total i que Antich no ha dubtat a qualificar d'“irrellevant i ornamental”. En els últims cinc anys, el descens global ha estat, ha assegurat, de 250.000 euros. Tant ell com Guerra s'han compromès a augmentar els recursos propis “a partir del patrocini i mecenatge perquè sigui el 55,15% del pressupost global”, ha dit.

Antich ha explicat que, com estava pactat, la família Tàpies ha anat retirant el seu suport econòmic, passant dels 300.000 euros que s'aportaven fins al 2010, als 200.000 del 2011 i els 125.000 del 2012. “L'any 2013, Miquel Tàpies va fer una aportació voluntària de 45.000 euros que ha seguit amb altres de 75.000 el 2014 i 2015 i que, per complicitat amb el projecte de Guerra podria augmentar-se el 2016”.

Les ajudes públiques han descendit 250.000 euros en els últims cinc anys

Els dos dirigents del centre treballen en la “transformació integral dels òrgans de govern, l'equip i la connexió de la fundació amb la ciutat i el país”. Quant al govern, ha explicat Antich, que es cobriran les 4 places vacants de les 16 amb què compta el patronat, i s'han iniciat converses perquè “en el primer trimestre de 2016 s'actualitzi i es converteixi en un òrgan de govern que respongui a la nova etapa en la qual la família hi tingui un nou paper”. També s'ha alliberat una de les plantes de l'edifici modernista que acull la fundació per oferir-la a col·lectius, almenys, durant un any, “per buscar la complexitat i el contacte permanent amb els públics”, ha explicat Guerra.

Per a la propera temporada destaquen exposicions com la centrada en les col·leccions d'art informal d'Anthony Denney i Daniel Cordier, unes seixanta obres d'autors com Lucio Fontana, Alberto Burri o d'artistes japonesos Gutai, en la qual s'analitzarà l'art de finals dels anys 40, la seva comercialització i l'assimilació a una modernitat internacional i el paper del crític Michel Tapié, responsable de la primera exposició de Pollock a París el 1952.

Art informal i els films militants de Harum Farocki, en la temporada 2016

Una altra de les exposicions serà la segona part d'un projecte compartit amb l'IVAM dedicat al cineasta, artista, crític i activista Harun Farocki mort el 2014, del qual es veuran els seus films militants de la dècada de 1960 centrats en el treball i les noves formes que adquireix la demanda de producció capitalista. Durant l'expo es presentarà, per primera vegada a Espanya, una gran instal·lació de l'artista que rememora les sortides de la fàbrica que s'han produït durant més d'un segle, inspirada, en la famosa obra dels Lumière de 1895, considerada la primera producció de la història del cinema.

La tercera exposició de la temporada estarà protagonitzada pel jove Oriol Vilanova i les 30.000 postals que ha anat comprant per mercats i mercats ambulants. També tindrà un paper destacat l'any que ve, com no podia ser d'una altra forma, Tàpies. Serà en l'exposició sobre les obres produïdes per ell entre els anys 1955 i 1965, moment en el qual l'artista va aconseguir el seu reconeixement internacional.

El director ha plantejat la “necessitat de sotmetre Tàpies a una revisió crítica, en un moment en el qual la producció bibliogràfica ha decrescut, amb la intenció d'arribar al 2023 amb una producció que reveli nous aspectes de l'obra de l'artista”. Per això, s'està treballant en “una biografia política d'un artista que travessa pràcticament tot el segle XX”, que acabarà, ha dit, en una exposició per als propers anys.

MÉS INFORMACIÓ