Selecciona Edició
Connecta’t

El dia que Guardiola va començar a tocar-la

Fa 25 anys el de Santpedor va debutar amb el Barça, contra el Cadis, al Camp Nou

Guardiola observa un remate de Julio Salinas
Guardiola observa una rematada de Julio Salinas.

El 16 de desembre del 1990, tal dia com avui fa 25 anys, el Cadis va jugar al Camp Nou. Va perdre, 2-0. El Bambino Veira, entrenador dels grocs, va saludar cortès Johan Cruyff abans del partit. Al camp es recorden uns 75.000 aficionats a les graderies i pel Barça van formar Zubizarreta, Nando, Alexanko, Serna, Eusebio, Bakero, Goikoetxea, Laudrup, Julio Salinas i Txiki Begiristain. I amb el 10, un nano de 19 anys, que debutava al primer equip: Josep Guardiola. Avui es compleixen 25 anys d'aquell dia, del dia que amb el 10 a l'esquena el noi de Santpedor va jugar el seu primer partit amb el Barça, del dia que va començar a néixer un mite al Camp Nou. Va trigar tres anys a marcar el seu primer gol, dels sis que va aconseguir en els 385 partits que va disputar amb la samarreta del Barça, entre el 1990 i el 2001. Va marxar del Barça i va jugar pel Brescia, el Roma, l'Al-Ahly de Qatar i els Dorados de Sinaloa (Mèxic), on va penjar les botes l'any 2006. Va ser 47 vegades internacional amb Espanya.

És clar que el recordo. Era un nen. Semblava nerviós. Però només ho semblava. Jugant era fred i cerebral

José Mari Bakero

“Jo vaig marcar en aquell partit, oi?”, es pregunta José Mari Bakero en recordar el duel. Parla des de Doha, on comenta per a Al Jazeera els partits de la Lliga espanyola i del Barça a la Champions League des de fa unes temporades. La memòria no li falla. Va marcar ell i també Txiki Begiristain el dia que aquell nano de 19 anys, ossut i camallarg, es va posar per primera vegada la samarreta del primer equip al Camp Nou, on abans havia estat aplegapilotes. “Doncs és clar que el recordo. Era un nen. Abans del partit semblava nerviós. Però només ho semblava. Jugant no ho transmetia, al contrari, era fred i cerebral. Jugava de manera purament natural, perquè les seves qualitats encaixaven perfectament en el concepte de joc”. El de Goizueta assegura que al vestidor es va integrar molt bé. “Era un grup bo per als joves. Els grans, com Koeman, Laudrup o Txiki, eren gent molt sana i hi havia molts que havien crescut junts a la Masia. Crec que era un vestidor còmode per als joves”, sosté Bakero.

Recordo aquell dia, jo assegut a la banqueta i ell jugant al Camp Nou de titular quan el que era normal era debutar jugant deu minuts

Antoni Pinilla

Un d'aquells joves era Antoni Pinilla. Va conèixer Guardiola en camps de terra, en partits de cadet, com a rival. Pini jugava al Sant Gabriel i Pep ja jugava al Barça, ja havia deixat casa seva, a Santpedor, per viure a la Masia. L'any següent compartien somnis en aquella casa al costat del Camp Nou, van jugar junts a les ordres de Quique Costas al Juvenil B, van compartir aula per estudiar BUP a la Maternitat i amb el temps, a més d'una Lliga, una Copa del Rei i una Supercopa al Barça, fins i tot van guanyar la Medalla d'Or dels Jocs Olímpics de Barcelona. “Recordo perfectament aquell partit”, diu el que va ser extrem, des de casa seva, a Tarragona; “tinc la imatge gravada veient jugar en Pep des de l'antiga banqueta del Camp Nou. El que era habitual era debutar amb deu minuts, però ell ho va fer com a titular. El que no recordo és si vaig arribar a jugar o no”. Pinilla va sortir a la segona part i va compartir aquell any amb Pep en el primer equip abans de fer carrera en el futbol espanyol: Mallorca, Albacete, Tenerife, Salamanca i Nàstic van tastar els seus driblatges. Pinilla li dóna la raó a Bakero pel que fa a la intensitat amb la qual Pep va viure aquell partit i algun més. “No crec que fossin nervis. Era vehement i visceral. Ho vivia molt”. Resumeix: “Era molt entusiasta”. I recorda que amb ell era igual parlar de música que de futbol. “El que li agradava ho vivia intensament”, afegeix. Amb el que no està tan d'acord és en allò que els joves se sentissin molt còmodes al vestidor. “Arribaves, veies Laudrup i no parlaves en un mes”, completa Pinilla; “eren bona gent i ens tractaven molt bé, però generaven respecte”.

Sempre pensava: aquest nano és un crac. Tot ho feia fàcil i amb sentit

Eusebio Sacristán

Cruyff, com era habitual en aquells temps, va utilitzar el que llavors era un eixelebrat 3-4-3. Un disseny que va trencar motlles i que va acabar suposant un punt d'inflexió en el joc del Barça, però que també va marcar l'esdevenir del futbol espanyol i, molt probablement, del joc a Europa. En absència d'Amor, lesionat, Guardiola va formar al centre del camp, de volant; al costat seu, Eusebio, actual entrenador de la Reial Societat. “Dels inicis d'en Pep, me'n recordo perfectament, no passava desapercebut. Però aquell dia el recordo vagament. El partit d'en Pep que recordo molt d'aquella temporada, i no sé per què, és un a Castelló, que vam guanyar 0-1”. El Barça va vèncer al Nuevo Castalia amb gol de Koeman al minut 78. “Jo sempre pensava: aquest nano és un crac. Tot ho feia fàcil i amb sentit”, diu el val·lisoletà, que al vestidor el recorda “bastant extrovertit, molt integrat. Hi havia molts joves, com Pinilla, el Chapi [Ferrer], Lluís Carreras, amb Guillermo [Amor] tenia molt bon rotllo perquè el coneixia de la Masia, amb en Txiki es portava molt bé i amb Ronald Koeman també. Es va integrar molt fàcilment”.

Rubio Valdivieso, l'àrbitre del partit –curiosament el mateix que va xiular anys després en el debut de Raúl a La Romareda– li va mostrar una cartolina groga per joc perillós sobre Vázquez. Les crítiques sobre el seu joc, en general, van ser bones. “Estic content per la meva actuació, encara que puc fer-ho millor. El gran avantatge que he tingut és que, envoltat de companys de tanta qualitat, és difícil jugar malament. Amor tornarà a l'equip el proper partit i jo tornaré al filial. I sospito que a partir d'ara se'm demanarà més al Miniestadi. Però accepto el repte. Penso seguir demostrant que puc ser útil per al primer equip”, va declarar Guardiola després del partit. Cruyff va resumir a la seva manera els primers 90 minuts de Pep al Barça: “Sembla com si hagués jugat sempre amb nosaltres”. La veritat és que la jornada següent va tornar al filial: “Si ets tan bo per jugar com vas jugar contra el Cadis, demà juga a Sabadell i marca un gol”. Pep va anar a la Nova Creu Alta i va complir: va marcar el gol de la victòria. Han passat 25 anys de tot això, del dia en què al Camp Nou va començar a forjar-se la llegenda del mite de Santpedor.