Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

Modernització o marxa enrere?

Ciutadans imposa a les comunitats autònomes en el seu programa una posició no ja subordinada, sinó esclava respecte del poder central

Sota el títol d'El nou projecte comú per a Espanya, el programa electoral de Ciutadans per a les eleccions generals de demà passat té 335 pàgines. Moltes més que el del PP, força més que el del PSOE, fins i tot algunes més que el de Podem. Dins d'aquest text tan prolix, les propostes de reforma constitucional que el partit taronja defensa es troben discretament col·locades a l'apartat “Regeneració democràtica i institucional”, i inclouen mesures plausibles en el terreny dels drets i garanties ciutadans (reforma de la llei de partits, nova llei electoral, supressió de l'aforament dels diputats, despolitització del Tribunal Constitucional, etcètera), però també un epígraf sobre l'organització territorial de l'Estat. Un epígraf tan breu (amb prou feines de quatre pàgines) com substanciós.

No, no perquè contingui afirmacions explosives o alleujaments lírics. Si una cosa diferencia en aquest terreny Ciutadans del Partit Popular és haver substituït el registre Manolo el del Bombo per una pretesa asèpsia identitària... al servei exactament dels mateixos interessos i de la mateixa concepció d'Espanya. Moderat, doncs, en la forma, el programa d'Albert Rivera deixa caure que “Espanya no es constitueix en Estat per complaure els territoris que ni són persones, ni tenen drets, ni tampoc reivindicacions a saldar”, i afegeix que “els privilegis estan prohibits”. En coherència amb això últim, C’s proposa revisar el contingent basc i navarrès i, a mitjà termini, eliminar el concert econòmic.

La filosofia dels canvis constitucionals concrets que el programa propugna és inequívoca: explicitar i blindar les competències exclusives de l'Estat; deixar clara, en el cas de les competències compartides, “la prevalença de la legislació de l'Estat” i el fet que “l'execució autonòmica estarà sotmesa a la vigilància i el control per part de l'Estat”; “excloure la possibilitat de la transferència o delegació a les comunitats” de competències estatals, suprimint l'article 150.2 de la Carta Magna (que va permetre atorgar, per exemple, la policia de trànsit als Mossos d'Esquadra). En definitiva: imposar a les comunitats autònomes una posició no ja subordinada, sinó esclava respecte del poder central.

Només el Legislatiu i l’Executiu centrals, amb els seus alts funcionaris i els seus corifeus (o sigui, “l’Estat”) saben el que ens convé

Sempre sota el pretext de la “modernització”, Ciutadans proposa també suprimir tant el Senat com les diputacions provincials, però no els consells insulars ni els cabildos (pel que sembla, pels de Rivera, l'únic fet diferencial digne de respecte és que hi hagi un mar pel mig...). Igualment, defensa la fusió de municipis, una idea poc original que, en boca de C’s, resulta significativa per com es formula: “L'Estat haurà de fixar, en exercici de les seves competències, els índexs de sostenibilitat mínims per a la subsistència d'un municipi. En cas que no es compleixi, s'haurà de procedir a la fusió municipal”. Ni els veïns afectats ni la comunitat autònoma corresponent, tindran, doncs, res a dir; només el Legislatiu i l'Executiu centrals, amb els seus alts funcionaris i els seus corifeus (o sigui, “l'Estat”) saben el que ens convé.

Per si el llenguatge una mica fred i tecnocràtic del programa electoral no havia deixat les coses prou clares, el cap de llista del partit taronja per Barcelona, Juan Carlos Girauta Vidal, ha fet en campanya declaracions transparents. Després d'un periple polític fascinant des de la maoista Jove Guàrdia Roja (La joventut unida per una Catalunya lliure, proclamava el 1978 la portada d'una revista del grup) fins a Ciutadans, amb llargues escales al PSC i al PP, el senyor Girauta concretava aquí mateix divendres passat que, a la possibilitat d'un encaix singular de Catalunya en la Constitució, “definitivament, no”. Que, al marge de l'opinió de la ciutadania i dels altres partits, “per mi, l'única nació és Espanya i punt”. I que aspira a guanyar diumenge –lògic– per evidenciar “que el famós procés s'ha acabat”.

Així les coses, no pot estranyar-nos que Alejo Vidal-Quadras recomani votar Ciutadans: “Presenta un programa de reformes institucionals seriós i convincent”, “jo de Girauta me'n fio completament perquè el conec bé”. Tampoc cal sorprendre's que diumenge Josep Borrell es mostrés tan benèvol, tan indulgent amb el partit taronja, al cap i a la fi un temible competidor del PSOE: va demanar que “no es desqualifiqui Ciutadans”, abans d'aclarir que “no són la nova Falange, no és Primo de Rivera, és liberal”.

De debò, diguin-me: a vostès se'ls acudeix alguna cosa més moderna, més trencadora, més jove i fresca que Vidal-Quadras i Borrell?

 Joan B. Culla i Clarà és historiador.