Selecciona Edició
Connecta’t

Policia europea de fronteres

El salt endavant proposat per Brussel·les desafia els països menys col·laboradors

Immigrants interceptats per la guàrdia costanera turca.
Immigrants interceptats per la guàrdia costanera turca. EFE

L'Executiu comunitari que presideix Jean-Claude Juncker vol reconvertir el programa Frontex en una Agència Europea de Guàrdia de Fronteres amb capacitat per intervenir en qualsevol dels 15 països que formen els límits exteriors de la UE. El pla inclou la creació d'un mecanisme per avaluar les situacions de risc i el projecte de crear un cos especial de policies capaç de desplaçar-se en un o dos dies a qualsevol punt en cas d'emergència.

Aquest salt endavant que pretén la Comissió Europea suposa un desafiament per als països amb actitud menys col·laboradora a l'hora d'abordar la greu crisi de refugiats que ha patit Europa l'últim any. L'esborrany del projecte inclou la possibilitat que els agents d'aquesta força puguin ser enviats a un punt de conflicte fins i tot sense haver estat reclamats pel país afectat. Sembla difícil que una imposició així en matèria de seguretat pugui ser acceptada sense resistències. Perquè la decisió de crear aquesta policia prosperi i pugui complir amb la seva comesa, és imprescindible en tot cas la col·laboració dels països en els quals ha d'operar. Encara que la proposta no requereix unanimitat, és desitjable que la transformació de Frontex es faci amb el màxim consens.

Una força d'intervenció ràpida podria resoldre problemes puntuals i evitar situacions de desbordament com les que s'han produït en alguns moments a Grècia, Hongria o Eslovènia, però no és clar que suposi un canvi fonamental en la crisi dels refugiats. Encara que el propòsit és evitar una situació de descontrol que torni a posar en perill els Acords de Schengen, no deixa de ser una mesura parcial i amb limitada capacitat d'incidència. Després del fracàs per articular una política comuna d'asil i habilitar un mecanisme permanent per al repartiment d'asilats entre els països, les possibilitats d'intervenció se centren en el control de fronteres mitjançant acords amb països limítrofs com Turquia, perquè continguin al seu territori els contingents migratoris, i amb mesures per segellar els accessos. Però mentre no s'abordin els motius que causen l'èxode, la pressió continuarà.