Selecciona Edició
Connecta’t
crítica de televisió

El debat de TV3, un galliner

La moderadora i alguns dels candidats demanen disculpes pel xivarri

Els candidats, al debat de TV3.
Els candidats, al debat de TV3. EFE

El debat de TV3 va ser un galliner caòtic, empastifat pel xivarri de rèpliques simultànies. Tristíssim. Tant, que més d’un dels candidats al final fins i tot va demanar disculpes. Amb un evident sentiment de culpa, Homs va admetre que “tal com ha anat el debat... haurem de fer les coses millor”. Duran va demanar perdó “si hem contribuït amb aquest debat a separar-nos més de la ciutadania”. Rufián, un cop finalitzat, va fer una piulada demanant “disculpes pels moments de soroll”, un missatge que TV3 va publicar durant el programa que va fer després analitzant el debat.

La mateixa moderadora, Mònica Terribas, desbordada, va advertir en un moment de la cridòria que si els teleespectadors podien estar confosos, qui seguís l’espai per Catalunya Ràdio no entendria res. Fins a aquest punt arribava la cacofonia. Inútilment va tancar la primera part dient que “fem una pausa, ens tranquil·litzem, ho endrecem i tornem”. I al final, la decepció era evident: “Ens hauria fet il·lusió que aquestes coses no passessin i estan passant. Em sap molt greu. No ens en sortim, estic en fase de desesperació”, va dir Terribas. Un guirigall que, molt sovint, no es devia a un escalfament dialèctic sobre les apostes de futur, sinó a disputes eternes sobre xifres i el passat. Aquest matí, a Catalunya Ràdio, Terribas ha definit el debat com “un pèl caòtic”. I ha intentat explicar-ho: “Potser és la imatge real de la política perquè vivim moments de revolució democràtica” i les maquinàries dels partits estan tenses pel final de campanya que portarà al final del bipartidisme. Aquest final no el podreu repescar a l’arxiu de TV3 a la carta, com tampoc es veu el final de la primera part, amb la sobtada desaparició de Gabriel Rufián que va abandonar el faristol abans d’hora, sembla ser que per una urgència física. 

El programa el van veure 433.000 espectadors (un 16,4% de quota de pantalla), una audiència inferior al debat d’Atresmedia amb els candidats espanyols i a la que va aconseguir el cara a cara entre Rajoy i Sánchez. Però més simptomàtic que això és que només va liderar la nit televisiva tres quarts d’hora. Després més d’un telespectador el va abandonar i Gran Hermano (sic) es va fer l’amo. Tot i que el debat tenia el seu hashtag a Twitter i que TV3 ens oferia sobreimpressionada l’estadística de piulades (tant molestes com il·legibles, una d’elles) al final no van tenir ni humor, com ja és habitual i no gens notícia, de dir-nos si havia estat trending topic mundial, català o a Santa Maria de Palautordera.

Curiosament, els mateixos candidats van protagonitzar dimecres de la setmana passada un altre debat a 8TV (243.000 espectadors) molt més endreçat amb Josep Cuní. És que ja s’ho han dit tot tantes vegades que no els cal escoltar-se? És que fer-los seure, molt més a prop l'un de l’altre, afavoreix un to més pacífic de tertúlia casolana? En tot cas, l'espectacle d'ahir va ser desmobilitzador.

A TV3, el programa va acabar amb Fernández Díaz sense fer el sermonet final, sembla ser perquè s’havia excedit en l’ús del temps, i amb un nyap final: un diàleg entre Terribas i Grasset, presentador de l’espai posterior de seguiment del debat, on només vam poder sentir el que deia Terribas. Tots dos xerraven des dels seus respectius platós ignorant que els telespectadors no rebíem el so de Grasset. En fi, TV3 i els partits hauran de fer un pensament.