Selecciona Edició
Connecta’t

El tercer sector proposa un IRPF negatiu per als més pobres

Les entitats plantegen un gravamen addicional a les rendes més altes i redistribuir el que es recapti entre famílies amb ingressos baixos

Cues davant del Departament de Benestar per cobrar la renda mínima d'inserció. Ampliar foto
Cues davant del Departament de Benestar per cobrar la renda mínima d'inserció.

La Taula del Tercer Sector Social ha trobat una altra iniciativa "viable" per garantir uns ingressos bàsics a les famílies en situació de pobresa. Després de la controvèrsia generada entorn de les propostes de la renda mínima d'inserció o la renda mínima garantida, la plataforma que engloba 32 agrupacions socials de Catalunya ha proposat aquest dijous un impost de la renda negatiu per a les famílies en risc de pobresa. Aquesta mesura passa per gravar les rendes altes –superiors a 60.000 euros– i redistribuir directament el que es recapti amb aquest gravamen entre les famílies amb ingressos més baixos. 

Això no és una prestació que calgui finançar perquè es basa en una recaptació, en uns diners que ja tenim”, diu Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector

El Tercer Sector ha apostat perquè les rendes més altes mantinguin el tipus màxim de l'IRPF del 56% que s'aplicava el 2014, abans de la rebaixa fiscal d'aquest any (el 2015, les rendes altes van veure reduït el nivell marginal més alt de l'IRPF al 45% a Espanya, el 49% a Catalunya). Com que Catalunya té cedit el 50% de l'IRPF, podria augmentar fins a quatre punts el tipus marginal per als trams que superin els 60.000 euros i gravar el 52% a les grans fortunes. La Taula calcula que, per cada punt que s'incrementi el tipus marginal en les rendes altes, augmenta la recaptació addicional a Catalunya en 123 milions d'euros.

Les entitats socials han quantificat que la recaptació addicional obtinguda després de gravar la renda a les 293.331 persones que guanyen més de 60.000 euros i igualar la tributació de les rendes de capital a les rendes de treball, ascendeix a 1.700 milions d'euros. Aquesta quantitat es transvasaria directament a famílies que declaren a l'Agència Tributària 12.000 euros o menys a l'any. La població potencialment beneficiària seria d'1.538.300 persones, el 20,9% de catalans que està sota el llindar de la pobresa.

L’impost de la renda negatiu, en xifres

Rendes altes gravades: 293.331 persones que cobren més de 60.000 euros anuals

Recaptació addicional: fins a 1.700 milions d'euros

Beneficiaris: 1.538.300 persones (el 20,9% de la població que està sota el llindar de la pobresa)

Segons la Taula del Tercer Sector, els 1.700 milions d'euros que es podrien arribar a recaptar multiplicaria per quatre la suma de totes les prestacions socials econòmiques que perceben els catalans (sense comptar subsidis per desocupació i pensions). "És una proposta que pot aconseguir molt consens perquè es podria garantir una renda per a un determinat nombre de persones però sense desenvolupar una prestació nova. Això no és una ajuda que calgui finançar perquè es basa en una recaptació, en uns diners que ja tenim", ha indicat Oriol Illa, president de la Taula del Tercer Sector.

La plataforma sosté que la baixada de l'IRPF "no significa que acabis amb més diners a la butxaca" i, tot i això, aquesta mesura no implicaria un nou impost, sinó "mantenir l'esforç que ja s'estava fent el 2014". "Ara mateix ens trobem amb dos problemes: d'una banda, l'esforç fiscal no ha servit per res perquè no s'ha destinat el que s'ha recaptat a polítiques redistributives, i d'altra banda, la rebaixa fiscal de 9.000 milions d'euros revertirà en retallades socials perquè són uns diners que es deixa de recaptar", ha apuntat Miguel Ángel Mayo, portaveu del sindicat GHESTA de tècnics d'Hisenda a Catalunya i assessor de la mesura. Segons Mayo, l'impost de renda negatiu (IRN) suposa "una redistribució de la riquesa a través del transvasament directe de rendes altes a rendes baixes". "És un sistema més transparent perquè les rendes altes saben que aquesta recaptació tindrà un benefici directe i anirà a gent amb ingressos molt baixos", ha afegit Illa.

Per cada punt que s’incrementi el tipus marginal en les rendes altes, augmenta la recaptació addicional a Catalunya en 123 milions d’euros

La distribució del que es recapti amb el gravamen addicional a les rendes altes dependria dels ingressos i els familiars a càrrec. Com menys ingressos i més persones sota la seva responsabilitat, més altes serien les subvencions. Així, una persona sense ingressos i amb més de dos descendents rebria uns 7.645 euros, mentre que una persona amb 12.000 euros d'ingressos i algú a càrrec seu es beneficiaria amb 660 euros. 

La Taula del Tercer Sector ha assegurat que l'IRN "tindria un impacte directe en el consum i reduiria la desigualtat i la taxa de pobresa". A més, ha indicat Illa, "no es tractaria d'una prestació vinculada a l'exclusió social, motiu pel qual evitaria l'estigmatització del beneficiari que la percep".