Selecciona Edició
Connecta’t

El jutge indaga si la Generalitat va fer servir dades sanitàries per organitzar el 9-N

El Govern es va gastar més de 800.000 euros en la “campanya institucional” per promoure la consulta

Declaración de Artur Mas por el 9N
Mas, a la sortida del TSJC acompanyat pels 400 alcaldes.

La investigació judicial per la consulta independentista del 9-N amplia horitzons. El jutge indaga ara, a petició de la Fiscalia, si la Generalitat va utilitzar dades sanitàries per organitzar la jornada de participació. Un tècnic i un responsable de T-Systems –l'empresa contractada per engegar l'"arquitectura" de la base de dades– declararan com a testimonis el gener vinent.

El fiscal creu que els treballs assumits per T-Systems i altres empreses es van emmarcar en un projecte més ampli, batejat com Invictus, que va ser "directament impulsat" pel Departament de Presidència i tenia com a objectiu "crear dues bases de dades de ciutadans" de cara a la consulta del 9 de novembre del 2014.

Un dels fitxers s'havia de carregar amb dades "extretes del Registre Central d'Assegurats" del Servei Català de la Salut (CatSalut); l'altre, amb dades del Registre de Població de Catalunya. "Cal concloure", assenyala el fiscal, que l'aplicació creada per T-Systems i instal·lada als 7.000 ordinadors que la Generalitat va comprar per a la consulta i va distribuir als centres de votació "incloïa el tractament i dades personals" amb origen en "fitxers de titularitat pública".

Els fiscals Francisco Banyeres de Mariola i Emilio Sánchez Ulled van demanar la declaració dels dos empleats de T-Systems, que aquest dilluns ha estat acordada pel jutge: Bernat R. –encarregat de coordinar els treballs amb la Generalitat– i el tècnic Alejandro N. La Fiscalia també ha sol·licitat (i així ho ha acordat el jutge) que es demani a Presidència si les bases de dades del projecte Invictus "van ser efectivament creades".

En la seva declaració com a imputat per un delicte de desobediència, el president de la Generalitat, Artur Mas, va negar que es fessin servir dades de fitxers públics en la consulta. En la mateixa línia es van expressar les altres dues persones imputades en la causa del 9-N: l'exvicepresidenta Joana Ortega i la consellera d'Ensenyament en funcions Irene Rigau. Tots van assumir la seva responsabilitat política, però van afirmar que, després del veto del Tribunal Constitucional (el 4 de novembre), la Generalitat es va desentendre del procés, que va quedar en mans de "voluntaris".

Campanya institucional

El magistrat del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Joan Manel Abril, instructor de la causa del 9-N, també ha acordat noves diligències demanades per la Fiscalia sobre les despeses en què va incórrer la Generalitat per organitzar la consulta. La "partida més elevada" assumida pel Departament de Presidència, assenyala el fiscal, és la relativa a la "inserció en els mitjans de comunicació dels continguts de la campanya institucional per informar sobre el procés de participació": un total de 806.403 euros.

L'empresa adjudicatària va ser Media Planning Group, propietat de la família Rodés. El fiscal considera que, ara com ara, "no es té prou informació tant amb relació a l'encàrrec efectuat" a aquesta empresa com la seva execució. I per això ha demanat a Media Planning la "relació completa de les actuacions efectuades", incloent-hi una "descripció detallada" de cada activitat. També ha sol·licitat a Presidència que remeti "l'expedient complet de contractació".