Selecciona Edició
Connecta’t

Ocells de ferro, ‘cowboys’ i zulus

El Dau, festival de joc de taula de Barcelona, surt del recinte de Fabra i Coats i inclou aquest any recreacions de batalles històriques, jocs populars i instal·lacions interactives

Participants en un joc de taula al Born, que s'ha sumat aquest any al festival Dau. Ampliar foto
Participants en un joc de taula al Born, que s'ha sumat aquest any al festival Dau.

“Como se sap, els ocells de ferro ponen ous de fusta”. Ho diu, amb tota naturalitat, el veterà inventor de jocs Joan Rovira, mentre manipula les corrioles d'una estructura feta amb restes de bicicletes. Des d'unes barres abstractes a la part superior –l'ocell– penja un ou de fusta lligat a una corda; un nen de cinc anys tracta d'atrapar-lo amb un cassó, “per cuidar-lo i que no s'extingeixi l'espècie”, explica Rovira, de nom artístic Guixot del 8.

Al seu voltant, al parc del Canòdrom de Sant Andreu, hi ha desenes de les seves singulars creacions, totes fetes a partir d'alguna despulla de bicicleta. Són només una petita part de l'oferta del Dau, el festival de jocs de taula de Barcelona. En la seva quarta edició, celebrada entre ahir i avui, la trobada s'ha diversificat i expandit més enllà de la seva ubicació tradicional, a la fàbrica Fabra i Coats de Sant Andreu.

Tot i que hi ha més vida pels carrers i places, és a l'antiga fàbrica on hi ha l'enrenou. Entre les famílies i grups d'adolescents passeja Oriol Comas, director del festival i romàntic del món del joc, repartint un jeroglífic estampat en la seva targeta personal. “El joc de taula està molt bé de salut: les tecnologies no són cap competència, perquè no permeten a les persones asseure's junts, riure, tocar-se”, proclama mentre passeja entre les taules, atapeïdes de grups de gent concentrada en els seus taulers.

El festival ha omplert les

places de Sant Andreu de jocs tradicionals

Els jugadors estan ficats en el paper, amb tota la parafernàlia inclosa. Hi ha grups de gàngsters tirant cartes, disfresses ambigües que podrien ser un Batman o un inquisidor i taules de cowboys concentrats en el Colt Express, flamant guanyador de l'Spiel des Jahres, premi alemany al millor joc de l'any.

“La vocació del Dau és totalment pública. Presentem els jocs a les famílies perquè després no tinguin excusa per no jugar”, explica Comas jovialment. Sense explicar la petita contribució de les editorials, el finançament depèn totalment de l'Ajuntament, amb un pressupost d'uns 100.000 euros. La resposta ha estat encoratjadora: “El primer any van venir 3.500, el segon 8.500 i el tercer 14.000”. L'interès per l'oci de tota la vida no decreix.

En el microclima del Dau, els creadors de jocs són els herois del moment. El francès Philippe des Pallières, inventor de Els homes llop i Màfia de Cuba, és pràcticament inaccessible: està massa ocupat signant autògrafs en una cua interminable de persones. Entre els assistents internacionals hi ha també Tom Werneck, Vlaada Chvátil i Manuel Rozoy, guanyadors dels premis Dau a la millor trajectòria de l'any que es lliuraran avui a les set de la tarda al Palau de la Virreina.

De portes enfora, alguns aprofiten els darrers dies de bon temps de tardor per presentar les seves apostes. Al pati de Fabra i Coats, la productora Cheap Films fitxa els passejants desprevinguts i els fa participar en el rodatge d'una escena de Robin Hood. “El resultat serà una pel·lícula muda de 15 minuts i la passarem demà”, aclareix el director del set, Xavi Socías. A més, els nostàlgics de l'era pretecnològica poden fer un tomb per les places del barri i jugar al joc de la granota, la morra, la cucanya, les baldufes o la perenne petanca.

“El joc de taula

està molt bé de

salut”, assegura

el director del Dau

Oportunament, el Born Centre Cultural acull els jocs de simulació històrica. Hi ha tallers de criptografia i pintura de miniatures i mostres de jocs a càrrec de les empreses de Wargames Alpha Ares i Rvbicon. “Això recrea la batalla de Rorke's Drift del 1879, a Sud-àfrica, on 140 soldats britànics van ser assetjats per milers de zulus”, explica el director d'Alpha Ares Javier Gómez, assenyalant un gran tauler ple de miniatures molt reeixides. Atrinxerats rere les barricades, fetes amb sacs de sorra, els soldats de la Reina apunten cap als indígenes armats amb llances que els volen destruir.

“Al final els britànics van matar milers de zulus i van guanyar la batalla. Es va fer fins i tot una pel·lícula en què surt Michael Caine”, puntualitza Gómez. Però la gràcia d'aquests jocs és que, amb l'estratègia adequada, es pot revertir la història: els zulus poden disparar contra l'invasor, els perses enfonsar les flotes gregues i Hitler envair Europa. “Fins i tot  Napoleó pot sortir victoriós de Waterloo”, com indica Gómez.

Amb tot, la precisió històrica dels Wargames és encomiable. “No és que ens agradi la guerra", assegura Carlos –àlies Freecom–, membre de Rvbicon, mentre fa els últims retocs a una diminuta nau Borg de Star Trek. “Però és que els jocs de simulació tenen un gran potencial didàctic”, afegeix. La seva taula, caòtica, conté tot el que cal per perfeccionar el seu univers particular: catapultes de culleres, arbres d'esponges i minúscules barricades de grans d'arròs.