Per què ens agraden tant les fotos de monges votant?

És una imatge recurrent en jornada d'eleccions, gairebé inevitable i tan gastada com referir-se al 20-D amb el terme "la festa de la democràcia". Però totes dues coses passaran al llarg del dia d'avui amb tota seguretat. La frase en qüestió és un lloc comú que reflecteix el sentiment cap a un dret no sempre gaudit, però d'on neix la fixació per representar aquest dia amb una fotografia de monges votant?

L'usuari de Reddit Tadhg fa temps que investiga aquest fenomen. Aquest artista irlandès es basa en les fotografies alienes per construir part de la seva obra. Així és com es va adonar que els mitjans del seu país recorrien a aquesta imatge cada vegada que informaven sobre les eleccions locals. “Ho vaig preguntar a un amic que és fotògraf de premsa, però no va saber donar-me cap explicació, la qual cosa em va deixar encara més intrigat”, comenta l'irlandès a través del correu electrònic.

Per trobar respostes, va decidir obrir un fil en aquest fòrum per demanar la col·laboració de la resta d'usuaris i també va crear un perfil de Tumblr, Pictures of Nuns Voting, en què recopila les imatges de monges votant que li arriben de tot el món.

A través de la seva investigació, ha descobert que aquesta imatge recurrent no passa només en països amb tradició religiosa. “De fet, és molt més habitual en llocs on les monges són una raresa —explica—, mentre que són els fotògrafs estrangers els que opten més sovint per retratar llocs com Espanya, Itàlia o Irlanda en dia d'eleccions a través del tòpic de la monja”.

En el fotoperiodisme espanyol, el recurs de la monja ha servit per il·lustrar cròniques d'autor o aquelles centrades en informació més general i no en un contingut polític concret, tot i que cada vegada és menys usat, explica a Verne Ricardo Gutiérrez, redactor en cap de Fotografia d'El País.

“En el passat es va convertir en una tradició per l'impacte de veure monges de clausura que sortien al carrer a votar. També perquè és un recurs visual, ja que la vestimenta sobresurt entre la cua de gent davant dels col·legis electorals. A la llarga, els tòpics acaben cansant”, diu Gutiérrez, que confirma que són els fotògrafs estrangers els que, ara com ara, solen utilitzar més sovint aquesta imatge a l'hora de representar Espanya.

La força visual del contrast entre tradició i modernitat és una de les claus per al creador de Pictures of Nuns Voting. “Quan veiem monges en col·legis electorals, continuem sentint que estan fora de lloc; relacionem una imatge tan antiga com és l'hàbit amb una idea molt més recent en la història com és veure dones votant”, teoritza l'irlandès. Per aquest motiu se seleccionen monges en comptes de capellans.

A les eleccions generals espanyoles del 1933, durant la Segona República, la notícia als mitjans era la incorporació de la dona a les urnes. En moltes d'aquestes imatges que il·lustraven l'arribada del vot femení, hi apareixien monges exercint el seu nou dret constitucional, com mostrava el diari ABC en la seva edició del 21 de novembre d'aquell any.

A Espanya, “aquesta idea està superada, però el contrast entre l'hàbit gairebé medieval i el concepte més modern de veure als ciutadans acudint a les urnes continua funcionant”, apunta Ricardo Gutiérrez.

Tadhg esmenta altres contradiccions que poden atreure els mitjans: “Molt sovint, es poden veure les monges en aquestes imatges donant o rebent instruccions i gairebé sempre apareixen en grup. Són idees que xoquen amb el concepte del vot lliure”, diu.

Des del punt de vista estètic, la semblança entre l'hàbit i la cortina de la cabina electoral genera un ressò visual que funciona molt bé en la composició de la imatge, apunta l'artista.

“Trobo molt interessant el repte al qual s'enfronten els mitjans cada vegada que han de representar en imatges una noció tan abstracta com és la democràcia”, diu l'irlandès. Aquesta foto de monges budistes en un dia d'eleccions a Corea del Sud és la més sorprenent de les que ha recopilat fins ara, “per sorprenent i per l'estètica de la seva vestimenta”, apunta.