L’àrea metropolitana es resisteix a l’independentisme

En Comú Podem s’imposa en tots els municipis del Barcelonès i el Baix Llobregat i en gran part del Vallès

L’àrea de Barcelona s’ha tenyit del color lila després d’aquestes eleccions generals. En Comú Podem s’ha imposat en els cinc municipis del Barcelonès i en els 30 del Baix Llobregat. A la resta de comarques de la corona metropolitana comença a haver-hi més varietat de colors. La formació de Xavier Domènech ha guanyat en 18 dels 23 municipis del Vallès Occidental, en 23 dels 39 del Vallès Oriental, mentre que al Maresme es queda més curta i obté la victòria en 16 de les 30 poblacions.
A dalt, resultats a l'àrea de Barcelona el 27-S (el verd és JxSí i el taronja, C's), comparats amb el 20-D, on predomina el lila.
A dalt, resultats a l'àrea de Barcelona el 27-S (el verd és JxSí i el taronja, C's), comparats amb el 20-D, on predomina el lila.

Històricament, l’àrea de Barcelona s’ha conegut amb el nom de “cinturó roig”, on el PSC guanyava còmodament les eleccions, mentre l’interior de Catalunya era territori de CiU. Des de l’auge del sobiranisme, les paletes de color han canviat considerablement i en les passades autonòmiques es va començar a tenyir del taronja de Ciutadans, un color que no ha resistit ni tres mesos per ser reemplaçat pel morat.

El 27-S, amb unes eleccions plantejades per moltes forces com un plebiscit, el vot es va polaritzar cap als partits clarament a favor o en contra de la independència, arraconant Catalunya Sí que es Pot (marca d’En Comú Podem a les autonòmiques), amb un discurs més indefinit sobre el procés. En aquella ocasió l’àrea de Barcelona va quedar pràcticament monopolitzada per Junts pel Sí. Ciutadans va aconseguir canalitzar el vot no sobiranista, passant la mà per la cara al PP, i va sorprendre imposant-se en 17 municipis metropolitans, alguns tan importants com l’Hospitalet, el Prat, Sant Boi, Rubí o Castelldefels. El PSC només va aconseguir mantenir poblacions com Santa Coloma, Cornellà i Badia del Vallès, mentre que la resta va quedar en mans de la coalició independentista, Junts pel Sí.

En aquestes eleccions generals, on segurament la independència ja no és la clau que ha determinat el vot de molta gent, plantejaments més intermedis, però que contemplen el dret a decidir, han convençut els votants de la zona més poblada de Catalunya. El gran damnificat ha estat Ciutadans, que creia que tenia controlada una part important de l'àrea metropolitana, però ha vist com se li escapaven els 17 on havia guanyat i ara només ha aconseguit mitja dotzena de petits municipis (cap de Barcelona), entre els quals destaquen Roses i Salou.

C’s evita parlar de Catalunya

Ciutadans evita valorar els mals resultats obtinguts ahir a Catalunya. Els 489.503 vots s’han quedat lluny dels 736.364 que van aconseguir fa només tres mesos, a les autonòmiques. Això els deixa amb cinc escons i com a cinquena força, lluny de les expectatives i sondejos, que els atorgaven el doble de vots. Ahir a la nit, el cap de llista per Barcelona, Juan Carlos Girauta, no va dir ni una paraula durant la seva compareixença sobre aquests resultats. Només va parlar dels 40 diputats obtinguts a l'Estat.

Aquest dilluns el partit ha optat per no fer cap roda de premsa postelectoral a Catalunya, cosa que fan tots els partits. “La valoració la fa Rivera des de Madrid”, es limiten a dir des de la formació taronja. Però aquest matí diversos dirigents han fet petites intervencions a ràdios i televisions i no han pogut referir-s’hi. Tots han coincidit a diferenciar el caràcter dels comicis autonòmics i els generals.

“La gent confia més en nosaltres quan es posa sobre la taula la separació o l’autodeterminació, com en les plebiscitàries del setembre. En unes generals es parla d’altres temes i hem tret el resultat que hem tret”, ha assegurat José Manuel Villegas, vicesecretari general del partit a Rac1. Villegas ha admès que esperaven millors resultats a Catalunya.

Un dels cops durs que ha rebut Ciutadans ha estat a l’àrea metropolitana on el 27-S va aconseguir conquerir molts bastions del PSC. La formació taronja donava per fet que els mantindria, però no ha estat així. Ahir només va aconseguir guanyar en sis municipis, però cap de Barcelona: Roses, Vilamalla, Salou, Vila-seca, Mont-roig del Camp i Arres.

El domini al Barcelonès i al Baix Llobregat és aclaparador. A Barcelona, l’efecte Ada Colau (molt present durant la campanya) ha funcionat d’allò més bé i ha ajudat que En Comú Podem aconsegueixi més del doble de vots, 218.080, que la segona força, que ha estat ERC. També s’imposa clarament a la segona i tercera ciutat catalana en grandària: a Badalona –un dels bastions governat per la confluència d’esquerres, amb el nom de Badalona en Comú– i a l’Hospitalet, tradicionalment feu del PSC.

Al Vallès Occidental, En Comú Podem ha guanyat en tots els municipis tradicionalment socialistes, entre ells les dues cocapitals, Sabadell i Terrassa. En canvi, Democràcia i Llibertat (DiL) manté els baluards convergents (Sant Cugat del Vallès i Matadepera), mentre que ERC manté places com Sant Llorenç Savall. A l’Oriental la formació lila també s’imposa en les dues principals ciutats, tradicionalment socialistes, com Granollers i Mollet, i fins i tot en un dels nou bastions d’ERC, Caldes de Montbui. La resta de municipis se’ls ha repartit DiL i ERC. El mateix patró es repeteix al Maresme, on la confluència violeta guanya en bastions rojos com Mataró, Pineda o Premià de Mar. ERC s’imposa en els dos Arenys i Argentona, mentre els convergents es fan forts a Calella, Sant Pol de Mar o Vilassar de Dalt, entre d’altres.

MÉS INFORMACIÓ