Selecciona Edició
Connecta’t

“El concepte de ‘terrorisme’ no ha aconseguit cap consens”

Llegiu la resposta de Mònica Terribes sobre l’entrevista a Carles Sastre a ‘El matí de Catalunya Ràdio’

Aquesta és la resposta íntegra que la directora d' El matí de Catalunya Ràdio. Mònica Terribas, va donar a aquest diari sobre l'entrevista a Carles Sastre, un membre de l'ex-Terra Lliure. Sastre va ser condemnat el 1986 per l'assassinat –el 1977– de l'empresari José María Bultó.

El motiu de la trucada a Carles Sastre va ser purament informatiu i exclusivament vinculat al Manifest de suport al procés independentista signat per una vintena llarga d’autodefinits “represaliats de la lluita independentista”. Un manifest que vam considerar informativament rellevant pel fet que diversos dels signants són militants històrics de la CUP, i els que no ho són, estan considerats independentistes històrics per tot l’entorn de l’MDT, Catalunya Lliure, Maulets, PUA, etcètera. Vaja, per tot allò que ha acabat confluint a la CUP. A més, alguns dels signants, com en Carles Sastre, són independentistes que han estat empresonats arran de la seva participació en organitzacions armades independentistes, fet que els converteix també en referents per a una bona part del que avui és i representa la CUP.

Per tot això vam considerar que el manifest no era un més sinó que suposava la primera crida explícita a favor de l’acord (i de la investidura d’Artur Mas) provinent de l’interior de l’univers cupaire.

Explicar tot això com a prèvia d’una trucada informativa de dos minuts enmig de la tertúlia –una trucada en què es pregunta qui són els signants, qui representen, què diu el manifest i quin objectiu té– serviria més per embolicar la troca que no pas per aclarir. La trucada la vam presentar com el que era: truquem un dels signants i promotors d’un manifest que històrics de l’independentisme combatiu han fet demanant un acord entre JxSí i la CUP.

En cap cas se’l va presentar com a combatent, ni independentista d’esquerres ni represaliat. Vam titllar els signants “d’històrics de l’independentisme combatiu”, perquè aquesta és la denominació que es fa, acadèmicament, de tot l’entorn vinculat a l’independentisme armat o violent, un entorn que inclou els activistes i, també, els seus braços polítics. Quan es parla d’un col·lectiu que inclou tant activistes com militants exclusivament polítics es fa servir independentisme combatiu, així com independentisme radical o expressions semblants.

Parles de terrorista o terrorisme, i t’he de dir que aquest és un concepte polític sobre el qual no hi ha consens internacional. I els cànons periodístics considerats referencials, com els de la BBC per exemple, sempre proposen parlar d’activistesmilitants d’organització armada, perquè qualificar de terrorista una persona o organització és un gest polític. Hi ha qui considera Bin Laden terrorista i hi ha qui el considera un heroi. Hi ha qui considera Obama un heroi i hi ha qui el considera un terrorista. Hi ha qui parla de terrorisme d’Estat i hi ha qui parla de polítiques de seguretat... Hauries de saber que el concepte de terrorisme no ha aconseguit cap consens ni tan sols dins de les Nacions Unides!

Si l’objectiu de la trucada era subratllar el pes històric dins de la CUP dels signants i la transcendència política del seu manifest, era rellevant explicar que en Carles Sastre fa 20 anys que va sortir de la presó després d’haver complert condemna per un assassinat comès als anys setanta? Hi insisteixo: una cosa és estar imputat o acusat o investigat. Però quan un ciutadà ja ha complert condemna, se suposa que quan surt de la presó ja ha pagat el seu deute amb la societat. Si en Sastre tingués cap causa pendent, caldria dir-ho. Però parlar d’un delicte comès fa 40 anys, crec que no té cap relació amb un manifest que parla d’unes negociacions polítiques del 2015!

És per tot això que quan en Fuster Fabra va qüestionar la legitimitat del manifest, li vaig dir que el que havíem fet era informar del manifest, que parla d’unes negociacions polítiques per formar govern a la Generalitat. En cap cas vam entrevistar en Carles Sastre com a exmilitant de Terra Lliure ni vam parlar amb ell del seu passat activista. Aquest no era el motiu de la trucada informativa. Per això li vaig dir que estava barrejant coses, perquè uns delictes de fa 40 anys –ja pagats amb el compliment de les corresponents penes de presó– no s’han de barrejar amb un manifest polític que parla d’unes negociacions polítiques per fer govern. Una cosa no té res a veure amb l’altra!