Selecciona Edició
Connecta’t
OPINIÓ

20-D, el dia del càstig

L’entrada en joc de Podem i Ciutadans ofereix la possibilitat d’ajustar comptes amb el PP sense donar suport al PSOE

Força més de mig Espanya somia que el 20-D sigui el dia del càstig al PP. Hi ha quatre grans motius pels quals el desig de desallotjar el PP del Govern espanyol no ha deixat de créixer. La primera raó és que Mariano Rajoy va prometre posar punt final a l'atur i fer-ho sense apujar els impostos i no ho ha aconseguit. Al contrari, les condicions socials i laborals dels que treballen han empitjorat molt sense haver augmentat la xifra d'ocupats i mentre pujava la pressió fiscal. El resultat de la política econòmica del PP durant aquests quatre anys és un notable increment de la desigualtat social: els rics són més rics, els pobres més pobres i els serveis socials disposen de menys mitjans.

El segon motiu que alimenta el rebuig a la continuïtat del Govern del PP és l'allau d'escàndols de corrupció econòmica protagonitzats pels seus membres. Des d'un exvicepresident del Govern fins a alcaldes i regidors, passant pel secretari de finances del partit i presidents de comunitats autònomes es troben culpables en escàndols. La llarga llista de casos que s'instrueixen als jutjats mostra clarament dues coses: per finançar-se, el PP ha recorregut de forma il·legal al cobrament de comissions a contractistes i subministradors de les administracions que ha governat. Seguint l'exemple, molts afiliats han utilitzat també aquesta pràctica per aconseguir beneficis privats. L'extensió del model s'ha revelat com un càncer que corca el partit allà on governa.

La tercera causa de rebuig al PP és la seva incapacitat per governar la pluralitat nacional. Quan Mariano Rajoy va accedir al poder el 2011, l'independentisme no aconseguia a Catalunya el 20% dels vots. El 2015 n'ha aconseguit el 48% i tot indica que si seguís governant el PP, continuaria enverinant-se el conflicte entre el seu govern i l'actual majoria parlamentària catalana. El PP presenta l'independentisme català com l'enemic interior al qual cal combatre i aixafar i demana que se li doni suport en aquesta tasca. Una part de l'electorat el segueix en aquest discurs, però també n'hi ha una altra que l'identifica com un cínic coresponsable del problema i li recrimina l'absència de voluntat de resoldre'l.

La majoria absoluta de què ha disposat el PP ha aguditzat la crisi de legitimitat del model polític espanyol

La majoria absoluta de què ha disposat el PP ha aguditzat la crisi de legitimitat del model polític espanyol, i aquest és el quart gran motiu per desitjar que passi a l'oposició. El moviment del 15-M va mostrar aquest distanciament com una ruptura entre generacions i una impugnació de l'alternança bipartidista entre el PSOE i el PP que ha dominat la política espanyola durant les últimes tres dècades. El sistema electoral espanyol produeix una desviació politicoideològica de signe conservador i centralista, clarament favorable al PP, i fomenta un bipartidisme que margina la pluralitat que realment hi ha a la societat. Els efectes nocius d'aquest sistema s'agreugen quan la majoria conservadora és utilitzada no només per formar govern, sinó per apoderar-se de tots els organismes i les institucions centrals de l'Estat, que és el que ha fet el PP: llançar-se al control del Poder Judicial, del Tribunal Constitucional o dels organismes reguladors de l'economia i de la radiotelevisió pública, entre d'altres. El biaix conservador es converteix d'aquesta manera en característica del sistema polític, fins al punt de deslegitimar-lo.

S'ha arribat així al moment en què la disjuntiva entre progressisme i conservadorisme, que continua sent la bàsica en les eleccions generals, es presenta aquest 20-D amb dues paperetes diferents per a cadascuna, les del PSOE i Podem per l'esquerra, i les del PP i Ciutadans per la dreta. Sempre hi ha hagut junt amb les del PSOE i el PP altres ofertes tant a l'esquerra com a la dreta, però la gran novetat de la convocatòria del 2015 és que, per vegada primera, totes quatre valen igual, serveixen igual. Qui vulgui votar esquerra sap que aquesta vegada no passarà amb el vot a Podem el que abans passava amb el vot a Esquerra Unida, és a dir, que a la major part de les províncies era un vot malgastat perquè el sistema electoral li impedia entrar en l'assignació d'escons a la major part. El mateix val per a la dreta. El PP gairebé ha monopolitzat la representació política des de l'extrema dreta fins al centrisme, però aquesta vegada molts dels seus electors saben que el seu vot es traduirà també en un escó si li donen a Ciutadans.