Obama, una presidència marcada per la lluita contra el canvi climàtic

Amb la mirada posada en la història i malgrat tenir les dues cambres legislatives en contra, el president dels Estats Units, Barack Obama, va abordar el seu segon mandat amb la lluita contra el canvi climàtic entre els seus objectius. Ja pot dir que ho ha aconseguit. Aquest dissabte a la nit, en una intervenció des de la Casa Blanca, va qualificar el pacte de París com “el més ambiciós de la història de la lluita contra el canvi climàtic” i va defensar la feina de la seva Administració per fer-ho possible.

El president nord-americà mai ha esperat que es posessin d'acord els legisladors demòcrates i republicans al Congrés. Va utilitzar els seus poders executius per, a través d'un decret, aprovar aquest estiu les retallades més ambicioses a les emissions contaminants de la indústria nord-americana. Des de llavors la defensa del medi ambient forma part del llegat del mandatari demòcrata, que acaba de sumar un altre èxit a París.

Obama va defensar aquest dissabte que l'acord “celebra el lideratge nord-americà” en la lluita contra el canvi climàtic. “La comunitat internacional ha demostrat el que és capaç de fer quan uneix totes les seves forces”, va assegurar. El mandatari va donar les gràcies personalment als líders francesos i al secretari d'Estat, John Kerry, per la seva feina en les negociacions.

“El món s'ha posat d'acord entorn del pacte que necessitàvem”, va dir Obama. “Hem enviat un poderós missatge que el món està compromès a reduir les emissions”. El president va reconèixer que el pacte de París “no és perfecte”, però que des d'avui els ciutadans “podem confiar que el planeta estarà en més bones condicions per a les generacions futures”.

De seguida que va conèixer la seva aprovació, el mandatari va anunciar l'acord internacional amb un missatge a Twitter en el qual va qualificar el pacte d'“enorme” i va emfatitzar que l'han signat “gairebé tots els països del món”. Obama també va donar l'enhorabona a la delegació nord-americana pel seu lideratge en les negociacions.

L’exemple dels Estats Units

Les mesures que va aprovar el president aquest estiu van ser les primeres signades per un president nord-americà per lluitar contra l'escalfament global. Però el conjunt de normatives també buscava arribar a la cimera a París amb els deures fets. Els líders nord-americans no haurien pogut pressionar potències com la Xina, l'Índia o la Unió Europea sense haver donat exemple abans.

Els Estats Units continua sent el segon país més contaminant i un dels principals responsables de l'escalfament global per les seves emissions de diòxid de carboni a l'atmosfera. Per contribuir al canvi, Obama va signar un decret que va més enllà de les retallades –el 2014 va anunciar una reducció del 30% en les emissions– i que imposa l'adopció d'energies renovables a escala nacional i de manera immediata, evitant un període de transició que prorrogués les emissions.

Davant de la postura de la Casa Blanca, que ja el 2012 va atribuir la virulència de l'huracà Sandy a la costa de Nova York al canvi climàtic, el Partit Republicà ha mantingut el seu rebuig a qualsevol legislació que retalli les emissions. No falten legisladors ni candidats presidencials que neguin la contribució de les activitats humanes a l'escalfament global. Els republicans també han rebutjat les mesures d'Obama perquè consideren que el Govern federal i la Casa Blanca estan intervenint en competències que corresponen als Estats.

Aquest estiu, la reforma d'Obama per lluitar contra el canvi climàtic va ser rebuda amb la demanda de diversos governadors republicans que es neguen a implementar les mesures. Més d'una dotzena d'Estats han demanat que sigui la justícia qui determini si ha d'acatar la nova legislació, argumentant que les seves economies depenen profundament del carbó, que la reforma destruirà llocs de feina i que no tenen alternatives si es tanquen les plantes energètiques.

Dins d'aquest context, els Estats Units haurà de ratificar la primavera que ve el pacte aprovat aquest cap de setmana a París. La negociació al Congrés tindrà a més com a teló de fons la campanya electoral per la presidència, que arrenca el proper mes de febrer a l'Estat d'Iowa.