En Comú Podem aconsegueix una extensa victòria gràcies a Ada Colau

La candidatura de Xavier Domènech obté 12 dels 47 escons en lluita i guanya la batalla a Ciutadans

Xavier Domènech, Ada Colau i Marta Sibina celebren la victòria d'En Comú Podem.
Xavier Domènech, Ada Colau i Marta Sibina celebren la victòria d'En Comú Podem.

En Comú Podem va aconseguir ahir a la nit la victòria per a l'esquerra a Catalunya en guanyar les eleccions amb 12 dels 47 escons en lluita. El resultat porta la firma indiscutible d’Ada Colau, que va catapultar la candidatura de confluència en segellar una aliança amb Pablo Iglesias. Amb el seu triomf, l'alcaldessa de Barcelona s'ha erigit simbòlicament en la líder de l'esquerra a Catalunya amb la seva aposta per les polítiques socials i el referèndum sobiranista. “Un orgull grandíssim! És la victòria de baix i de la gent invisible”, va exclamar, emocionada, Colau. L'esquerra no independentista, que ha fet una revolució copernicana al seu trist paper del 27-S, ha complert àmpliament el seu objectiu de tenir grup propi i diputats a les quatre províncies.

“Sou absolutament màgics. En només dos mesos, una nova força política ha guanyat les eleccions”, va afirmar Xavier Domènech, el cap de llista, en recordar que quan van anunciar la seva candidatura els pronòstics els situaven en cinquena posició. Enmig d'un clima d'eufòria a l’Estació del Nord i de crits de “Sí que es pot”, Domènech –que s'estrenava en aquests comicis– va dir “ben clar” les dues premisses que s'han imposat: “El dret a decidir absolutament inalienable i cap persona, mai més, sense casa, sense llum i sense cobertura social”.

La realitat és que el projecte ha sortit rodó a En Comú Podem, que ha aconseguit una carambola perfecta. Després d'imposar en la campanya l'eix dreta-esquerra i arraconar el plebiscit plantejat per les eleccions del 27-S, la llista d'esquerra s'ha convertit en la primera força de Catalunya. Ha desbancat Convergència i Unió, que va guanyar el 2011. I ha guanyat la seva pugna particular amb Ciutadans, cosa que ha qüestionat el paper de primer partit de l'oposició que la formació d’Albert Rivera va aconseguir en les autonòmiques. “Ciutadans, el partit dels bancs, ha topat amb nosaltres”, va subratllar el diputat electe.

En tot just sis mesos, Colau va celebrar ahir la segona victòria en la seva curta carrera política en reprendre el fil conductor de la que la va portar a l’alcaldia el 24 de maig. “Posarem el país potes enlaire! Hem tret resultats més bons que en les municipals i sense el suport de cap punyeter poder fàctic”, va presumir Colau. A diferència del 27-S –quan va desaparèixer de la campanya de Catalunya Sí que es Pot–, l'alcaldessa s'ha implicat de ple en aquests comicis. La Barcelona en Comú de Colau és el cor d'aquesta llista i ha tocat la tecla justa. Colau mana, sens dubte, i dues raons expliquen el tomb respecte al 27-S: el seu compromís i la seva aliança amb Pablo Iglesias. El líder de Podem ha anat aquesta vegada amb peus de plom: ha evitat patinades i ha apostat, sense pal·liatius, per la celebració d'un referèndum a Catalunya. Iglesias es va comprometre en campanya que imposarà la celebració de la consulta com a condició per votar la investidura del president del Govern espanyol.

Amb la bandera del dret a decidir, En Comú Podem ha captat el vot útil d'electors sobiranistes sense que hagi pagat gens ni mica la seva indefinició sobre què votaran en un referèndum. El primer mapa electoral mostra que En Comú Podem, que ha superat els 600.000 vots, va guanyar ahir a la nit àmpliament a Barcelona i a l'àrea metropolitana i confirma la hipòtesi amb la qual sempre han treballat els estrategues de la candidatura: que els resultats de Ciutadans el 27-S estaven inflats pel plebiscit. Barcelona, la seva primera i segona corona, són liles. En Comú Podem va aconseguir nou escons a Barcelona –va estar a punt d’obtenir el desè– i va desbancar els socialistes com a primer partit. I va aconseguir representació en les altres tres províncies. Iniciativa per Catalunya, un dels membres d’En Comú Podem, va aconseguir el 2011 tres escons, tots per Barcelona, i 280.000 vots.