Selecciona Edició
Connecta’t

La teranyina

S'acosta l'any nou però el vell continua inamovible

S'acosta l'any nou però el vell continua inamovible. Els comitès de campanya es trenquen el cap ideant una visita a un pobre, a un empresari malalt d'IRPF, a una verdulera amb les endívies d'oferta, a qualsevol cosa que tingui porta al carrer per plantar-s'hi davant, convocar la premsa i repetir el mateix que deia aquest matí el diari. Sempre és igual. El polític diu quatre coses en forma d'eslògan i tots tornen cap a casa per la mateixa autopista de pagament.

Sabadell. Terreny industrial ric en mercuri. Polígon Sud-Oest. Anem al cor de les debanadores a bord del bus del Partit Popular (és a dir, ficats dins d'un anunci) amb la finalitat de cobrir un acte d'Alicia Sánchez-Camacho. Toca visita a una petita empresa tèxtil especialitzada en teixits tècnics i de filtració. És un gest molt líric que la política implicada en La Camarga tingui tant interès per les tècniques de filtració. Nau de dues sales. En una, 12 màquines de teixir, entre merlets cònics de fils, fan un soroll insuportable. Les vigilen un home i el seu fill. El pare n'és un dels socis fundadors. Granota blava, barba blanca i ulleres rodones. El fill, també amb granota i auriculars de protecció auditiva. A la sala contigua, prodigiosament silenciosa, dues màquines pesants, oficines i magatzem. Olor de química. Sánchez-Camacho atén una altra propietària. A fora, l'asfalt és fred com una altra eina de treball, i el lloc ambulant dels entrepans i les patates fregides.

Han anat a la trobada de Sánchez-Camacho uns companys de militància. L'home popular, quan va d'excursió al Rioleón Safari dels obrers es posa una caçadora embuatada, texans blaus, calçat d'ant i bufanda lligada al coll. El faldons de la camisa apuntant sota el jersei. La dona popular porta un abric curt fosc amb botons de coure gastat, botes d'ant fins als genolls, una bossa a l'espatlla i ulleres de sol. Alicia Sánchez-Camacho s'hi ha presentat en un Volkswagen de vidres fumats. El xofer l'esperarà dins. Apareix vestida de cap de l'expedició. Abric llarg i botes altes negres. Cadena daurada. Li acosten els micros a la boca i semblen gots d'aigua. “Aquesta empresa és un referent de la nostra economia productiva”, diu fregant-se les mans, però de fred. Darrere del bus hi ha aparcat un camió amb un rètol que diu: "Grues i transports El Gañán". Dins del taller les màquines teixeixen amb el seu soroll de sempre i al vell món les aranyes teixeixen afablement les teranyines.