Selecciona Edició
Connecta’t

El banc dolent cedeix 200 pisos a Colau un mes després de les amenaces

La cessió de pisos buits està prevista a l'article 7 de la llei aprovada al Parlament fruit de la ILP que va impulsar la PAH

Pis de la Sareb a Barcelona ocupat per la PAH l'any passat.
Pis de la Sareb a Barcelona ocupat per la PAH l'any passat.

L'alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, i la Sareb, el banc dolent, signen aquest dimecres una treva. La societat que gestiona els anomenats actius tòxics del les entitats financeres i l'Ajuntament han arribat a un acord pel qual el banc dolent cedirà durant vuit anys 200 dels 562 pisos buits que des de fa més de dos anys té a la ciutat. La meitat d'aquests pisos, que seran per atendre emergències socials, ja estan ocupats per famílies empobrides que no poden pagar el lloguer o bé són ocupes. Són famílies amb pocs recursos i situacions diverses: des de persones que no poden pagar lloguers o hipoteques, ocupes que han entrat il·legalment o casos de víctimes d'estafa que paguen rendes il·legals. Colau ha explicat que s'analitzarà cas per cas: si els ocupants tenen dret a pis d'emergència o es posen a la cua del registre de sol·licitants d'habitatge públic.

Des del 2013 la Sareb ha signat convenis de cessió de 1.500 pisos amb comunitats autòmes (900 amb la Generalitat), però l'acord de Barcelona és el primer a què s'arriba amb un ajuntament. "Avui estem contents", ha reconegut Colau, que ha tret pit: "Si vam arribar a l'ajuntament es per fer coses com aquesta".

Qui va ser molts anys portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) i la Sareb es coneixen des de fa temps, des que Colau i famílies amenaçades de desnonament negociaven amb la societat que les persones hipotecades poguessin quedar-se als pisos de lloguer. Quan es va convertir en alcaldessa al juny, el primer que va fer va ser citar les entitats financeres i el banc dolent per començar a negociar cessions.

Unes negociacions que han tingut moments d'apropament i bones paraules, i moments de dures advertències per part de l'alcaldessa. Com quan fa un mes i mig Colau va llançar un ultimàtum i va dir que o la Sareb, el principal tenidor de pisos buits de la ciutat, cedia els habitatges tal i com preveu la llei, o els portaria als tribunals. "Fa quatre mesos que negociem i tenim pressa", deia Colau sobre un estira i arronsa que el regidor d'habitatge, Josep Maria Montaner, va qualificar de "pols amb la banca".

Llavors Colau també va criticar durament que la Sareb pretengués que fos l'Ajuntament qui pagués la rehabilitació dels pisos cedits. Finalment, pagaran les obres a mig fer. Un altre escull de la negociació ha estat la durada dels convenis: l'Ajuntament volia que fos pel màxim de temps i la Sareb està signant convenis per un màxim de cinc anys. Sobre el preu, l'Ajuntament pagarà un lloguer a la Sareb d'entre 125 i 75 euros, en funció de la situació dels seus habitants.

La cessió de pisos buits està prevista a l'article 7 de la llei aprovada al Parlament enguany fruit de la ILP que van impulsar la PAH i l'Aliança contra la pobresa energètica. La llei preveu la cessió obligatòria en el cas dels grans tenidors que tenen més de 100 pisos buits des de fa dos anys. El que argumenta la norma és que, estant buits, són habitatges que no compleixen la seva funció social. Segons el registre de la Generalitat, a Barcelona hi ha 2.591 pisos buits en mans de la Sareb i entitats financeres, dels quals qui més en té és el banc dolent.

MÉS INFORMACIÓ