Selecciona Edició
Connecta’t

Deutes, pronòstics i crèdits per a una campanya infinita

Els partits catalans afinen els pressupostos electorals després de passar per quatre comicis en només un any i mig

Cartells de les últimes eleccions autonòmiques a Catalunya.
Cartells de les últimes eleccions autonòmiques a Catalunya.

Una campanya electoral pot arribar a sortir per un ull de la cara. Però quatre de seguides condueixen a la ruïna si no s'encerta en la previsió de resultats. Catalunya ha passat des del maig del 2014, amb prou feines un any i mig, per aquest nombre d'eleccions. Això sense comptar la consulta del 9-N i els altres dos comicis autonòmics que es van celebrar el 2010 i el 2012. Un volum de despesa difícil de gestionar per als partits sense endeutar-se excessivament. Després d'anys acumulant morositat –i haver-se beneficiat d'alguna condonació–, els bancs ja no volen ni veure'ls entrar a l'oficina. Cada vegada els costa més accedir al crèdit.

Afinar el pressupost perquè s'ajusti als resultats i poder rebre la subvenció corresponent és fonamental. Però en un panorama polític tan canviant com el dels últims temps i cada vegada més fragmentat, es fa més difícil encertar. Per afegir complicació a aquesta campanya infinita en la qual està immersa Catalunya, s'inicia encara l'amenaça d'uns nous comicis al març que desfacin l'embolic en el qual es troba ara mateix el Parlament. I tot això costa diners.

En total, els partits catalans deuen actualment 57 milions d'euros, segons l'últim informe del Tribunal de Comptes, referit a l'exercici del 2013. Un dels més sanejats és ERC, que deu al voltant de 270.000 euros i es gastarà 1,5 milions en la campanya. El que més obligacions arrossega amb els bancs és Unió, que ha de fer front a crèdits bancaris per valor de 17,2 milions d'euros (i encara li queda repartir-se amb el seu exsoci de coalició el deute acumulat de CiU).

Unió ha demanat 800.000 euros, però cap de les enquestes publicades li atorga ni un diputat

Paradoxalment, el partit de Josep Antoni Duran Lleida, que ja va errar en els càlculs en les anteriors eleccions (va estimar una representació de cinc diputats al Parlament i no en va obtenir cap), és un dels que més diners invertirà en aquesta campanya: 800.000 euros. Tota aquesta quantitat procedeix de crèdits i la meitat va destinada al mailing, assegura un portaveu de la formació. Més enllà d'aquesta dada i que cap enquesta els atorga ni un sol diputat al Congrés (ells asseguren que tenen un estudi intern que els concedeix tres seients al Congrés), el partit es nega a facilitar més informació.

Uns 600 milions en deutes

Deute estructural. Els partits catalans, com els de la resta d'Espanya, arrosseguen deutes estructurals per un valor total de 57 milions, segons el tribunal de comptes.

El que més gasta. Democràcia i Llibertat, amb 2,1 milions d'euros, és el partit que més diners invertirà en aquesta campanya.

El que menys gasta. En Comú Podem serà la formació més austera de la campanya: 200.000 euros. A més, ho farà sense recórrer a préstecs bancaris.

El partit més endeutat. La formació que més obligacions amb els bancs arrossega és Unió, amb 17 milions d'euros segons el Tribunal de Comptes. A més, ha demanat 800.000 euros als bancs, però les enquestes no li donen cap diputat.

Els únics partits sense deute estructural –en gran mesura per la seva joventut– són Ciutadans i En Comú Podem. La candidatura que aglutina EUiA, Podem, En Comú i IC, malgrat ser la que té els millors auguris de cara al 20-D a Catalunya, també és la que es gastarà menys: al voltant de 200.000 euros. La procedència d'aquests diners són microcrèdits de simpatitzants (esperen arribar a 75.000 euros) i recursos que aporten els partits que la integren. “La campanya és extremament austera. No fem publicitat al metro, no tenim banderoles, hem estat molt humils en els actes, no hi ha publicitat en premsa…”, assenyala Marc Rius, portaveu de la formació.

En el cas de Ciutadans, els bons resultats obtinguts els últims comicis els han permès retornar tots els crèdits que s'han sol·licitat. Per a aquesta campanya, a Catalunya s'han pressupostat uns 800.000 euros dels 4 milions de tot Espanya. “Si tenim un resultat de 35-40 diputats, recuperaríem fins a 6 milions”, assenyala José Manuel Villegas, cap de campanya del partit taronja.

Democràcia i Llibertat, el nom sota el qual es presenta Convergència a les eleccions generals, és qui més gastarà en aquests comicis: al voltant de 2,1 milions d'euros. Per retornar-los, necessita treure com a mínim uns 10 diputats, però creuen que obtindran més representació, admeten des del partit. Aquesta formació és, en part, la responsable que Catalunya hagi passat per més eleccions que les altres comunitats autònomes durant els últims temps. Però no creu que això pugui ser un problema. “Les eleccions municipals són les que més desajustaments poden ocasionar. Però en les altres hem anat estrictament a subvenció per resultat”, assenyalen.

Per no tenir problemes, tots els partits –menys Unió– han demanat crèdits a la baixa segons el resultat que els atorguen totes les enquestes. 

El Banco Popular finança la majoria dels partits

La relació dels bancs amb els partits ha estat sempre sota sospita. Cada formació ha establert durant els últims anys vincles (i algunes també molts deutes) amb diverses entitats. No obstant això, la majoria d'aquestes fonts de finançament han decidit tancar l'aixeta. En el cas català, segons ha pogut saber EL PAÍS, i també en gran part del mapa electoral espanyol, una sola institució s'ha quedat amb totes aquestes operacions per a les campanyes: el Banco Popular.

Els clients d'aquesta entitat són el PSC, Democràcia i Llibertat, el PP, Ciutadans i ERC. Només En Comú Podem, que no recorre a finançament bancari, està fora de l'òrbita del Popular en aquesta campanya. “A Catalunya gairebé ningú treballava amb ells. Sempre era La Caixa i el Banc de Sabadell. Però si ja tens crèdits amb ells, la comissió de risc puja. I el Popular no posa tants condicionants”, assenyalen en un d'aquests partits. Al final, com expliquen en una altra formació, aquest banc “era l'únic disposat a donar-ne”. “Ara mateix és molt difícil trobar finançament”, afegeix un altre.

Des del Popular asseguren que la pràctica no és nova i que han finançat campanyes des de fa dècades. De fet, tenen un departament especial i un sistema específic d'anàlisi de risc. Un càlcul directament relacionat amb l'èxit que tinguin els partits el dia de les eleccions per tenir accés a la subvenció. La quantitat que poden arribar a prestar en un període electoral com aquest ronda els 30 milions d'euros.