_
_
_
_
_

Els incendis castiguen el nord atlàntic

El vent i les altes temperatures agreugen una onada de focs insòlita a Astúries i Cantàbria. Ja estan controlats

J. A. Aunión
Un camió de bombers, diumenge, en una carretera de la localitat d'El Franco.
Un camió de bombers, diumenge, en una carretera de la localitat d'El Franco.JOSÉ LUIS CEREIJIDO (EFE)

Cap a les 14.00 de dissabte, el núvol de fum que s'apropava a gran velocitat des del sud era tan enorme que tapava el sol. Cecilia Pérez, alcaldessa del municipi d’El Franco, un dels més afectats pels incendis (més de 150) que han arrasat centenars d'hectàrees aquest cap de setmana a Astúries i Cantàbria, va comprendre la magnitud del desastre que s'apropava. Va trucar a l'alcalde de Boal (el municipi on va començar el foc) i a Emergències, i aviat es van mobilitzar uns equips que han inclòs efectius de la Unitat Militar d’Emergència (UME). Aviat van començar a lluitar contra uns elements que s'havien alineat en contra seva: el vent del sud, que avivava les flames i que impedia que els avions d'extinció s’enlairessin, unes temperatures estranyament altes per a aquest període de l'any, que van arribar als 20 graus, i una vegetació seca per la falta de pluges.

Interior d'un habitatge destrossat per un dels més de 150 incendis que hi ha hagut al nord durant el cap de setmana.
Interior d'un habitatge destrossat per un dels més de 150 incendis que hi ha hagut al nord durant el cap de setmana.JOSÉ LUIS CEREIJIDO (EFE)

Al final, per sort, durant el diumenge va ploure, va parar el vent, van sortir els hidroavions… Així que ahir a la tarda el pitjor ja havia passat, els pocs focus que quedaven actius estaven controlats i la UME havia marxat. Al centre d'emergències muntat darrere de l'Ajuntament de La Caridad (capital del municipi d’El Franco), Pérez assenyalava al mapa les 3.500 hectàrees afectades sobre una superfície en línia recta de 25 quilòmetres. I aquesta és només una part: en total, es van arribar a ajuntar més de 150 focus d'incendis a Astúries i Cantàbria, i pocs més a Galícia, Navarra i el País Basc. Va haver-hi pobles desallotjats i es va arribar a tallar el trànsit ferroviari entre Astúries i Galícia, però no es van produir víctimes.

Els incendis d'hivern no són estranys al nord. De fet, és en aquesta estació quan arriben a Astúries i a Cantàbria serveis de reforç per a l'extinció de focs, ja que coincideix amb les cremes de matolls per netejar les pastures que el bestiar farà servir a la primavera, explica la investigadora de la Universitat de Cantàbria Virginia Carracedo.

Agents de reforç per a la investigació

Antonio Vercher, el fiscal coordinador de Medi Ambient i Urbanisme a Espanya, va informar dimarts que des del Servei de Protecció de la Naturalesa de la Guàrdia Civil (Seprona) s'ha enviat a Astúries quatre agents de reforç per a les tasques d'anàlisi dels incendis. La sol·licitud de suport es va cursar des d'Astúries, una de les comunitats del nord d'Espanya més afectades per l'onada de focs del cap de setmana. De moment, va assenyalar Vercher, s'ha obert un “expedient governamental” d'investigació per aquests incendis i s'està en una fase prèvia en les indagacions. El fiscal va assenyalar que hi ha “elements” que poden donar lloc a suposar que la gran quantitat de focs poden ser “intencionats”. Però també va recordar que hi sol haver episodis semblats per crema de rostolls a la zona, encara que normalment entre el febrer i el març. El que és anormal en aquest cas, a més del nombre de focus, és que es registrin els incendis al desembre.

Segons l'última memòria de la Fiscalia especialitzada en medi ambient, aquest departament va iniciar el 2014 un total de 579 diligències d'investigació per incendis forestals. Es tracta del segon tipus de delictes amb més investigacions obertes per aquesta Fiscalia especialitzada; a davant només hi ha els relacionats amb l'urbanisme. El 2014 es van iniciar 142 investigacions més per incendis que l'any anterior.

El que ha estat estrany és que aquesta onada s'ha produït molt més d'hora, ja que acostuma a passar cap al febrer o el març, quan ja s'ha desfet la neu, i pel nombre inusitat de focus que s'han concentrat en un espai de temps tan escàs. Així ho admet el capità Salvador Ortega, del Seprona de la Guàrdia Civil, encara que prefereix no avançar res de la investigació que està duent a terme l'institut armat. “L'informe que vam fer sobre l'onada d'incendis a Galícia el 2006 va trigar un any i vam concloure que no hi havia relació entre si, excepte, potser, per l'efecte crida”, explica Ortega i afegeix: “La reincidència en els delictes de piromania és bastant habitual”.

En els últims dies, moltes veus han deixat anar la idea que almenys una part dels incendis han estat intencionats, començant pel conseller de la Presidència del Govern asturià, Guillermo Martínez, que va afirmar dissabte que “tot sembla indicar” que algun dels focs va ser provocat.

En qualsevol cas, va ser “molt sorprenent” la velocitat a la qual avançava el foc i uns focus que semblaven “venir de tot arreu”, diu José Rodríguez Hernández, ramader de 59 anys, davant les seves vaques, alguna de les quals estava encara completament coberta de sutge del fum dels últims dies. Rodríguez Hernández, veí d’El Franco, ha perdut la seva casa, la van arrasar dissabte les flames, i està vivint amb la seva germana. “Jo no havia vist mai una cosa així, sembla que s'hagi cremat Astúries sencera”, deia.

A El Franco s'han cremat un grapat de cases, encara que el nombre exacte encara no se sap perquè no s'ha fet el recompte de danys, assenyala l'alcaldessa del municipi. Però a uns centenars de metres de la de Rodríguez Hernández, a l'altra banda d'una vall, hi ha un altre habitatge cremat.

Cendres i focus de fum

A la casa s’hi arriba a través de carreteres estretes, que ahir encara oferien un aspecte fantasmagòric de cendra, focus de fum aquí i allà i esquelets de pins. Pertany a Manuel Méndez, de 75 anys. “Tenia un gos que era un tros de pa; deu ser entre els enderrocs”, sospirava davant les cendres del que havia estat la seva llar des del 1952. “Vaig salvar la vida de miracle; perquè de sobte em vaig veure envoltat per les flames, gairebé no podia respirar; encara sort que se'm va acudir agafar el cotxe i baixar el terraplè fins a la meitat de la vall, en comptes d'anar cap a la carretera”, explica. Allà, es va esperar dissabte que el recollissin amb les finestres ben pujades.

Más información
El focus dels incendis d’Astúries indica que poden haver estat intencionats
Tots els incendis a Cantàbria han quedat extingits

“Jo no sé el que va passar, però el fet és que hi havia ràfegues de vent de fins a 120 quilòmetres per hora que feien saltar les espurnes fins a 600 metres de distància. Potser per això semblava que els focus es multiplicaven contínuament”, assenyala l'alcaldessa Cecilia Pérez. Però afegeix: “En qualsevol cas, és tot molt estrany. Jo no vull fer conjectures, però no crec que a tots els habitants els vingués de gust sortir a cremar rostolls tots alhora”.

Les cremes de matolls per preparar les pastures són una tradició ancestral a la zona. Ara, unes es fan a la babalà i les que tenen els permisos necessaris no sempre es fan bé, és a dir, quan les condicions climatològiques no són tan adverses, afegeix el Seprona. Potser, com va passar amb aquell informe del 2006 a Galícia, la investigació de la Guàrdia Civil conclogui que no es pot establir relació entre els focs d'aquesta onada enorme. “El que és innegable és que els incendis en època d'hivern han augmentat els últims anys; a Astúries s'han estabilitzat ara i a Cantàbria segueixen pujant”, afegeix.

El flagell de les flames

Incendis simultanis. A Galícia, Cantàbria, Navarra, el País Basc i, sobretot, Astúries, hi va arribar a haver més d'un centenar de sinistres dissabte passat.

La pluja i l'absència de vent. Les condicions meteorològiques favorables van ajudar a controlar i sufocar bastants focus, que van mantenir en suspens els habitants d'aquelles zones. No hi ha danys personals.

Investigació. La Guàrdia Civil i la Fiscalia de Medi Ambient estan investigant quants incendis pot ser que hagin estat provocats.

Dispositiu d'emergència. En les tasques d'extinció han participat fins a 230 professionals, entre bombers, serveis forestals i agents de la Unitat Militar d'Emergències (UME).

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

J. A. Aunión
Reportero de El País Semanal. Especializado en información educativa durante más de una década, también ha trabajado para las secciones de Local-Madrid, Reportajes, Cultura y EL PAÍS_LAB, el equipo del diario dedicado a experimentar con nuevos formatos.

Más información

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_