Selecciona Edició
Connecta’t
poti-poti

Rajoy-Sánchez: Qui ha guanyat?

Els mitjans discrepen sobre els resultats del cara a cara i la premsa internacional en subratlla la duresa

Manuel Campo Vidal amb Sánchez i Rajoy.
Manuel Campo Vidal amb Sánchez i Rajoy.

El debat d’ahir entre Rajoy i Sánchez va tenir, sumant totes les emissores, una audiència de 8,5 milions d’espectadors, 700.000 menys que el debat a quatre d’Atresmedia. El programa posterior de La Sexta, amb Rivera i Iglesias comentant-lo, va tenir un 17,6% de quota (1.633.000 teleespectadors). Sobre qui el va guanyar, les enquestes digitals dels mitjans presenten resultats discrepants. L’enquesta d’Eldiario.es, que titula “Sánchez aconsegueix que Rajoy perdi els nervis amb la corrupció”, és favorable a Sánchez (79% contra 21%). La de La Razón diu que va guanyar Rajoy (76,9% contra 23,1%). EL PAÍS dóna un resultat més ajustat: Sánchez guanya amb el 48,73% dels vots i Rajoy s’emporta el 46,23%. A la Cadena Ser la distància és molt més notable: 67% de Sánchez i 13% de Rajoy. A Onda Cero, els seus tertulians donen a Sánchez com a guanyador encara que ho va fer amb “mal estil”. Per Pepe Oneto, la “política és assassina i ha guanyat Sánchez”. Soledad Gallego (Cadena Ser) va veure un Sánchez atacant la credibilitat de Rajoy. “Va ser una escena dolorosa, però inevitable. Algú havia de dir tot això al president del Govern i del PP”. Amb tot, acaba dient que en aquestes eleccions els cara a cara no poden ser decisius, “perquè hi ha quatre cares i en faltaven dues”. Jordi Basté (Rac1) el qualifica de lamentable i indigne amb una posada en escena que, segons la BBC, tenia una estètica dels anys vuitanta. “No s’escoltaven, tot va ser atrotinat” I sobre Catalunya, poc més d’un minut. Mònica Terribas també subratlla que el tema de Catalunya, un 20% del PIB espanyol, “se’l van pelar amb dos, tres minuts”.

En aquestes eleccions els cara a cara no poden ser decisius, perquè hi ha quatre cares i en faltaven dues (Soledad Gallego)

A la premsa internacional. The Telegraph considera que Rajoy va trontollar amb el tema de la corrupció i va viure una experiència poc còmoda. Per Bloomberg, Sánchez va colpejar Rajoy amb el tema de la corrupció. The New York Times considera que en una campanya monòtona va esclatar el drama quan Sánchez va atacar Rajoy pel tema de la corrupció i el va acusar de mentir sobre l’historial econòmic del Govern. Segons el diari, és el darrer cara a cara en un paisatge polític que canviarà el 20-D. També Le Figaro destaca “la rara violència” del debat. Per Le Monde, el darrer debat del bipartidisme va estar puntuat amb insults i es va limitar a un simple intercanvi d’atacs.

Més teca. El Confidencial creu que Rajoy i Sánchez perden en un debat dominat pels insults i els cops baixos. José Antonio Zarzalejos considera que va ser un debat “entre perdedors”. En canvi, al mateix mitjà, Antonio Casado considera que Sánchez es va cruspir Rajoy en un debat de veritat. Rajoy va perdre, diu, la calma i el cara a cara. Salvador Cot (El Món) titula “mòmia contra mòmia”. “L'intercanvi final sobre Catalunya ha estat una simple competició per semblar una mica més espanyol que l'altre interlocutor". Ignacio Escolar (Eldiario.es) consulta la RAE per entendre què és ser indecent i un president que li desitja força al seu tresorer quan es troba el seu botí a Suïssa no és decent: ni a Espanya ni a cap altre lloc”. 

És el darrer debat del bipartidisme

(Le Monde)

Per Xevi Xirgo (El Punt Avui), Sánchez sabia que l’única manera de tornar a pujar a l’escenari polític i d’aturar la davallada era un atac frontal. “I ho va fer”. Però ni Sánchez ni Rajoy el van convèncer. “I els altres no hi eren”. Per Vicenç Villatoro, un cara a cara no té sentit en un sistema no bipartidista. “És com retransmetre un partit de la Premier: pot ser més o menys interessant, però no és la teva lliga”. Toni Aira comenta a El Periódico que Sánchez va descol·locar Rajoy com segurament no ho hauria fet Pablo Iglesias o Albert Rivera. “Una dada a retenir. Qui posa més nerviós Rajoy? Ahir el cara a cara ens va donar una pista”. José Antonio Sorolla, al mateix diari, es pregunta “qui va guanyar?”. “La resposta està en el fet de si Sánchez es va passar o no de frenada. Si els espectadors entenen que els seus atacs no van ser excessius, ell seria el clar guanyador”. El diari titula en portada que “Sánchez acorrala Rajoy amb la corrupció”.

La Razón publica un munt d’articles sobre el debat. Ho resumeix el títol del seu editorial: “Sánchez no havia d’embrutir un debat que era la seva darrera carta” i critica que posés en dubte la honorabilitat indubtable de Rajoy. Per Antonio Martín Beaumont, Sánchez va elevar el to però ho va fer sense cap ni peus. Per Fran Carrillo, Sánchez es va disparar un tret al peu insultant Rajoy. El diari recull un comentari d’Iñigo Errejón (Podem): aquest debat no ha servit de res, “és com tornar a emetre Verano azul”.

Aquest debat no ha servit de res, és com tornar a emetre Verano azul (Iñigo Errejón)

En una nota, Bieito Rubido (Abc) diu que el futur no va estar present al debat, es va deixar per a un altre dia. A l’editorial, el diari destaca la seguretat de Rajoy davant dels insults de Sánchez, que, escriu, va abusar de referències a Bankia, Rato i el rescat bancari, “una cosa inintel·ligible per a la majoria de ciutadans”. A El Mundo, Casimiro García-Abadillo afirma que Sánchez surt viu del debat amb joc brut. Però Iván Redondo, al mateix diari, escriu que Rajoy va guanyar perquè en va sortir amb vida. Víctor M. Amela (La Vanguardia) escriu en el seu comentari que, com a teleespectador, li van venir ganes que s’acabi el bipartidisme, que s’acabi aquest frontó i “juguem a esports d’equip, tot i que sigui el bàdminton per parelles”.

Un episodi de campanya. Les paraules d’Ada Colau al míting de Madrid (“Madrid pot tornar a ser la nostra capital, una capital del segle XXI, que deixi enrere l'obscurantisme i que fa molt que ens va deixar de representar als catalans, gallecs, bascos, valencians i andalusos”) han aixecat polseguera. A les xarxes socials hi ha hagut els insults de sempre, tan habituals com lamentables. Al marge d’això, ho explica e-notícies, el dirigent republicà al Consistori barceloní Alfred Bosch ha escrit a Facebook que “Madrid mai no serà la nostra capital” i ha afegit que “em sap greu sentir aquestes paraules en boca de l'alcaldessa de la nostra ciutat”. Alguns comentaris han retret a Bosch haver donat suport a la seva investidura. La mateixa Colau ha explicat el sentit de les seves paraules a Rac1: “Hauria d’haver calculat millor que en campanya electoral, en què tinc poca experiència, cada frase es pot mal interpretar. Hauria d’haver afinat més [...] Sóc l’alcaldessa de la capital del meu país, Catalunya. Quan vaig dir 'la nostra capital' volia dir la capital de la gent si es posa en context del que estava dient. Era en un auditori, amb molta gent, que cridava 'Visca Catalunya!' i que defensava el dret a decidir i un referèndum a Catalunya. Quan vaig dir 'la nostra capital' volia dir capital de la gent, de la gent de baix, que està fent una revolució democràtica a Catalunya, Galícia, València i Madrid”. Malgrat això, Vicent Partal (Vilaweb) escriu que és una “declaració que mostra una submissió tan tremenda, tan provinciana, que dubte molt que cap batlle de Barcelona –ni tan sols els qui ho foren durant el franquisme– l’haja igualat mai”. Sebastià Alzamora (Ara, 14 de desembre) diu que somriu quan sent aquesta frase de Colau. “Sembla que la gent de Podem, o En Comú Podem, o com se n’hagi de dir, hagin redescobert Espanya i ara ens la vulguin explicar”.

Rajoy-Sánchez: Qui ha guanyat?
REUTERS

Joan López Alegre, a l’Abc, subratlla el fet que l’alcaldessa de Barcelona intervingués en un míting de Podem a Madrid i es pregunta: “Com hauria reaccionat la troupe indepe i les seves terminals mediàtiques si Carmena hagués vingut a Barcelona a fer un míting”. Una nota sense firma d’El Mundo considera que la “desmesurada resposta dels partits sobiranistes, sobretot dels independentistes d’ERC” només s’explica pel temor dels resultats del 20-D. Un símptoma d’això pot ser l’article de Joan Tardà manifestant la seva perplexitat perquè Quim Arrufat (CUP) hagi recomanat el vot per a En Comú Podem.

MÉS INFORMACIÓ