Una campanya a mig gas

El cansament de les bases dels partits ha desembocat en mítings mig buits a Catalunya

Acte de campanya de Ciutadans a Tarragona.
Acte de campanya de Ciutadans a Tarragona.

Vinga, una mica més de marxa!

Amunt les banderes!

L'animadora dels actes de Democràcia i Llibertat ha hagut d'arremangar-se aquesta campanya electoral. Els assistents als mítings no s'han escapat de l'ambient d'apatia generalitzada que ha impregnat l'independentisme i bona part de les formacions catalanes. Es notava l'esgotament dels líders, però també de les bases. Les formacions catalanes ja van oferir tot el que donaven de sí en les eleccions autonòmiques del 27-S. L'excepció ha estat la confluència d'esquerres liderada per Podem i Iniciativa que, en bona part gràcies a l'omnipresència d'Ada Colau, ha augmentat les revolucions les últimes dues setmanes. La resta han estat mítings de petit format, gairebé de compromís.

Democràcia i Llibertat, la marca de Convergència, ha fet mans i mànigues per no defraudar. “Veníem de molt amunt”, expliquen fonts de l'equip de campanya. “Els mítings de setembre, amb Junts pel Sí, van ser apoteòsics, és molt complicat superar allò”. Efectivament, cap míting s'ha assemblat, ni de lluny als que al setembre omplien carrers i places gairebé sense necessitat de tocar a sometent la militància. Tampoc el cartell acostumava a animar gaire la gent. L'excepció ha arribat només en els mítings en els quals ha participat Artur Mas, que ha entrat i sortit victorejat de les sales –totes de grandària entre petita i mitjana– al crit de “president, president”.

La falta de vigor convergent es va veure clarament al míting de Reus. El candidat per Tarragona, Ferran Bel, va intentar animar les coses fiant-ho tot a Artur Mas encara que això acabés per diluir, i gairebé degradar, la figura de Francesc Homs com a cap de cartell. “Entenc que no us motivi gaire votar-me a mi, també puc arribar a entendre que no us motivi fer-ho per a Francesc Homs, però heu de fer-ho per l'home que ho ha donat tot pel procés”, va dir en referència a Artur Mas.

Esquerra Republicana no ha aconseguit en aquesta campanya els plens que acostuma a fer el partit des que el 2011 Oriol Junqueras en va prendre les regnes. La majoria d'actes dels republicans han estat en sales més petites que en altres comicis, de menys de 500 persones, i encara així hi havia cadires buides. A Cornellà, al míting d'inici, els organitzadors van haver de tapar la part alta de l'auditori perquè no semblés tan buit. Al tancament de campanya de Girona van haver de retirar cadires. Només en l'acte central, davant més de mil persones, el partit va mostrar una capacitat de mobilització important. A ERC atribueixen la poca participació al cansament de l'electorat. També en els petits actes es nota. "En tot el que organitzem ve un 30% de la gent que en altres eleccions. La gent està cansada", explica un càrrec local. ERC espera que la poca participació en els mítings no es noti a les urnes per aconseguir la victòria.

En canvi, l'eufòria s'ha instal·lat a En Comú Podem des que les enquestes l'assenyalen com a probable guanyador. Conjurats en una eventual remuntada, el mantra de les marees de tot l'Estat, els membres de la llista han transmès la sensació que acaricien la victòria tant en els mítings multitudinaris de l’Hospitalet, Badalona i Nou Barris com en els de petit format. Ada Colau, erigida com a líder virtual de l'esquerra a Catalunya, ha catapultat la candidatura i la seva aliança amb Pablo Iglesias ha funcionat com un coet. El duo ha estat el millor reclam.

La majoria dels actes electorals del PSC han tingut una assistència d'entre 300 i 500 persones, a excepció dels dos mítings amb Pedro Sánchez a l'Hospitalet i la Vall d'Hebron, molt més nombrosos. El públic es caracteritzava per ser granadet, segurament votants fidels des que hi ha democràcia que agitaven les banderes de plàstic del PSC i les senyeres degudament col·locades als seients dels poliesportius.

L'entusiasme no ha caracteritzat l'auditori en la majoria dels casos, encara que algunes arengues sí que van aconseguir aixecar l'ànim i els aplaudiments de l'assistència, com les de Miquel Iceta al míting final, en el qual es va corejar el seu nom i el recurrent "visca, visca, visca Catalunya socialista!". Igual que Iceta, la presidenta andalusa, Susana Díaz, també va aconseguir fer aixecar dels seients les més de mil persones que van anar a escoltar-la a Cornellà.

Carme Chacón, com tots els candidats en campanya, ha repetit més del 90% del seu argumentari en tots els actes, alternant català i castellà i sense al·ludir en cap moment als orígens andalusos de la seva família. L'exministra ha estat acompanyada en sis ocasions pel primer secretari del PSC, Miquel Iceta, que en aquesta campanya no ha ballat, ja que les cançons triades per tancar els actes tampoc hi acompanyaven.

La campanya d'Unió Democràtica ha estat marcada per la seva falta de representació al Parlament. Per primera vegada, el partit democristià concorre en solitari i veu la necessitat de reivindicar els seus valors fundacionals per diferenciar-se del seu exsoci de Govern, Convergència. El candidat, Josep Antoni Duran Lleida, no ha protagonitzat grans mítings, tots els actes s'han preparat acuradament per no transmetre la imatge d'un auditori sense encís. Duran ha recorregut una perruqueria, una granja, un centre social… i fins i tot una discoteca.

Informació elaborada per Maiol Roger, Pere Ríos, Àngels Piñol i Ana González Liste.