L’‘efecte Ada Colau’ catapulta les opcions de Podem a Catalunya
La candidatura d’En Comú Podem confia a capgirar els resultats de Catalunya Sí que es Pot del 27-S
La confluència d'esquerres a Catalunya està en condicions, segons les enquestes, de fer un gir copernicà a Catalunya respecte als pobres resultats de les autonòmiques del 27-S i de qüestionar l'hegemonia de l'independentisme. La clau del tomb és la implicació aquesta vegada d'Ada Colau, artífex i ànima de candidatura En Comú Podem, encapçalada per l'historiador Xavier Domènech. Barcelona en Comú, el partit de l'alcaldessa de Barcelona, és el motor de la coalició integrada per Podem i Iniciativa i Esquerra Unida relegats, aquests últims, a un segon pla. En aliança amb Podem, En Comú Podem aspira a un grup propi al Congrés.
Colau tanca la candidatura però simbòlicament és com si l'encapçalés. Compromesa amb el projecte, l'alcaldessa ha catapultat la confluència d'esquerres que, segons el CIS, guanyarà el 20-D a Catalunya. La llista disposa per a aquesta campanya d'un pressupost de 200.000 euros que compensen amb la indiscutible tirada i la popularitat d'Ada Colau i, per descomptat, de Pablo Iglesias. Ningú dubta que les 2.500 persones que omplien aquest dissabte el poliesportiu de Llefià, a Badalona (Barcelonès) hi van anar per veure'ls a tots dos. “L'admiro molt pel que està fent i la seva lluita per la gent treballadora. La vaig veure fa tres anys al carrer a Barcelona i l'hi vaig dir”, corrobora Mónica Velasco, dependenta, de 40 anys.
Convertida en un fenomen de l'esquerra a Catalunya, basat en la legitimitat de la seva lluita des de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), la força de Colau resideix en el fet que projecta la mateixa imatge que quan era activista. “Vaig ser el 2013 a la Comissió d'Economia del Congrés i vaig cridar criminals [als banquers]. El president, Santiago Lanzuela, em va dir que retirés la paraula i no vaig voler. Senyor Lanzuela: Continuo sense retractar-me. Sóc alcaldessa i els segueixo dient criminals. No em domesticaran”, va exclamar Colau recordant que Lanzuela és ara conseller de Red Eléctrica Española, amb el pavelló dempeus. Després va carregar contra Ciutadans quan va recordar que mai se'ls ha vist aturant desnonaments i va clamar: “Legislarem la dació en pagament retroactiva. Us desnonarem del Congrés sense rancor”.
Entregats a Colau
“Vaig estar amb l’Ada a la plataforma aturant desnonaments amb ella com a activista. Una més! Tirades als bancs... Vaig aparèixer amb ella en una fotografia. És un orgull i se'm posa la pell de gallina quan penso que és alcaldessa”, explica María Chillón, de 54 anys, just abans que comenci el míting, enfundada en una samarreta lila, peixatera a l'atur que va aprofitar la seva desocupació per ajudar a la PAH. Com ella, Mónica Velasco, de 40 anys, dependenta, mostra la seva “admiració” per Colau i la seva lluita per la gent treballadora. “Fa tres anys em vaig creuar amb ella a Barcelona i li vaig agrair tot el que feia”, explica aquesta militant d'esquerres.
Inscrita als Cercles de Podem, Cecilia Franco, de 52 anys, administrativa, surt entusiasmada del míting i afirma que les victòries al maig de Colau, Dolors Sabaté a Badalona i Manuela Carmena a Madrid són un bon presagi. “Crec que podem guanyar i que guanyarem. No ens va anar bé al setembre perquè va funcionar el plebiscit. Conec molta gent de Podem que va votar la CUP. Però nosaltres en això no ens definim: el que volem els catalans és votar i decidir”. La seva amiga, Jesús Alcaraz, de 45 anys, administrativa, diu que el que més li ha agradat és que Colau posés exemples de la seva gestió. "És necessari escoltar el que estan fent. I m'ha agradat que hagi dit que no n’hi ha prou i que cal seguir", diu sobre una reflexió que Colau sol fer als mítings. "Les seves idees són molt raonables", afegeix l'Antón, de 53 anys, de Terrassa, treballador a l'atur.
Tots consideren que Catalunya Sí que es Pot va pagar el 27-S un nom que induïa a la confusió, que no es veia la marca Podem i que tenia poc temps de vida. Fernando Amaro, de 67 anys, jubilat, creu que es va acusar la fricció entre els partits i que aquesta vegada la unitat, amb Colau, funciona. "Cal donar-li temps perquè s'acomodi a l'Ajuntament", assegura. "Va ser fantàstica la victòria de Colau a Barcelona i pot aportar molt. Sóc molt, molt partidari del referèndum, tot i que jo votaria que no", afirma Joel González, de 20 anys, estudiant d'Arquitectura. El seu amic Didac Liñán, estudiant de Criminologia, que revela que ell votaria que sí, diu que Colau és la persona més interessant de l'esquerra i subratlla la importància de la unitat. Després de qualificar el míting d’"emocionant", Aida Llauradó, de 31 anys, assessora d'un edil de Badalona, afirma que gent com Colau o Iglesias són els que podran fer el canvi: "Demostren que sí que es pot i que la gent del carrer pot canviar el país i el món".
Malgrat la seva agenda institucional, l'alcaldessa ha participat en quatre actes —avui serà a Madrid i divendres a València— i la seva presència és garantia de fer ple. La seva figura està al servei de la candidatura: el seu rostre apareix a la propaganda juntament amb el de Domènech i Iglesias, i al vídeo de propaganda hi diu: “En comú ja hem demostrat que no hi ha impossibles”. La candidatura vol entroncar amb l'èxit de les municipals, quan va accedir a l'alcaldia, i fa una espècie de parèntesi amb els comicis del 27-S. Cap dia Colau va aparèixer, a desgrat d'Iniciativa, a la campanya de Catalunya Sí que es Pot. I es va notar: només va aconseguir 11 diputats. El fracàs va empènyer Podem, ICV i EUiA a claudicar, no sense barallar-se en la confecció de la llista, davant l'estratègia de Barcelona en Comú. Les paperetes, aquesta vegada, per evitar confusions, portaran el nom d'En Comú Podem i de Podem en Comú. Iglesias, que ha suavitzat el seu discurs respecte al 27-S —ni rastre de les seves crítiques a la CUP ni cap esment als orígens dels assistents per incentivar el vot—, ha acceptat una relació de tu a tu i ha fet una indiscutible aposta pel referèndum tot i que ahir va quedar eclipsat.
El líder de Podem no vol parlar de cessions a En Comú Podem i va apel·lar al valor afegit de Colau. “La conec des del 2001, quan érem activistes”, diu a EL PAÍS. “Veure-la ara amb aquesta altura política, sent una de les figures polítiques que més admiro em commou i m'enorgulleix”. Hi ha coses que només fa ella. Mentre Domènech demanava el vot –“No voteu Chacón; voteu Colau”–, va sortir del pavelló, es va plantar davant les 200 persones que es van quedar fora i, davant les seves mirades atònites, els va demanar comprensió i va improvisar un minimíting paral·lel.
