A l’alcaldessa li agrada la marxa

Tres tipus de públic es van citar ahir a Badalona al míting d'En Comú Podem. El majoritari era la tieta podemeta. A diferència de la tieta convergent, la podemeta té un passat socialista, parla castellà amb deix de cinturó vermell, va de fosc i en comptes de bijuteria llueix detalls violetes. El tiet podemet va vestit amb jaqueta de cuir, té unes mans d'haver estat a la fàbrica i cara d'estar mosca. També hi havia presència del progre modern —no confondre amb l'hipster pepero— tot i que era minoritari i la seva principal aportació era la música d'inici, una meravella electrònica entre New Order i Pegasvs. Finalment hi havia els colauistes, els de la música cumba-ska catalana del tancament. No eren majoria, però van ser els que van posar la marxa.

Que el públic ex-PSOE podemet era hegemònic ho demostra el fet que a l'escenari es ventilés el tema referèndum en un vist i no vist. Només Gerardo Pisarello va fer, com és el seu costum, picades d'ullet al sobiranisme, elogiant la sandàlia de David Fernàndez i parafrasejant Lluís Companys. Els colauistes van portar la veu cantant perquè manen als Ajuntaments de Barcelona i Badalona.

A diferència de la campanya de les municipals, quan Pablo Iglesias va embolicar la troca a Nou Barris acusant de gentussa i lladres a mig Catalunya, ahir a Llefiá el mambo el van ballar Ada Colau i Pisarello. Colau va acusar de criminals els de les portes giratòries del PP i va repetir que ho feia com a alcaldessa de Barcelona. També va assegurar —amb el demagòmetre al límit— que Pedro Sánchez critica Iglesias “perquè Pablo feminitza la política amb la seva cua de cavall i perquè no li importa el seu estil”. Colau va dir de Ciutadans que “són les rates que abandonen el vaixell [PP] per trobar altres sigles”. Pisarello va afegir que C's era “el nou falangisme d'Albertito Primo de Rivera”.

Xavier Domènech no va aixecar passions. Va complir pels pèls amb el paper de teloner. Hi va haver els tòpics de rigor, aquells tics retòrics que assemblen a aquesta nova esquerra amb l'independentisme: invocar la història, impossibles que són possibles i diàlegs amb un nét imaginari que t'interpel·la. Només Laia Ortiz va trencar el guió quan va cridar al públic: “Defenseu-vos, perquè ningú ho farà per vosaltres”. Hobbes en estat pur i en boca de l'ecosocialisme. Coses que passen quan acabes sent el comparsa del colauisme.