La incertesa pels pactes després del 20-D marca el tancament de la campanya

El PP i el PSOE han estat les dues forces polítiques sobre les quals ha pivotat la possibilitat de govern encara que amb ajuda i companyia d'altres

Mariano Rajoy saluda al míting del PP, ahir a València. Ampliar foto
Mariano Rajoy saluda al míting del PP, ahir a València. AFP

La campanya per a les eleccions d'aquest diumenge acaba com va començar, sobre les possibles aliances electorals que puguin establir-se davant l'absència de majories absolutes. Els pactes han estat la base de les estratègies dels partits, que els han utilitzat com a arma llancívola contra l'adversari. El PP i el PSOE han estat les dues forces polítiques sobre les quals ha pivotat la possibilitat de govern encara que amb ajuda i companyia d'uns altres. Populares i socialistes no han ensenyat les seves cartes sobre preferències i afinitats, ja que no renuncien a la victòria i a fer-ho amb el màxim nombre de vots

La reserva sobre amb qui pactaran el PP i el PSOE ha configurat la campanya de les eleccions més transcendents dels últims 30 anys, segons proclamen sense dubtar els actuals actors polítics. En això hi ha hagut bipartidisme. Ha estat una campanya amb arguments preventius que els resultats diran si han fet efecte. A les casernes generals dels partits sí que creuen que la consigna del PP d'advertir que el vot a Ciutadans serviria perquè formi una coalició amb el PSOE i Podem ha pogut ser eficaç. No sembla tan clar que la crida al vot útil dels socialistes perquè no es dispersi el vot de l'esquerra hagi calat prou per dissuadir el votant procliu a Podem i a Ciutadans que l'única manera que governi "l'esquerra" és el vot per al PSOE. 

En els escenaris que dibuixen els partits s'apunta que la suma de PP i Ciutadans s'aproparà a la majoria absoluta de 176 escons, la qual cosa suposaria que a la primera votació Mariano Rajoy sortiria investit president del Govern. Però no sembla que aquesta opció sigui la més realista, per la qual cosa es passaria a la que tots donen per feta: una segona votació en la qual hi hagi més  que no, una majoria simple. En aquesta situació es veu el PP des del principi de la campanya i ara s'hi reafirma, després que la majoria dels estudis demoscòpics —inclòs l'intern del partit d'ahir al vespre mateix— els indica que estan en primer lloc i a distància del segon. Davant un resultat d'aquest caire, amb un PP lluny del segon partit, Ciutadans no tindria més remei que complir la seva paraula que facilitarà amb l'abstenció que sigui investit el candidat del partit guanyador, com aquest divendres mateix va afirmar, per sorpresa, el líder de Ciutadans, Albert Rivera.

Missatges de mitjanit

Ningú més ja no tindrà oportunitat de decantar-se sobre les aliances, tot i que la resta dels adversaris no tenia la més mínima intenció de fer-ho. Els últims missatges de la mitjanit, quan la campanya va posar el punt final, van ser per mantenir l'advertiment de la utilització dels vots. El PP, en pujada des de fa dies en la mateixa proporció en què baixava Ciutadans, ha distribuït els seus candidats missatges totalment bipartidistes. O el partit de Mariano Rajoy aconsegueix prou majoria per governar o es formarà "una aliança radical d'esquerres", assenyala un document intern. No veuen necessitat de referir-se pel seu nom al partit d'Albert Rivera, perquè en sol·licitar el màxim suport per tenir una majoria forta es menysprea de manera implícita qualsevol altra opció de vot. O governa Mariano Rajoy o Pedro Sánchez arriba a la Moncloa, tot i que amb ajuda d'uns altres. "Psoemos" és el titular que encapçala un argumentari intern que publica Europa Press. La demostració que els "radicals" poden unir-se els ve donada pels suports a les investidures que candidats del PSOE en comunitats autònomes i Ajuntaments van rebre després de les eleccions de maig.

Pel costat de l'esquerra no s'ha donat ni una sola pista d'amb qui podrien pactar el PSOE i Podem. "Qui aspira a ser primera força no pot fer una campanya assenyalant-ne d'altres com a possibles companys", assenyalen a la direcció socialista. No calia. Si el PSOE pogués formar una majoria amb Podem, IU i altres forces nacionalistes no ho dubtaria. Pedro Sánchez tampoc renunciaria a arribar a un acord amb Ciutadans per a la investidura però hauria de ser des de la primera votació. Pedro Sánchez intentarà  ser investit president del Govern espanyol si queda en segon lloc, després del PP? A aquesta pregunta respon: "Depèn dels números" i de la distància a la qual el PSOE quedés del primer. Aquest intent seria després que el partit guanyador fracassés en el seu intent de formar govern. És a dir, que el PP i Ciutadans no arribessin a un acord o no sumessin més vots a favor que en contra. Totes les possibilitats estan previstes per les direccions del PP, PSOE, Podem i Ciutadans. El primer només tindria com a opció Ciutadans, però té l'esperança que n'hi hagi prou.

Els analistes econòmics alerten sobre la inestabilitat

"Els partits han marcat massa línies vermelles i en vista dels escons que atribueixen les enquestes, algun necessitarà travessar-les o tindrem noves eleccions al març", assenyalen en un informe dirigit a clients Rubén Segura i Gilles Moec, analistes de Bank of America Merrill Lynch.

"Costarà temps resoldre el sudoku. I una altra convocatòria d'eleccions a curt termini no pot ser descartada", afegeixen els experts del banc d'inversió, que creuen que "és probable que les negociacions després de les eleccions siguin llargues i complexes".

Tot i que els analistes de Bank of America Merrill Lynch consideren que l'opció més probable és la continuïtat d'un Govern del PP, sigui en minoria o amb suport de Ciutadans, remarquen que hi ha altres múltiples opcions possibles.

La que veuen menys probable és que Podem aconsegueixi el Govern, però no descarten veure Ciutadans liderant l'Executiu, ja sigui gràcies al suport del PP per evitar un Executiu on Podem tingui algun paper, o amb els vots del PSOE per evitar que governin els populars.

El seu pronòstic és que els mercats reaccionaran a l'alça davant un resultat que exclogui la possibilitat que Podem participi en el Govern. I els analistes consideren que un Parlament fragmentat no serà capaç de tirar endavant grans reformes, però que tampoc tindrà fàcil desfer les realitzades. I citen la situació a Catalunya com el màxim risc econòmic en última instància. A Andalusia es va formar govern al mes de maig passat, gairebé al límit d'haver de convocar unes altres eleccions.

MÉS INFORMACIÓ