Selecciona Edició
Connecta’t

El cru toca mínims des del 2008 i el mercat dóna per fet més caigudes

L’Iran anuncia que tornarà a exportar encara que segueixi baixant el preu del petroli

Xemeneies a la refineria de gas i petroli de Brazi, al nord de Bucarest, Romania. Ampliar foto
Xemeneies a la refineria de gas i petroli de Brazi, al nord de Bucarest, Romania. EFE

El petroli segueix trencant previsions. El barril Brent, el de referència a Europa, va baixar durant la jornada de dilluns fins als 36,3 dòlars, un nivell inèdit des de la nit de Nadal del 2008, malgrat tancar la sessió sense canvis importants. Després d'aquest nou mínim –l'últim mes s'ha deixat gairebé un 20%– emergeixen dos factors: la promesa de l'Iran d'incrementar les seves exportacions una vegada s'aixequin les sancions internacionals i la constatació, per part de l'Agència Internacional de l'Energia (AIE), que la sobreabundància de cru perdurarà el 2016. Les apostes a la baixa s'han multiplicat en els últims dies.

Els experts en mercats energètics comencen a esgotar tots els qualificatius. Qui es podria imaginar fa una dècada que el barril Brent tancaria el 2015 per sota dels 40 dòlars? Quan falten 12 jornades, seria una sorpresa majúscula que no ho fes. Des que va perforar aquesta barrera psicològica, la setmana passada, el barril de referència al Vell Continent es deixa un 5%, i des que va començar l'any perd més de la tercera part del seu valor.

A l'altra banda de l'Atlàntic, i malgrat l'embranzida en el tram final de la sessió que va provocar que tanqués en verd, el nord-americà Texas va baixar dilluns dels 35 dòlars per primera vegada des del 2009, quan l'economia mundial patia els embats de la Gran Recessió i la demanda estava sota mínims. Avui, en canvi, l'abaratiment del cru es produeix en un moment de millora generalitzada dels indicadors als EUA i, en menor mesura, a Europa. Fins i tot l'economia xinesa, que ha viscut el 2015 el seu particular annus horribilis, ha donat en els últims temps lleugeres mostres de millora.

A curt termini, els analistes veuen tres explicacions per a aquesta nova caiguda. En primer lloc, el desacord fa 10 dies al si de l'Organització de Països Exportadors de Petroli (OPEP) sobre el límit de producció dels seus membres significa, a la pràctica, l'aixecament d'aquest sostre. En segon lloc, lluny de pronosticar la fi de la sobreoferta, l'AIE va assenyalar divendres passat que el consum mundial de cru va tocar sostre el tercer trimestre d'aquest any i va deixar entreveure que el 2016 l'oferta seguirà superant, amb escreix, la demanda. Finalment, Teheran ha deixat clar que entrarà als mercats internacionals sigui quin sigui el preu del cru. “No hi ha cap probabilitat que això no passi”, va subratllar dilluns el viceministre iranià de petroli, Amir Hossein Zamaninia. Tots aquests arguments apuntalen la previsió, ja generalitzada, que l'actual inundació del mercat petrolier no és una situació transitòria, sinó que s'intueix més permanent: en els últims cinc dies les apostes a la baixa han repuntat més d'un 6% al mercat nord-americà, augurant una nova disminució dels preus. “El sentiment del mercat s'ha tornat decididament pessimista”, resumia aquest dilluns Mike Wittner, especialista en petroli de Société Générale, en declaracions a Bloomberg. “Farà falta un fort catalitzador perquè els preus trobin un suport”.

Les petrolieres europees s’enfonsen a Borsa

La baixada del preu del cru es deixa sentir també als mercats de valors. Les principals petrolieres del Vell Continent van tornar a caure ahir després de diverses jornades en vermell i es preparen per tancar un dels pitjors exercicis en els últims anys. La més castigada és l'anglo-holandesa Shell, que ahir es va deixar més d'un 3,5% després d'anunciar la supressió de 2.800 llocs de treball com a part del seu procés de fusió amb la també britànica BG. En les últimes cinc sessions, Shell també lidera les caigudes (-8%), seguida de la italiana Eni (-7%), l'espanyola Repsol (-6%) i la francesa Total (-5%).

A llarg termini, la qüestió és una mica més complexa. El 2007 el libanès nord-americà Nassim Nicholas Taleb va encunyar l'expressió “cigne negre” per referir-se a qualsevol esdeveniment improbable i impredictible i de conseqüències imprevisibles que té la capacitat de canviar un statu quo. En el cas del cru, aquest fet té nom i cognoms: fracturació hidràulica. Des de la irrupció definitiva de la fracturació hidràulica en l'últim lustre, aquesta tècnica no convencional que permet extreure hidrocarburs que se sabia que existien però que no es podien comercialitzar, ha multiplicat l'oferta, la qual cosa ha fet baixar els preus i ha permès al protagonista del seu desenvolupament, els EUA, superar l'Aràbia Saudita i aconseguir el ceptre de primer productor mundial. Però, sobretot, ha demostrat la seva capacitat de canviar el mapa mundial del cru i relegar la totpoderosa OPEP a un paper secundari.