Selecciona Edició
Connecta’t

El Banc Mundial i l’Aràbia Saudita “rescaten” un Egipte en dificultats

El país àrab rebrà una injecció de 15.000 milions d’euros durant els propers anys per evitar el col·lapse

El president Al-Sisi rep el ministre de Defensa saudita, Muhammad bin Salman, al Caire.
El president Al-Sisi rep el ministre de Defensa saudita, Muhammad bin Salman, al Caire. AP

Una vegada més, davant d'una situació econòmica crítica, Egipte rep un salvavides estranger. El Govern egipci acaba de signar un nou acord amb el Banc Mundial per disposar, durant els propers tres anys, de més de 4.500 milions d'euros. La xifra se suma als gairebé 7.300 milions en ajudes que li concedirà l'Aràbia Saudita fins al 2020, amb els quals espera poder evitar una devaluació de la moneda de conseqüències imprevisibles enmig d'una crisi econòmica que va començar el 2011 i que no aconsegueix remuntar.

A causa del duríssim cop que va rebre el sector turístic egipci amb el recent sinistre d'un avió civil rus al Sinaí, Egipte necessita l'entrada de divises estrangeres de manera urgent. Malgrat que durant els últims mesos el Banc Central ha devaluat la lliura egípcia, les reserves de divises del Banc Central han caigut a només 16.000 milions d'euros, el llindar considerat crític pels experts. Una nova caiguda de la lliura podria encarir el preu del pa en un país que és el primer importador mundial de blat i que té un 40% de la població que viu amb menys de dos dòlars al dia.

Ni tan la pedra angular del programa econòmic d'Al-Sisi, la construcció d'una ramificació del canal de Suez pot aportar un baló d'oxigen a la maltractada economia egípcia, minada per la inestabilitat crònica que arrossega el país des de la revolució del 2011. Inaugurat el passat mes d'agost, el nou canal no ha aconseguit evitar la caiguda dels ingressos derivats de les tarifes de pas com a conseqüència de la frenada del comerç internacional a causa de la crisi global.

D'aquí ve la importància del suport del Banc Mundial. Dels 4.500 milions d'euros en nous crèdits recentment signats, uns 2.700 milions aniran destinats a cobrir el dèficit pressupostari del país, que l'any passat va superar el 10% del PIB per quart any consecutiu. La resta anirà destinada a projectes en regions i barris marginats, així com a la creació d'un parc industrial a la zona del canal de Suez i al desenvolupament del sector privador. Els primers 900 milions milions arribaran a les arques egípcies abans de final d'any.

D'acord amb la ministra egípcia de Cooperació Internacional, Sahar Nasser, entre els nous i els anteriors compromisos, la institució internacional invertirà més de 7.200 milions d'euros en els propers cinc anys “per donar suport al Govern en l'aplicació de canvis essencials”. Una altra organització internacional, el Banc Africà de Desenvolupament, li va concedir recentment 450 milions d'euros més.

La naturalesa i fins i tot la quantia de l'ajuda de l'Aràbia Saudita, un estret aliat del règim del mariscal Abdel Fattah al-Sisi des de la seva gestació, no és tan clara. Segons els mitjans de comunicació saudites, el rei Salman bin Abdulaziz va ordenar “incrementar les inversions a Egipte en més de 30.000 rials (uns 7.300 milions d'euros), a més de satisfer les seves necessitats en petroli” durant els propers cinc anys.

Aliança estratègica

Un responsable saudita va filtrar a l'agència de notícies Bloomberg que Riad es plantejava fer una compra de bons del Tresor egipci. Per la seva banda, el primer ministre egipci va apuntar la possibilitat que l'aliat saudita enviï fons directament al Banc Central, tal com ja va fer el passat mes d'abril. Llavors, tant l'Aràbia Saudita com Kuwait van atorgar cadascun 2.000 milions de dòlars al Banc Central, elevant les seves reserves de divises a 20.000 milions de dòlars.

Des de l'any 2013, les petromonarquies del Golf han mantingut a flotació l'economia d'Egipte gràcies a la transferència de milers de milions d'euros. A causa de l'opacitat de les seves finances, es desconeix la xifra exacta, però les estimacions més conservadores la situen per sobre dels 20.000 milions d'euros. El seu suport es deu a l'hostilitat que aquests adinerats Estats professen cap als Germans Musulmans, el moviment islamista enderrocat pel mariscal Al-Sisi en un cop d'Estat.

L'última promesa d'ajudes, feta amb el preu del barril de petroli molt baix, mostra fins a quin punt és estratègica per a Riad l'aliança amb el Caire. Aquesta no és la primera vegada que Egipte rep una ajuda substancial de l'exterior en la seva història contemporània, ja que té un gran pes al tauler geoestratègic de la regió.

Efervescència a les fàbriques

Les vagues d'obrers ja són un fenomen cíclic a Egipte, i ni la naturalesa repressiva del règim ha evitat l'efervescència a les fàbriques. El malestar abasta tot el país, des dels hotels de Xarm al-Xeikh, al nord, fins a una companyia de fertilitzants a Assiut, al sud, passant per la companyia nacional de petroli a Alexandria. Però la protesta més important afecta el canal de Suez i sis empreses que li presten serveis. Més de 2.000 treballadors del corredor marítim, crucial per al comerç internacional, fa dues setmanes que protesten.