_
_
_
_
_

La Xina assumeix compromisos però no renuncia a les línies vermelles

El país més contaminant del món ha estat un dels grans protagonistes en les converses de París

Macarena Vidal Liy
Una mare i el seu fill amb màscara per la contaminació a Pequín, el passat 7 de setembre.
Una mare i el seu fill amb màscara per la contaminació a Pequín, el passat 7 de setembre.ROLEX DELA PENA (EFE)

La Xina s'ha sortit amb la seva. Al document final aprovat a la reunió de París contra el canvi climàtic, els països han acordat revisar cada cinc anys els seus compromisos per reduir les emissions. Però inclou una excepció, aquells que ja hagin promès retallades fins a l'any 2030. La segona potència mundial n'és un. Malgrat assumir per primera vegada compromisos mediambientals sota el lideratge de Xi Jinping, Pequín impulsa projectes amb energies fòssils en una vintena de països.

El diari The New York Times alertava aquest dissabte que els beneficis que produeixi la retallada d'emissions a casa es pot veure contrarestada a l'exterior. Les empreses estatals xineses, que reben el suport de préstecs de bancs públics, financen almenys 92 plantes elèctriques alimentades per carbó en 27 països en desenvolupament malgrat l'impacte que puguin tenir en l'escalfament global i les emissions, assegurava el diari.

Más información
Els EUA i la Xina donen un impuls vital al pacte pel clima

En general, l'actitud de la segona potència del món ha estat molt diferent de la que va mostrar el 2009 a Copenhaguen, quan es va oposar a qualsevol acord de caràcter vinculant. Llavors la Xina es trobava en plena aplicació d'un model que prioritzava el creixement per sobre de qualsevol cosa, incloses les preocupacions mediambientals. Avui aquest model està esgotat i la població protesta de manera cada vegada més contundent per la deterioració ecològica.

El país més contaminant del món, que emet més de 9.000 milions de tones de CO2 a l'any, ha estat un dels grans protagonistes en les converses de París. Aquest dijous, quan les negociacions es van estancar, el president dels EUA, Barack Obama, i el xinès, Xi Jinping, conversaven telefònicament per “coordinar esforços” i aconseguir un “acord ambiciós”, segons un comunicat de la Casa Blanca.

Pequín ha promès retallar les emissions per unitat de PIB entre un 60% i un 65% per al 2030 pel que fa als nivells del 2005, i aconseguir el seu sostre d'emissions per a aquesta data.

Per al 2030, el país responsable del 27% de les emissions mundials de carboni també assegura que augmentarà al 20% el percentatge de combustibles no fòssils –renovables i energia nuclear– en la seva cistella de consum energètic. El 2014, aquest percentatge era de l'11,2%. La major part d'aquest augment, previsiblement, provindrà de l'àtom: el país disposa actualment de 21 reactors i té previst construir-ne 28 més per incrementar la generació d'energia nuclear de 19,1 gigawatts anuals a 58 gigawatts –el triple– en sis anys.

Segons el Govern xinès, el seu país “s'ha estat esforçant al límit per contribuir a la lluita global contra el canvi climàtic”, com assegurava un comentari de l'agència oficial Xinhua ahir, i no pot fer-hi més. “Les metes del 2030 reflecteixen la resolució del país per seguir el camí del desenvolupament net i baix en carbó, que és l'única opció de la Xina per a un desenvolupament sostenible”, declarava el comentari.

La Xina, que ha vist desenvolupar-se la Cimera de París mentre Pequín vivia la seva primera alerta vermella per contaminació, ha anunciat algunes mesures complementàries durant la reunió a la capital francesa, com la reducció per al 2020 dels “principals contaminants” de les plantes elèctriques alimentades per carbó, en una mesura que sembla principalment encaminada a reduir la pol·lució. També accelerarà els tancaments i encoratjarà les fusions de les mines de carbó més petites.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Macarena Vidal Liy
Es corresponsal de EL PAÍS en Washington. Previamente, trabajó en la corresponsalía del periódico en Asia, en la delegación de EFE en Pekín, cubriendo la Casa Blanca y en el Reino Unido. Siguió como enviada especial conflictos en Bosnia-Herzegovina y Oriente Medio. Licenciada en Ciencias de la Información por la Universidad Complutense de Madrid.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_