La festa era en una altra banda

El cap de llista, Gabriel Rufián, es posa transcendent per anunciar que ERC ha triplicat els resultats

Poc després de tancar els col·legis ja es diu que ERC ha tret els millors resultats en unes generals. La nit electoral acaba de començar, i com que de moment no hi ha res a dir envien el secretari general adjunt Lluís Salvadó perquè digui unes paraules. La sala de premsa escolta el seu reguitzell de tòpics. Deixa de parlar, se'n va i tot segueix igual. El museu del Born, l'antic mercat que havia de ser un lloc amb llibres i que es va quedar en una bandera grotescament enorme, és el lloc on els republicans han convocat els seus per seguir els resultats. Encara està buit. La gent trigarà a arribar perquè encara no ha acabat la feina als col·legis electorals. En un lateral s'hi ha habilitat discretament la seu general del comitè de campanya. El formen unes 15 persones assegudes en cadires blanques de plàstic al llarg d'una interminable taula color blanc Kubrick. També hi ha els analistes de dades i altres convidats. Sobre la taula, ordinadors portàtils i ampolletes d'aigua. Moqueta vermella. En un extrem, una tele encesa i TV3 mostrant dades en realitat virtual. A l'altre extrem, fulles d'enciam amb menjar i pa torrat amb embotits. La secretària general, Marta Rovira; el portaveu, Sergi Sabrià; el jutge Santi Vidal... Oriol Junqueras en mànigues de camisa s'ha col·locat davant de Rufián i Tardà, que vesteixen íntegrament de negre. I si en Joan Tardà el negre té un existencialisme de vinil usat, d'escoltar molt Raimon i Paco Ibáñez, en Gabriel Rufián el color negre és recte i brillant com de presentador de quadre flamenc, com quan Lauren Postigo es posava transcendent. Es posarà transcendent més tard Rufián, el cap de llista, quan surti a anunciar en castellà que ERC ha triplicat els seus resultats i ho repeteixi tres vegades com en els contes de fades. (Però en realitat Rufián no existeix, Rufián és un indepe que es creu Rufián). Felicita En Comú Podem per la seva victòria i els diu: “Us estem esperant”. Cares alegres. I la festa.., la festa feia dues hores que havia començat en una altra banda sense esperar ningú.