Guanya el PP, sense prou vots per governar

Rajoy té complicada la seva investidura i no suma amb Ciutadans

La suma d'escons de PSOE i Podem supera la del PP i el partit de Rivera

Rajoy en las elecciones generales
Rajoy, després de votar aquest diumenge a Aravaca (Madrid). Getty Images

Una nova etapa política comença des d'avui amb la necessitat d'arribar a acords. La irrupció amb força al Congrés de Ciutadans i, especialment, de Podem ha dibuixat un nou tauler en el qual el PP és el més votat però amb menys del 30% de les paperetes i amb moltes dificultats per formar Govern.

El nou Parlament serà un puzle amb més peces de les que tenia l'anterior i, a més, difícils d'encaixar per les incompatibilitats entre elles. La negociació i l'acord i l'ombra de la ingovernabilitat marcaran l'endemà de les eleccions.

Segons les dades de l'escrutini al 93,21%, els populars perden més de 60 diputats respecte al 2011 i queden amb 122 molt lluny de la majoria absoluta, fins i tot encara que obtinguessin el suport de Ciutadans. En segon lloc, hi ha el PSOE, que perd 19 diputats, però manté el lideratge en l'oposició i podria buscar una majoria alternativa. El tercer seria Podem, amb 69 diputats. Ciutadans queda molt per sota de les seves expectatives, amb 40 diputats.

El PP ha estat, doncs, el partit més votat en les eleccions generals del 20-D, les més disputades de la democràcia. Però Mariano Rajoy, cap de llista dels populars, ho tindrà summament difícil per formar una majoria que li permeti formar Govern. Tampoc és fàcil que es pugui configurar una majoria alternativa al PP i, en tot cas, caldria l'acord de més de tres partits. El PSOE és segon i podria intentar una aliança de partits d'esquerra i nacionalistes, però amb més de tres partits i complicacions en acords programàtics.

Amb el 93% escrutat, PSOE i Podem sumen gairebé el mateix que PP i Ciutadans. El partit de Pablo Iglesias ha de decidir si governen els socialistes amb un altre partit més.

Amb les dades provisionals, el PP es queda amb 122 diputats, cosa que fa que ni tan sols pugui aconseguir amb Ciutadans la majoria absoluta de 176 escons necessària perquè Mariano Rajoy repeteixi com a president. Albert Rivera, cap de llista de Ciutadans, ja havia repetit en la campanya que no votaria en cap cas a aquesta investidura i, per tant, s'obre una etapa política nova, inèdita a Espanya, marcada per la necessitat d'arribar a acords. Encara que Rivera donés suport a Rajoy, caldria un tercer partit per completar el puzle.

Mai abans un partit havia guanyat les eleccions amb tan poc percentatge de vot i mai abans la nit electoral havia deixat un futur tan incert. Tampoc és possible numèricament l'opció admesa per Ciutadans l'últim dia de campanya, és a dir, abstenció per facilitar la reelecció per majoria simple: el PP no sumaria en solitari davant de la resta i l'abstenció de Ciutadans.

El resultat està marcat per la irrupció amb força de dos partits nous: Podem i Ciutadans. Especialment bo és el resultat de la candidatura de Pablo Iglesias, tot i que no arribi a l'altura del PSOE en la seva primera compareixença en unes eleccions generals: és tercer amb 69 diputats, segons el recompte provisional. Al resultat de Podem s'han de sumar les altres tres candidatures que concorren amb nom propi a Galícia, Catalunya i València: En Marea Podem, En Comú Podem i Compromís-Podem-És el Moment, respectivament. Aspiren a formar grups parlamentaris diferents, però la base és Podem i, per tant, en el global del resultat se li sumen els vots i els escons.

El partit de Pablo Iglesias obté dades espectaculars a Catalunya i el País Basc.

Ciutadans, quarta formació

Ciutadans queda finalment com a quart partit i el sistema electoral d'atribució d'escons el fa baixar en representació parlamentària a 38 diputats. El partit d'Albert Rivera aspirava a ser el més votat però, segons l'escrutini provisional, queda quart, tot i que amb una posició privilegiada per decantar el color del Govern; és a dir, no compleix les expectatives creades per ells mateixos, però pot ser àrbitre per encaixar les peces incompatibles del nou Parlament.

La inestabilitat política que es dibuixa és fins i tot més gran perquè és molt difícil configurar una majoria alternativa al PP. Mai abans a Espanya ha governat un partit que no sigui el que ha guanyat les eleccions, i tampoc s'havien donat uns resultats tan ajustats i un Congrés dels Diputats tan fragmentat.

En aquesta suposada majoria alternativa una de les dificultats és que Ciutadans també va dir en la recta final de la campanya que no donaria suport un Govern amb Podem ni amb partits nacionalistes i independentistes. I per sumar 176 cal que algun d'ells juntament amb el PSOE en una coalició per fer fora el PP de la Moncloa.

Aquesta posició de Rivera, motivada per les radicals diferències sobre com abordar l'assumpte de Catalunya, fa impossible un bon nombre de combinacions que sí que permetria l'aritmètica.

El PP i el PSOE pateixen una notable i prevista reculada i passen de sumar més del 80% dels vots a un escàs 50%. El bipartidisme, entès com la suma hegemònica de tots dos partits i l'alternança en el poder sense dificultats, cau, tal com es preveia.

Fins ara, només el PP i el PSOE han governat a Espanya des del 1982, amb majoria absoluta i amb majoria simple. Quan no han arribat per si sols als 176 escons de la majoria absoluta mai han tingut problemes per aconseguir acords per a la investidura del president, amb acords puntuals o amb pactes estables, com el signat per José María Aznar amb CiU i el PNB després de les generals del 1996.

El PSOE, en el seu mínim històric

El PSOE de Pedro Sánchez arriba al seu mínim històric amb 91 diputats, per sota del seu pitjor resultat en democràcia, els 110 escons que va obtenir Alfredo Pérez Rubalcaba el 2011. Però aguanta, perquè tenint partits nous a esquerra i dreta la seva pèrdua és menor de l'esperada. Mitiga la caiguda el fet que la fragmentació del Congrés i, especialment, de l'esquerra obliga que tots els partits redueixin necessàriament el nombre d'escons en el nou Congrés.

I, sobretot, aconsegueix ser segon per liderar l'oposició i la paradoxa és que, amb aquest notable descens i estant gairebé igualat per Podem, Sánchez podria intentar una complicada majoria alternativa al PP. El PSOE, no obstant això, s'estavella en llocs importants com Madrid.

La llista d'Unitat Popular-Esquerra Unida, que encapçala Alberto Garzón, quedaria amb dos diputats, lluny dels cinc escons que permeten tenir grup parlamentari propi.

No estarà present al Congrés Josep Antoni Duran Lleida, cap de llista d'Unió. I en aquest Parlament fragmentat no només hi ha incertesa sobre el futur Govern, sinó que també n'hi ha per encarar reformes legals essencials. Per exemple, la llei electoral, que els nous partits reivindiquen canviar, requereix 176 diputats. I el PP té prou escons per bloquejar una reforma constitucional com les que plantegen els altres tres partits.

MÉS INFORMACIÓ