Selecciona Edició
Connecta’t
JORGE FERNÁNDEZ DÍAZ, CANDIDAT DEL PP I MINISTRE DE L'INTERIOR

“El principi d’ordinalitat és de justícia i de sentit comú”

El dirigent manté que la recollida de signatures contra l'Estatut va ser "en legítima defensa"

El ministre de l'Interior i candidat del PP a Catalunya, Jorge Fernández Díaz.
El ministre de l'Interior i candidat del PP a Catalunya, Jorge Fernández Díaz.

Jorge Fernández Díaz (Valladolid, 1950), ministre de l'Interior i candidat del PP a Catalunya. Repeteix com a cara visible dels comicis al Congrés en una campanya interrompuda pels seus viatges en qualitat de màxim responsable de les forces de seguretat de l'Estat. El dirigent defensa el principi d'ordinalitat, és a dir, que es respecti el mateix ordre de rebre ingressos després d'aportar diners a la caixa comuna, i que el seu partit no assumeix.

Pregunta. Els sondejos diuen que el PP guanyarà el 20-D però a Catalunya segueix a la baixa.

Resposta. Patim el mateix percentatge de reculada que a nivell nacional. Hi ha influït la crisi, la corrupció i la gestió del 9-N. Vam actuar amb fermesa, prudència, gradualisme i proporcionalitat. No era un referèndum però la gent va veure les urnes i una part dels nostres votants ho van interpretar com una debilitat del Govern, i s'han abstingut o han anat a Ciutadans. Hem fallat en comunicació i pedagogia i entono el mea culpa. Hauria sigut un immens error enviar la Policia a retirar les urnes. Era la foto que buscava Mas.

P. Ciutadans diu que es van sentir desemparats.

R. Ells van criticar que recorreguéssim el procés participatiu. No van recórrer, com va fer el PP des del Parlament, les estructures d'Estat de la Generalitat. Fets i no paraules.

P. Qué proposa vostè als dos milions d'independentistes?

R. Mas ha perdut el seu propi plebiscit i suma dues investidures fallides. I espera que la CUP li aprovi el 27-S. Aquest és el despropòsit. No hi ha res més de què parlar. Està fora de l'Estat de dret. No dialogarem sobre la sobirania ni sobre complir la llei o la igualtat. Fora d'això, hi ha molta vida. Hi ha el nou model de finançament. N'hi ha d'haver un de nou el 2016: estem disposats a arribar a un acord.

P. Si el PP no es mou, alimentarà l'independentisme?

R. Ha perdut froça i es veurà el 20-D. La immensa majoria no concep un projecte liderat per la CUP i m'atreviria dir que ni liderat per Esquerra.

P. Sánchez-Camacho va presentar el seu model de finançament i Génova el va desestimar.

R. Jo parlo del 2016. Perquè una iniciativa sigui viable ha de ser-ho en contingut i en el temps. Era impossible negociar-lo el 2012, que va ser un any dramàtic. Ara estem en disposició de posar recursos addicionals. Estic d'acord amb el principi d'ordinalitat. Igual que la caritat, la solidaritat ben entesa comença per un mateix i després no ha de tenir com a conseqüència indesitjada un pitjor finançament.

P. El seu partit no el defensa.

R. No dubto que l'acabarà assumint. És de justícia i de sentit comú.

P. Es plantegen una reforma constitucional que vagi en la línia de donar més competències a les comunitats?

R. Quines competències més? No hi ha cap ens subestatal que tingui més competències que Catalunya.

P. I menys? Es planteja recentralitzar?

R. En absolut. No forma part del nostre programa. I això que hi ha gent que ho demana, segons les enquestes.

P. Quan vostè diu que el seu partit està disposat a una reforma constitucional, però per reforçar la unitat d'Espanya, a què es refereix?

R. A reforçar la cohesió social. Però nosaltres no hem assumit mai recentralitzar i assumir conseqüències, tot i que una part de la societat ho demana.

P. Mas els acusa d'impulsar la recentralització amb lleis com la llei Wert. Rajoy diu que els nens no poden parlar en castellà a les escoles.

R. Va voler dir que el castellà, que parlen 500 milions de persones, no pot rebre un tractament de llengua estrangera amb dues hores de presència en el sistema educatiu. No és bo per als nens. Això significa qüestionar l'ensenyament en català? En absolut. A ningú li passa pel cap una barbaritat com aquesta. Nosaltres defensem que s'ensenyin tres llengües: castellà, català i anglès.

P. Es penedeix de la recollida de signatures contra l'Estatut?

R. No. Jo mateix en vaig recollir. L'hi dic ben clar: l'error va ser iniciar l'elaboració d'un nou Estatut només amb un 4,2% de demanda i obviant el principal partit de l'oposició. El que comença malament, acaba malament. Va ser un exercici de legítima defensa: no anava contra Catalunya, anava contra aquest procés marginant el PP. I no ens va anar tan malament perquè el 2010, poc després de la sentència del Constitucional, el PP va obtenir els millors resultats de la seva història.

El ministre admet que el seu lloc el beneficia en campanya electoral

La doble condició de ministre i candidat a les eleccions generals està present en la campanya del ministre. Encara que el seu equip intenta dissociar cadascun d'aquests papers, Fernández Díaz va anunciar en un míting a Cornellà que els serveis d'intel·ligència ja havien tramitat una sèrie de denúncies anònimes per gihadisme un dia després que el seu ministeri engegués un nou mecanisme per Internet. També va revelar en l'acte del partit que el Ministeri de Medi Ambient desbloquejaria unes obres al passeig marítim. Des de llavors, cada vegada que ha de donar una informació com a ministre intenta fer-ho fora del míting. 

"Té els seus pros i contres. Perquè, evidentment, tens més presència en els mitjans a causa de la teva condició de ministre i al mateix temps tens més obligacions, i això limita la teva activitat com a candidat. En el saldo, diria que no només no em perjudica sinó que em beneficia", diu Fernández Díaz sobre aquesta qüestió.

P. Va dir el 2014 que les famílies no podien reunir-se per Nadal per l'independentisme. Ho torna a reafirmar?

R. Ningú ho discuteix. Hi ha fractura social. En conec casos i no són llegendes urbanes: amics que acorden no parlar de política, famílies que no es veuen per Nadal o Sant Esteve o veïns que no es parlen per les banderes que pengen als balcons.

P. Però en un sopar de Nadal també han de discutir simpatitzants del PP i del PSC.

R. Sí, però com que aquest debat no existia, ha enverinat la societat catalana. L'exemple és el vídeo que ha tret Convergència, que diu: ‘És possible que arruïnis el sopar però salves el país'. No tinc res més a afegir-hi.

P. Preveuen aplicar l'article 155 de la Constitució o alguna altra mesura excepcional?

R. Rajoy ja ha dit que tant de bo la impugnació davant el Constitucional sigui l'única mesura que hàgim d'adoptar.

P. I si no és així?

R. Estem davant acció-reacció i si algú vulnera la llei, cal actuar. Ni en un malson es podia pensar que s'arribaria a aquest nivell de despropòsit. No és desconnexió d'Espanya sinó de la realitat i del sentit comú.

P. Els partits independentistes han dit que seguiran endavant malgrat les impugnacions.

R. El que vam fer va ser fer complir la il·legalitat en 48 hores seguint tots els tràmits previstos. Això és el que hem fet i desitgem no haver d'actuar més pel despropòsit i la rauxa.

P. Vostè es reafirma que hi ha una vinculació entre el gihadisme i l'independentisme?

R. Es refereix a la fundació Nous Catalans. Conec molt bé del que estic parlant. Una fundació que es dedica a captar immigrants per a la independència fa un mal favor a la política d'immigració. Si arribes a un país com a immigrant econòmic i el primer que et plantegen és que no estàs en aquest país sinó en un altre i has d'optar per la independència d'aquest país, això no facilita precisament la integració. Vam haver d'expulsar del territori nacional per pràctiques contràries a la seguretat de l'Estat un dirigent d'aquesta fundació i haurà vist que després d'això no han tornat a dir res més. Per alguna cosa deu ser.

P. Qué li sembla que Iglesias reivindiqui el referèndum?

R. Jo no veig Pablo Iglesias pretenent ser president i al mateix temps defensant el dret d'autodeterminació. No es pot ser Simón Bolivar a Catalunya i Bismarck a Espanya simultàniament.