Dispersió del vot a Tarragona, Girona i Lleida

Les comarques gironines, les més independentistes; el PP, sense escó a Lleida i Tarragona, queda fragmentada

Uns quants electors trien paperetes en un col·legi electoral de Tarragona.
Uns quants electors trien paperetes en un col·legi electoral de Tarragona.

Creu i ratlla a Tarragona. On n'hi caben tres, n'hi caben sis. La candidatura d'En Comú Podem, que liderava l'alcalde d'Altafulla, Félix Alonso, s'ha imposat en vots i ha trencat el domini que exercien els partits tradicionals a la demarcació. La victòria de la coalició d'esquerres sorgeix enmig d'un mapa multicolor. Si fa quatre anys es va produir un triple empat entre CiU, PSOE i PP i entre ells es van repartir a parts a iguals la mitja dotzena de diputats que es posen en joc a Tarragona, aquesta vegada l'empat ha estat a sis, amb un diputat cadascun. Amb una participació per sobre del 68%, cinc punts superior al 2011, En Comú Podem s'imposa amb més del 20% dels vots i és la força guanyadora en llocs tan dispars com Tarragona (un fortí socialista a les municipals), Reus (bastió de Convergència a la regió) o el Vendrell (terreny típicament fèrtil per a Ciutadans). "Jo sí que esperava aquest resultat", ho celebrava Félix Alonso des d'un bar de Tarragona, lloc des d'on ha seguit el recompte electoral acompanyat per Joan Herrera i per nombrosos simpatitzants.

Esquerra Republicana, que ha guanyat en capitals de comarca com Amposta, Falset i Montblanc, puja al segon lloc i aconsegueix una representació a la Cambra baixa que no tenia des del 2004. Jordi Salvador, exsecretari general de la UGT, tindrà butaca al Congrés. Un hemicicle que ja coneix Joan Ruiz (PSC). Els socialistes perden un diputat i un bon grapat de vots però Ruiz, que fa quatre anys va fer de número dos de Francesc Vallés, s'assegura el lloc.

A Tarragona ha tingut una dura derrota la nova marca convergent, Democràcia i Llibertat. Deixa de ser la primera força política, amb més de 105.000 vots obtinguts el 2011, i s'enfonsa estrepitosament. Ferran Bel, alcalde de Tortosa, ni tan sols ha quedat vencedor del duel amb En Comú Podem a la seva ciutat. Democràcia i Llibertat també ha estat clarament postergada en municipis com Vila-seca, on governa des de fa anys el president de la Diputació, Josep Poblet, i a Cambrils i Salou, municipis on la formació nacionalista ha estat relegada fins al cinquè i sisè lloc.

Tampoc se salva de la crema el Partit Popular. El 23,6% dels vots que va sumar la candidatura que encapçalava Alejandro Fernández el 2011 han quedat reduïts a la meitat. Jordi Roca, exdiputat al Parlament, defensarà en solitari els interessos populars de Tarragona al Congrés.

Per Ciutadans aquestes eleccions han tingut aires de decepció. Amb l'eufòria de les últimes eleccions municipals encara fresca en el record, el partit taronja ha obtingut grans resultats en alguns dels municipis més poblats de la demarcació, i esperaven aquests comicis com una oportunitat per consolidar l'embranzida. Sergio del Campo aconsegueix un escó però Ciutadans es queda com a penúltima força política, només un parell de punts per davant del PP.

Al Senat, ERC s'erigeix com la principal vencedora, amb tres dels quatre senadors que estaven en lluita. Carles Pellicer, alcalde de Reus, pot completar el repartiment.

Girona, la més independentista

La província de Girona resisteix l'embat generalitzat d'En Comú Podem i es manté com el màxim exponent de l'independentisme català amb els dos terços dels sis diputats en joc. La participació del 67,45%, cinc punts per sobre dels 62,42% del 2011, ha fet que Democracia i Llibertat (DL), l'antiga CiU, segueixi sent la força més votada encara que perd un dels seus tres representants. ERC creix en nombre de vots i d'escons, aconsegueix dos representants i desbanca de la segona posició el PSC i també passa davant del PP, que ha quedat com a tercera força més votada en els últims comicis. En total han exercit el seu dret a vot unes 333.000 persones d'un cens de 496.127 votants. Les dues úniques formacions que han augmentat en nombre de vots han estat ERC i En Comú Podem, que ha obtingut un representant al Congrés juntament amb un altre del PSC.

Democracia i Llibertat es manté en primera posició amb 80.000 vots –40.000 menys que en les passades eleccions–, fet que li permet obtenir dos representants al Congrés, Jordi Xuclà i Elena Ribera, encara que ha perdut un diputat. Per la seva banda els republicans, que han obtingut 75.000 vots, 42.000 més que fa 4 anys, doblen el nombre de representants respecte a les últimes eleccions i passen d'un a dos diputats. A més de Teresa Jordà, cap de llista, tindran Joan Olóriz, històric dirigent d'ICV a Girona.

Dolors Terrades, d'En Comú Podem, que és la primera vegada que concorre a les eleccions, ha aconseguit més de 50.000 vots i s'estrena com a representant d'aquesta formació per Girona a Madrid.

Amb un descens de més de 20.000 vots, el PP perd el seu representant. En tota la seva història el PP ha tingut representació gironina a Madrid només en dues ocasions, el 2000 i el 2011, les dues vegades que aquesta formació va obtenir majoria absoluta a nivell estatal. En les últimes eleccions l'actual candidata, Concepción Veray, no encapçalava la candidatura, sinó Enric Millo, que va dimitir i li va cedir l'escó. Ara, amb prop de 27.000 vots, no podrà tornar a representar la seva formació a Madrid i seguirà sent regidor a l'Ajuntament de Girona.

També UDC, seguint la tendència general de tot Catalunya, deixarà de tenir representant per Girona al Congrés. Montserrat Surroca, que havia estat diputada per CiU, no ha aconseguit ni 6.000 vots, per la qual cosa no podrà ocupar de nou l'escó que tenia amb coalició nacionalista. Els socialistes també perden un nombre important de vots, més de 25.000. No obstant això, els 40.000 obtinguts li permeten mantenir el seu únic representant i Marc Lamuà substituirà Àlex Sáez.

Al Senat també augmenta la força independentista. DL perd un dels tres senadors que tenia amb les seves antigues sigles i formaran part de la Cambra Alta Joan Bagué i Clàudia Massó. ERC irromp amb força i guanya dos representants, el que ha perdut DL i el que no aconsegueix mantenir el PSC. Jordi Martí i Joaquim Ayats acompanyaran els independentistes de DL en aquesta legislatura. Ayats ha aconseguit la seva plaça només amb 311 vots d'avantatge sobre Pere Saló (DL), que ha quedat fora.

El PP no aconsegueix representació a Lleida

El PP s'ha quedat sense representació a Lleida en unes eleccions en les quals el PSC ha estat a pocs vots de perdre l'únic diputat. Un total de 196.669 lleidatans han participat en aquests comicis, cosa que suposa una participació de gairebé el 67%, quatre punts superior a la dels comicis del 2011.

L'històric dirigent popular, José Ignacio Llorens, ha perdut el seu escó de diputat com ja li va passar en les eleccions del 2004. A punt ha estat la socialista Mònica Lafuente de no revalidar l'escó de Teresa Cunillera, encara que al final del recompte ha aconseguit robar-li un escó a Democràcia i Llibertat. Per primera vegada des de les eleccions constituents del 1977 els quatre escons de Lleida han quedat en mans de quatre formacions polítiques. Històricament CiU, PP i PSC es repartien els representants lleidatans al Congrés dels Diputats i només en les eleccions del 2004 ERC va aconseguir arrabassar un escó als populars.

Les eleccions d'aquest diumenge han permès a quatre forces polítiques quedar empatades amb el mateix nombre d'escons. Amb el 98% dels vots escrutats i ja sense possibilitat que els escons migressin d'una formació a una altra, el regidor de CDC a la Paeria i cap de llista de Democràcia i Llibertat, Toni Postius, ha aconseguit el nombre més gran de vots (47.300), encara que només serà Postius qui representi els votants lleidatans de la formació nacionalista al Congrés. La segona força en nombre de vots és ERC, liderada pel president d'Òmnium Cultural de Lleida-Ponent, amb 43.379 vots.

Per primera vegada a Lleida entra al Congrés En Comú Podem, amb Jaume Moya encapçalant la formació que ha aconseguit 29.858 vots. L'última força política que ha aconseguit representació ha estat el PSC que a punt ha estat, amb 24.284 vots, de cedir el seu escó a Democràcia i Llibertat.

Darrere del PSC el PP, amb 21.990 vots, no ha aconseguit representació. Tampoc ha aconseguit escó el coordinador de Ciutadans de les Terres de Lleida, Óscar Uceda (marit de la líder del grup municipal a la Paeria, Ángeles Ribes), que ha obtingut 17.526 vots. Unió, amb l'històric Miquel Padilla, no té cap diputat i només aconsegueix 4.763 vots. El 2,4% dels votants ha confiat en la formació de Duran i Lleida .

Quant als quatre senadors, tres han quedat en mans de Democràcia i Llibertat, mentre que ERC aconsegueix un altre senador.

Informació elaborada per Marc Rovira, Alfonso L. Congostrina i Marta Rodriguez