Busco donant: si t’abstens, rescata el meu vot

La Marea Granate posa en contacte abstencionistes amb espanyols residents a l'estranger perquè votin per ells el 20-D

Alguns dels emigrants que s'han unit a la iniciativa.
Alguns dels emigrants que s'han unit a la iniciativa.

"Vull votar, ajuda'm". Aquest és el crit que han llançat a les xarxes socials centenars d'espanyols residents a l'estranger que no podran votar el 20-D. Amb l'arribada dels comicis, els espanyols que viuen en altres països comencen amb una autèntica gimcana burocràtica per poder sol·licitar el vot. Des de la Marea Granate, una associació d'espanyols residents a l'estranger, denuncien que la llei electoral no ho posa gens fàcil a l'hora d'exercir aquest dret fonamental. "Per poder simplement demanar el vot, hem de viatjar al consolat o a l'ambaixada, i complir amb els terminis irrisoris que recull la llei", comenta Pablo García, portaveu de la Marea Granate a París. Totes les traves de què es queixa aquesta associació es tradueixen en una baixa participació des de l'exterior. Per a la convocatòria del 20-D, només han aconseguit superar tots els tràmits el 8% del 1.875.272 d'emigrats espanyols. "I després resar perquè arribi el vot a temps i poder enviar-lo", recalca García, que explica que aquest any calculen que només compliran el termini la meitat de les paperetes sol·licitades.

Per intentar pal·liar la impotència de tots els que, per diferents motius, no podran expressar-se a les urnes, la Marea Granate ha engegat la iniciativa Rescata el meu vot. Amb aquest projecte, que consisteix a posar en contacte abstencionistes que resideixen a Espanya amb immigrants que no han pogut sol·licitar el seu vot, la Marea Granate ha aconseguit rescatar, fins divendres, 3.162 vots. "Això no és una idea nova, ja ho feien abans molts emigrants, que demanaven a amics i familiars que votessin per ells. Nosaltres només ho hem globalitzat", explica García.

Nuria Campos, resident a l'illa de la Reunió (situada a l'oceà Índic) és una de les emigrants que no ha aconseguit superar la gimcana. "Quan vaig arribar aquí al setembre vaig preguntar al vicecònsol què havia de fer per poder votar i em va respondre que, sent resident temporal, havia d'anar a l'ambaixada a París per sol·licitar personalment el meu vot", explica. Després d'intercanviar diversos correus electrònics amb l'ambaixada espanyola a la capital francesa i veure que no hi havia més solució que viatjar els 5.437 quilòmetres que separen París de l'illa de la Reunió, va decidir apuntar-se al web de la Marea Granate perquè algú votés per ella.

Com funciona?

La pàgina web de la plataforma és el punt neuràlgic d'aquest projecte. El sistema és molt senzill: les persones que volen participar en aquesta iniciativa es registren a través de la pàgina web de la Marea Granate. D'una banda, s'hi inscriuen els emigrants i, de l'altra, els abstencionistes. "Cadascú es registra i posa a quina comunitat autònoma pertany i el sistema creua les dades i posa en contacte els donants amb les persones que no poden votar. A partir d'aquí és cosa d'ells", resumeix Pablo García. El procés és privat, perquè el secret del vot quedi entre el donant i el receptor, i cada parella pot gestionar-ho com prefereixi, tot i que des de la Marea Granate aconsellen posar cara a l'altra persona, ja sigui amb una foto o bé una videoconferència.

Baixa participació des de l'estranger

Des de l'entrada en vigor de la nova llei electoral el 2011 —aprovada pel PSOE, el PP i CiU— la participació dels espanyols residents a l'estranger ha disminuït un 23,91%. Lluny queden els percentatges del 2008 quan el vot exterior se situava en el 31,88%. Des de la Marea Granate, associació ciutadana d'espanyols residents a altres països, atribueixen aquest descens als tràmits massa complexos i als terminis "irrisoris" que estableix la llei. Segons aquesta norma tots els espanyols que resideixen fora del territori nacional han d'inscriure's al Cens d'Electors Absents (CERA), i demanar el seu vot a les oficines del cens electoral corresponents. "El pitjor és que complir tots els requisits no et garanteix poder votar", comenta Pablo García, portaveu de la Marea Granate a París. I és que ningú assegura als emigrants que les paperetes els arribin a temps.

"M'hi vaig inscriure i al cap de pocs dies van contactar amb mi i em van enviar l'adreça electrònica de la persona que votarà per mi en les properes eleccions", explica Campos. Igual que ella, Alejandro Fidalgo, resident a Manchester, també podrà delegar el vot el proper 20-D: "Al principi era una mica escèptic, no pensava que em respondrien, però miraculosament la Marea Granate em va posar en contacte amb una noia de la Corunya que no volia votar", comenta Fidalgo. Tots dos eren reticents al principi, no només perquè temien no trobar una parella, sinó perquè al final aquesta iniciativa es redueix totalment a la confiança i a la bona voluntat del donant. "Al cap i a la fi no sabrem si el nostre desig és el que es dipositarà després a les urnes", reconeix Campos.

La Marea Granate també ha previst que algun dels abstencionistes es negui al final a votar qui li hagi demanat l'emigrant. "Simplement cal desapuntar-se de la pàgina web i nosaltres assignem un altre donant", apunta García. Però des de la Marea Granate asseguren que no hi ha gaire gent que retiri la seva donació, tot i que sí que hi ha alguns casos en els quals la ideologia política impedeix l'acord. "Nosaltres entenem que hi ha gent que es negui a votar a un partit determinat i que per això retiri la seva donació", explica García.

Finalment, centenars de receptors com Fidalgo i Campos podran votar de manera indirecta diumenge. Però tots dos coincideixen a apuntar que aquesta classe d'iniciatives no canvia res. "La idea és molt bona i solidària, però vull deixar clar que, per mi, això no soluciona res. Ens segueixen volent fer callar i privant-nos d'un dret fonamental, i això no és votar", apunta Campos.