Selecciona Edició
Connecta’t

Un comiat de soltera “sorpresa” no et salva d’anar a la mesa electoral

La Fiscalia investiga els ciutadans que se salten la cita i porta a judici els qui diuen que s'han adormit o al·leguen ignorància

Meses electorals durant les eleccions autonòmiques a Catalunya.
Meses electorals durant les eleccions autonòmiques a Catalunya.

Si us ha tocat formar part d'una mesa electoral aquest diumenge i esteu pensant a escapolir-vos a última hora, mediteu-ho bé. Pot ser que, per estalviar-vos unes hores avorrides com a presidents o vocals davant d'una urna de metacrilat, us veieu immersos en un procés penal molt més carregós. I si de tota manera decidiu quedar-vos al llit o anar a esmorzar uns xurros amb xocolata, penseu una bona justificació i aconseguiu documents que ho acreditin. Perquè tard o d'hora haureu de donar explicacions a la Policia. I no val qualsevol excusa.

La Mònica (el nom és inventat) havia de presentar-se en un col·legi electoral de Badalona per exercir de vocal en les eleccions al Parlament Europeu del 25 de maig del 2014. Aquell cap de setmana, ves per on, les seves amigues la van portar a Salou, meca catalana dels comiats de solter. La Mònica va declarar a la policia que va anar de “viatge sorpresa pagat per les seves amigues” i que “no sabia que no tornaria en tot el cap de setmana”. Va afegir que podia aportar una factura de l'hotel on es van allotjar a Salou... però no ho va fer. El fiscal no se la va creure i la va denunciar al jutge. Ara la noia està casada i a l'espera de judici.

La Mònica va dir a la Policia que va anar de “viatge sorpresa” i no sabia que “no tornaria en tot el cap de setmana”

EL PAÍS ha consultat desenes d'expedients que la Junta Electoral de Barcelona remet a la Fiscalia cada vegada que un ciutadà no es presenta, a les 8.00 del matí, al col·legi electoral que li ha estat assignat. Només en aquesta província, i amb motiu de les últimes eleccions europees, la Fiscalia va rebre 253 denúncies. En va arxivar la majoria (201), però va interposar una denúncia contra 52 persones que poden ser condemnades a pagar una elevada multa i fins i tot a presó (de tres mesos a un any). Encara que molts no ho sàpiguen (o fingeixin no saber-ho), incomplir l'obligació de presentar-se a la mesa electoral és un delicte. Les xifres són estables en tots els comicis i es revisen per ordre d'arribada: la Fiscalia de Barcelona té ara sobre la taula un bon munt de carpetes blaves sobre les autonòmiques catalanes del passat 27 de setembre.

En Piotr (un altre nom fictici per preservar la seva intimitat) és un polonès de 30 anys que, segons va dir a la Policia, va signar el certificat de Correus “sense saber què era” perquè ni ell ni la seva dona parlen castellà malgrat que fa anys que estan empadronats a Catalunya. “Vaig pensar que era una comunicació per anar a votar. Al meu país és voluntari ser a la mesa electoral i els estrangers no hi participen”, afegeix Piotr. Els seus arguments (desconèixer la llengua i les lleis) són repetits, sense gaire èxit, per desenes de persones, sobretot d'origen estranger.

La Fiscalia de Barcelona va denunciar 51 dels 253 casos que li van arribar per les eleccions europees

Tampoc triomfen els qui afirmen que, com que anaven de suplents, es van desentendre de l'assumpte. “És com si un futbolista que comença el partit a la banqueta decideix no anar al camp”, il·lustra un advocat. “Pensava que, com que era suplent, li trucarien en cas d'absència del vocal i no es va presentar fins a les 10.00”, recull la Policia en el seu informe al fiscal sobre una noia de 20 anys. Una altra dona va assegurar que es pensava que només havia d'estar “localitzable per si la necessitaven” i que per això “no va sortir de casa en tot el dia”. Una jove que va explicar exactament el mateix va afegir, per si de cas, que “el seu pare és molt gran i necessita la seva atenció les 24 hores”.

Amb els mandrosos no hi ha pietat: van a judici. Quedar-se enganxat als llençols és, potser, una de les pitjors excuses. Un home va assegurar que “no es va presentar perquè va passar la nit indisposat i es va adormir”. Tampoc ho tenen bé els que al·leguen problemes de salut o malalties, però no ho acrediten. Un altre suplent, espanyol, va afirmar que en les últimes eleccions municipals patia “quadres depressius a causa de la falta de feina” i que per això “no sortia pràcticament de casa seva”. Una dona també va alertar de la seva depressió i va puntualitzar que l'afectava la “pèrdua de memòria”. Va parlar d'uns “informes mèdics” que mai va arribar a presentar. També s'asseurà al banc dels acusats.

A les municipals, una dona que havia d’anar de vocal es va posar de part. El seu fill va néixer a les 8.20

I què passa amb els que es queden callats o donen la culpa a algú altre? Doncs això tampoc funciona. Al·legar que hi vau anar, però que algú misteriós us va dir que marxéssiu sense més és un dels arguments més utilitzats. “Dos o tres minuts” després de les vuit del matí, va explicar un home als Mossos, una dona de la qual no pot aportar més dades ni trets físics”, li va dir “en català” que se'n podia anar perquè tots els titulars s'havien presentat a la cita. Ningú li va comunicar, suposadament, que havia de signar uns documents. I esclar, va marxar.

A l'altra banda, la dels salvats del procés judicial, se situen sobretot els que aporten papers. Com un marroquí que, dos dies abans de les municipals, va anar a un ambulatori per una “lesió a l'esquena” per la qual li van aconsellar “repòs i antiinflamatoris”. També, els qui tenen alguna malaltia o incapacitat que els impedeix presentar-se a la mesa electoral, com un home que va al·legar que pateix una malaltia respiratòria i necessita ventilació assistida.

La Guàrdia Civil trasllada sovint les seves impressions a la Fiscalia. Un home es va presentar a declarar a la comandància “amb símptomes evidents de no trobar-se en mínimes condicions psicofísiques” i amb la indumentària atrotinada i mala higiene, de manera que “feia l'aparença de ser un captaire, i era molt difícil mantenir-hi una conversa seriosa”. Els agents concloïen que l'home “no aparenta estar en condicions de poder exercir de membre d'una mesa electoral”. El seu cas també es va arxivar.

De vegades, es tracta de saber argumentar millor. Una dona filipina no va anar com a suplent perquè es pensava que es tractava només d'anar a votar. I, de fet, va anar a dipositar el vot. “En cas de no haver volgut assistir, no hauria anat a votar”, va al·legar hàbilment davant la Policia. Encara que no està a l'abast de tothom, potser l'argument definitiu és parir un fill. El passat 20 de maig, en plenes eleccions municipals, una dona que havia d'anar de vocal “es va posar de part”. El seu fill va néixer poc abans que el col·legi electoral obrís les portes.

MÉS INFORMACIÓ