Quatre claus per entendre el pacte de París sobre el canvi climàtic

El text final de l'acord de París, que encara ha de ser ratificat pels 195 països reunits a la capital francesa, té com a objectiu principal impedir que l'augment de la temperatura mitjana del planeta a final de segle pel canvi climàtic superi els dos graus pel que fa als nivells preindustrials. I també s'apunta al fet que s'han de fer esforços perquè "no superi els 1,5 graus".

Metes

Per aconseguir aquest objectiu s'estableix que tots els països hauran d'arribar a un sostre en les seves emissions de gasos d'efecte hivernacle "al més aviat possible". Els països desenvolupats hauran de fer-ho els primers. Els que no ho són tindran més temps, encara que no es fixa un any concret. Es diu, però, que en la segona meitat d'aquest segle s'haurà d'arribar a un "equilibri" entre les emissions i la capacitat del planeta d'absorbir aquests gasos d'efecte hivernacle.

Mitigació

El principal instrument sobre el qual es construeix l'acord són les anomenades "contribucions" nacionals. De moment, 186 dels 195 països que negocien ja han presentat plans de reducció de les seves emissions. Quan s'analitzen en conjunt, aquests programes de reducció d'emissions donen com a resultat un increment de la temperatura a final de segle de prop de tres graus. Per a això, l'acord estableix que les contribucions es revisaran cada cinc anys a l'alça. Als països desenvolupats se'ls exigeix que redueixin les seves emissions en les seves contribucions nacionals. Als qui no ho són, se'ls insta al fet que les limitin o les redueixin en funció de les seves capacitats.

Un dels instruments clau de l'acord és la creació d'inventaris per poder fer un bon seguiment dels programes nacionals de reducció. Es perfilen tres categories: els desenvolupats, que hauran de donar informació completa; els emergents, que tindran una menor exigència, i els més pobres, que tindran el nivell mínim d'obligacions. 

Vinculació

El ministre d'Exteriors de França, Laurent Fabius, ha recalcat que l'acord serà vinculant. El que no serà legalment vinculant són els objectius de reducció d'emissions de cada país. Aquest punt s'hi ha hagut d'incloure per evitar que els Estats Units, el segon emissor mundial, no es quedi fora del pacte, ja que tindria problemes per ratificar-lo al seu país si se li imposen des de fora metes concretes de reducció d'emissions.  

Finançament

Perquè els països amb menys recursos puguin adaptar-se a l'efecte del canvi climàtic i també perquè puguin reduir les seves emissions s'estableix l'obligació que hi hagi ajuda internacional. Els països desenvolupats són els que han de mobilitzar els fons. Altres estats també podran aportar, però de forma "voluntària". El compromís és aconseguir fins al 2025 que es mobilitzin 100.000 milions de dòlars anuals, encara que es fixa una revisió a l'alça per abans d'aquest any. 

A més, en l'acord es recull la creació d'un organisme internacional nou dedicat a les "pèrdues i danys"; és a dir, per compensar els estats que es veuran més afectats per les conseqüències del canvi climàtic.