Selecciona Edició
Entra a EL PAÍS

Per què Hitler va bombardejar quatre pacífics pobles de Castelló?

L’aviació nazi va provar el 1938 la seva arma més mortífera en una zona allunyada del front

Després de la guerra, el franquisme va amagar la història que un documental treu ara a la llum

El 26 d'abril del 1937 Guernica va patir un bombardeig que va servir perquè l'aviació alemanya provés el seu nou armament aeri. En l'atac van morir 126 persones i el fet és recordat com una icona de la lluita per la llibertat… No obstant això, pocs saben que el maig del 1938, hi va haver un altre Guernica al Maestrat de Castelló.

Un any abans que s'acabés la Guerra Civil espanyola, la Legió Còndor de l'Alemanya nazi va bombardejar Benassal i altres pobles de l'interior de Castelló. L'atac va causar 38 víctimes mortals i va arrasar unes poblacions petites i tranquil·les del Maestrat. Els seus habitants mai van entendre per què. Ara, 75 anys més tard, saben que van ser víctimes d'un experiment nazi.

En aquell moment ningú va saber explicar per què els alemanys van deixar caure bombes de 500 quilos sobre aquella gent que vivia tan lluny del front i de qualsevol enclavament estratègic. Ningú fins que un veí de Benassal, Óscar Vives, va visitar l'arxiu militar de Friburg després de llegir en un llibre d'un historiador britànic una breu referència a Benassal que li va cridar l'atenció.

Al Bundesarchiv-Militärarchiv, va trobar un informe de 50 pàgines amb molta documentació gràfica sobre els bombardejos del seu poble, però també d'Albocàsser, Ares del Maestrat i Vilar de Canes. En aquest document es posava de manifest que la incursió havia estat un experiment per provar els Junker 87 Stuka, els nous aparells de l'aviació nazi que es convertirien més tard en els avions més temuts de la II Guerra Mundial.

Ara una productora valenciana està fent un documental que ha recuperat el material gràfic que es guarda a Alemanya, i ha reconstruït el bombardeig i entrevistat els supervivents i els familiars de les víctimes. Experiment Stuka projecta reviure aquell macabre episodi d'una història sense memòria, rescatar de l'oblit aquest Guernica valencià, a qui ningú, encara, ha fet justícia.

“Hem entrevistat una vintena de supervivents, testimonis directes dels bombardejos. En aquell moment eren nens. Van veure morir germans, familiars i veïns… Quan va acabar la guerra, la dictadura va enterrar el cas i mai es van buscar els responsables”, explica Rafa Moles, director del documental. “Aquells nens no havien vist mai cap avió i pràcticament no sabien res de la guerra. Quan van sentir arribar els avions, tot el poble va sortir a veure'ls. Alguns es van pensar que les bombes de 500 quilos que llançaven només eren bales de palla”.

Segons Rafa Molés, el que va passar al Maestrat es pot comparar al bombardeig de Guernica. “A Guernica Hitler va provar el poder destructor de la seva aviació de guerra. A Castelló va experimentar una arma absolutament secreta. Ni tan sols Franco ho sabia”, afegeix. “Després de l'escàndol de Guernica, Franco va demanar a la Legió Còndor que no ataqués objectius civils, per això Hitler va escollir quatre pobles petits de Castelló, objectius sense defensa, ignorants del que passava. La Legió Còndor no va informar mai del que hi va fer”.

El documental, en fase de producció, ja ha estat seleccionat d'entre 250 projectes de tot el món, al mercat del Festival Internacional de Cine Documental DocsBarcelona i té una proposta d'ajuda de la Generalitat Valenciana, a més de la col·laboració de la Universitat Jaume I de Castelló.

El projecte de llargmetratge, produït de SUICAfilms, està dirigit per Rafa Molés, de Castelló, i Pepe Andreu, d'Elx. A més, en el guió participa Núria Tirado. La producció executiva és a càrrec de Natalia Maestro i la fotografia és de José Luis González.