Selecciona Edició
Connecta’t

“Els pocs diners que tinc són aquí”

Els 1.500 afectats pel tancament de la Caixa Agrària de Cambrils viuen amb impotència el bloqueig dels seus comptes

Una de les clients afectades pel tancament de la cooperativa agrícola Cambrils, Àngels Vilardell, amb el seu nét.
Una de les clients afectades pel tancament de la cooperativa agrícola Cambrils, Àngels Vilardell, amb el seu nét.

El tancament precipitat de la Caixa Agrària de Cambrils amargarà el Nadal a un bon grapat de veïns d'aquest municipi costaner, antigament agrícola i ara gairebé tan turístic com el seu veí Salou. El preconcurs de creditors de la secció de crèdit de la cooperativa agrícola local ha deixat atrapats 32 milions d'euros. Ara com ara, costa albirar una solució ràpida al garbull. Ni les crides a la calma des de la cooperativa —asseguren que “només” es tracta d'un problema de liquiditat—, ni la discreció amb la qual Ajuntament i Generalitat aborden l'assumpte alleugen els 1.500 clients de la secció de crèdit. Segueixen sense poder tocar ni un cèntim dels estalvis que tenen dipositats a l'entitat i, amb el Nadal a sobre, els maldecaps es multipliquen al mateix ritme que creix l'angoixa.

Les dues oficines que Caixa Agrària té a Cambrils encadenaven, ahir, el tercer dia d'inactivitat. Històricament, Cambrils ha dividit el seu mapa urbanístic en “el poble” i “la platja”. L'antiga carretera nacional marca la línia invisible que parteix en dos el municipi. Caixa Agrària té sucursal a cada barri, i en tots dos l'escenari és idèntic: porta tancada i un cartell enganxat al vidre: “Al llarg del dia d'avui donarem més informació". Els dies passen però el cartell no canvia i la informació no arriba.

Félix Teruel ven cupons de l'ONCE a la cantonada més propera a la sucursal “de platja”. Des de la seva posició, és testimoni de les escenes d'impotència i desesperació que pateixen les persones que acudeixen a buscar diners a la que, en les últimes dues dècades, ha estat una oficina bancària aparentment fiable. "No hi ha cap dia en què no vegi algú plorant. La gent pateix doblement perquè quedar-se sense diners a les portes de les festes és una mala passada”, diu. “El pitjor és que ningú els havia avisat i, fins fa una setmana, encara deien als clients que passessin per aquí a buscar la garrafa d'oli i el petit lot que regalen per Nadal”.

Dolores Bermudo, de 86 anys, va intentar treure diners la setmana passada. La seva filla, Maria del Carmen, explica que la dona pretenia disposar d'un coixí econòmic per a les festes. “No li van voler donar més de 400 euros”, lamenta. “Els pocs diners que tinc són tots aquí ficats”, explica Àngela Vilardell, de 85 anys i amb una pensió que no supera els 600 euros. Vilardell confia que, arribat el cas, els seus fills li donaran un cop de mà “per comprar menjar”, però es resigna al fet que els seus diners segueixin engabiats. A la targeta de crèdit que dispensava la Caixa Agrària llueix el logotip de BBVA. “He anat allà [a una oficina de BBVA] a preguntar i m'han dit que no es fan càrrec de res”. La falta d'informació és una constant. "Al BBVA només m'han recomanat que fes servir la targeta de crèdit perquè els diners que hi ha al compte es perdran. Però jo he intentat pagar en una botiga i està bloquejada”.

La cooperativa diu que es tracta “només” d'un problema de liquiditat

Araceli Muñoz, de 44 anys i amb un fill adolescent i un nét al seu càrrec, assegura que té més de 7.000 euros en estalvis atrapats a la Caixa Agrària. “Per passar les festes m'he quedat només amb el que tenia a casa”. Explica que feia mesos que intentava rescatar els diners perquè “hi havia rumors que no m'agradaven gens”. Però cada vegada sortia tranquil·la de l'oficina. “Em deien que no passava res, que no toqués els diners”.

Jordi Pallisé, un dels socis de la cooperativa, sosté que s'ha generat un pànic innecessari. “Hi ha un pla de viabilitat aprovat per l'assemblea de socis, però els fets s'han precipitat i les presses de la gent per treure els diners han causat un problema de tresoreria”. “Tots volen prendre la sopa al mateix moment —il·lustra— i la sopa es pren de tassa en tassa”.

Mariana Guerra confirma que no falta qui intenta tranquil·litzar-la. “Em diuen que costarà una mica, però que els diners els recuperarem. Mentre, no pot disposar dels seus estalvis per completar els 309 euros de pensió de viduïtat que cobra.

Qui en sap força de bloquejos de comptes és Jordi Gas, president de l'Associació d'afectats pel tancament de la cooperativa de l'Aldea. Fa quatre anys que la secció de crèdit de l'Aldea va tancar i va entrampar 4,5 milions d'euros de 300 impositors. Els afectats encara no han vist un cèntim. “Això de Cambrils és com el que va passar a l'Aldea”, pronostica. Gas dubta que el procés de tancament de Cambrils estigui tan ben programat i previst com afirma des de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC). “Si no hi hagués problemes amb els diners, la gent no hauria de tenir problemes per accedir-hi, oi?”