_
_
_
_
_

Els antics violents irrompen al procés

Exmilitants de grups armats independentistes tornen a l’actualitat sense penediment per demanar l’acord entre Junts pel Sí i la CUP

Cristian Segura
Carles Sastre, entrevistat al programa 'Més 324'.
Carles Sastre, entrevistat al programa 'Més 324'.

Una vintena de “represaliats de la lluita independentista”, entre els quals hi ha antics membres de la banda terrorista Terra Lliure –dissolta el 1995– i de la seva predecessora, l'Exèrcit Popular Català (EPOCA) –1976 a 1980–, van publicar la setmana passada un manifest per demanar l'acord de govern entre Junts pel Sí i la CUP. Els mitjans de comunicació del nacionalisme català han difós el document presentant els signants com “antics combatents de l'esquerra independentista”, “represaliats de Terra Lliure” o “independentistes històrics”. En cap mitjà es va emprar la paraula “terrorista” ni es van destacar les morts que Terra Lliure i EPOCA van causar.

El cas més significatiu d'aquest nou protagonisme polític dels ex-Terra Lliure es va produir a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Els programes Més 324 i El matí de Catalunya Ràdio van entrevistar Carles Sastre, el primer signant del manifest. Sastre és dirigent del sindicat Intersindical-CSC. Va ser condemnat el 1986 per l'assassinat –el 1977– de l'empresari José María Bultó. Sastre va ser declarat culpable de l'adhesió al cos de Bultó d'un explosiu que li va provocar la mort.

La família, molesta

Membres de la família Bultó asseguren que cap dels autors de l'assassinat va demanar perdó i admeten que estan molt molestos amb les intervencions públiques que Sastre ha protagonitzat sense que els periodistes esmentessin que va matar Bultó. EPOCA va exigir 500 milions de pessetes a canvi de retirar-li la bomba, segons un portaveu de la família. Sastre també va ser condemnat el 1987 a 18 anys de presó per pertànyer a banda armada i tinença d'armes. A diferència d'aleshores, l'independentisme és avui massiu i netament pacífic.

A Més 324, Sastre va ser presentat com un “militant històric de l'independentisme” i va ser descrit com un “gran reserva de l'independentisme”. Sobre l'assassinat de Bultó, el conductor del programa es va limitar a esmentar que “Sastre va ser empresonat arran de la mort de José María Bultó”. El presentador, Xavier Graset, va detallar que Sastre, “des de la clandestinitat va ajudar a fundar Terra Lliure”. Graset també li va preguntar si el seu parer, com a independentista històric, tenia el mateix valor que el dels independentistes de nova fornada de Convergència.

El matí de Catalunya Ràdio també va entrevistar Sastre. El programa va iniciar l'entrevista informant que “aquest matí ens hem llevat amb el manifest dels històrics de l'independentisme combatiu”. Els periodistes no van citar el passat terrorista de Sastre; la conductora va demanar a Sastre que es definís: “Què vol dir ‘històrics de l'independentisme’? A la gent jove li costa situar què va ser Terra Lliure”. Sastre va respondre que “fa 40 anys, 30 anys, ja érem una opció independentista d'esquerres”. Més endavant, Mònica Terribas, la directora d'El matí de Catalunya Ràdio, va esmentar els firmants del manifest com “els companys de Terra Lliure”. Un dels components de la tertúlia d'aquell dia, l'advocat Josep Maria Fuster i Fabra, va posar en dubte que els antics militants de Terra Lliure fossin bons companys de viatge i va recordar la bomba que Terra Lliure va col·locar el 1992 en una oficina de l'Inem i que va deixar amb seqüeles Mari Carmen Pérez. Terribas va demanar “no barrejar les coses”.

Pilar Rahola va publicar un article el 2007 a El Periódico arran del testimoni de Pérez. Rahola va demanar perdó perquè considerava que ERC, partit al qual havia militat, havia estat condescendent amb Terra Lliure. A l'article, Rahola apunta: “Hem estat seriosament crítics amb el que van significar? O bé els hem tractat com els nois esgarriats que tornen a la pleta, una espècie de patriotes passats de rosca, però patriotes al capdavall? Curiosament, per molts, el terrorisme propi no és mai terrorisme; passa com amb els pirates, que quan eren de casa eren valents corsaris. I, no obstant això, algun dia s'haurà de dir que aquells nois catalaníssims i independentistes eren uns radicals totalitaris que consideraven pertinent matar gent”.

Altres víctimes

Una altra firmant del manifest és l'antiga membre d'EPOCA i Terra Lliure Montserrat Tarragó. EPOCA també va matar el 1978 l'exalcalde de Barcelona Joaquim Viola i la seva esposa. Un altre signant és Sebastià Datzira, jutjat per haver col·locat una bomba el 1987 als jutjats de les Borges Blanques que va causar la mort de la jubilada Emilia Aldomà. Àlvar Valls, un altre dels autors del text, va ser empresonat per la mort de Bultó, però va aconseguir fugir a Andorra. No va passar a Terra Lliure i en un llibre publicat el 2014, Valls assegura que és l'únic dels implicats en la mort de l'industrial que ha explicat el que va passar i les tortures que va rebre posteriorment per part de la policia.

En una entrevista a Vilaweb del gener passat, Valls comentava l'assassinat de Bultó: “Era un dels homes més rics de Catalunya. Era una operació econòmica. L'objectiu únic era cobrar. Teníem una llista. Hi havia l'editor Lara, el pare, que tenia fama de poder disposar d'efectiu amb facilitat. En Juncadella, de les industries Burés, fabricant dels famosos llençols Burrito Blanco i marit de l'escriptora Mercè Salisachs. En Josep Maria Santacreu. I vam vigilar el Porcioles, també”. El periodista pregunta si ha tingut alguna mena de contacte amb la família Bultó. Valls respon: “No. Només vaig tenir un contacte amb la germana. Va venir a la presó, a la Via Laietana, amb el fiscal aquest que ara és de Podem, en Villarejo. I en Mena també hi era. En Mena era el que portava el cas. Per fer una ronda de reconeixement. Ja ho havien fet a la Via Laietana, però allà jo no els vaig veure. Va dir que no em reconeixia. Ja explico que no vaig pujar al pis, sinó que era el que s'esperava a baix al carrer amb el cotxe”.

El diari Ara va presentar els autors del manifest com “militants de l'independentisme de primera hora pròxims a la CUP”. Sastre va ser candidat de la CUP per Lleida a les eleccions catalanes del 2012. L'Ara destacava que el text es va fer públic coincidint “amb la commemoració del 30è aniversari de la mort del militant de Terra Lliure Quim Sánchez en esclatar-li un artefacte que manipulava”.

Mònica Terribas explica a El País la rellevància de l'entrevista a Sastre “pel fet que diversos dels signants són històrics militants de la CUP, i els que no ho són, estan considerats independentistes històrics per tot l’entorn de l’MDT, Catalunya Lliure, Maulets, PUA, etcètera”. Terribas assegura que “en cap cas se’l va presentar com a combatent, ni independentista d’esquerres ni represaliat. Vam titllar els signants d’‘històrics de l’independentisme combatiu’ perquè aquesta és la denominació que es fa, acadèmicament, de tot l’entorn vinculat a l’independentisme armat o violent, un entorn que inclou els activistes i, també, els seus braços polítics”.

Sense consens sobre què és terrorisme

Terribas destaca que no hi ha consens sobre el concepte del que és terrorisme: “Aquest és un concepte polític sobre el qual no hi ha consens internacional. I els cànons periodístics considerats referencials, com els de la BBC, sempre proposen parlar ‘d’activistes’ o ‘militants d’organització armada’, perquè qualificar de terrorista una persona o organització és un gest polític. Hi ha qui considera Bin Laden terrorista i hi ha qui el considera un heroi. Hi ha qui considera Obama un heroi i hi ha qui el considera un terrorista. Hi ha qui parla de terrorisme d’Estat i hi ha qui parla de polítiques de seguretat... El concepte de terrorisme no ha aconseguit cap consens ni tan sols dins de les Nacions Unides”. La directora d'El matí de Catalunya Ràdio defensa que no es parlés del passat violent de Sastre: “Si Sastre tingués cap causa pendent, caldria dir-ho. Però parlar d’un delicte comès fa 40 anys, crec que no té cap relació amb un manifest que parla d’unes negociacions polítiques del 2015”. Catalunya Ràdio i TV3 s'han referit habitualment a ETA amb la paraula terrorisme. El Parlament de Catalunya va homenatjar el 2012 les víctimes catalanes del terrorisme en què s'incloïen els afectats pels atemptats de Terra Lliure.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Cristian Segura
Escribe en EL PAÍS desde 2014. Licenciado en Periodismo y diplomado en Filosofía, ha ejercido su profesión desde 1998. Fue corresponsal del diario Avui en Berlín y posteriormente en Pekín. Es autor de tres libros de no ficción y de dos novelas. En 2011 recibió el premio Josep Pla de narrativa.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_