Selecciona Edició
Connecta’t

Els EUA i Europa s’uneixen per tancar l’acord del clima

Les dues grans economies, amb 79 països més, envien propostes conjuntes

Manifestació de nens a la Cimera de París.
Manifestació de nens a la Cimera de París. REUTERS

Els Estats Units i Europa han emprès una estratègia comuna de negociació del pacte contra el canvi climàtic a París. Aquestes dues grans economies, amb 79 països més, van decidir aquest dijous enviar propostes conjuntes dins del procés de negociació del text, que ahir continuava encallat en els debats sobre el finançament i la diferenciació per països que hauran de fer més esforç. Es forma així un bloc negociador de 108 Estats, en el qual no hi ha distinció entre rics i pobres.

Abans que comencés la Cimera del Clima de París, una de les principals preocupacions de la UE era que la Xina i els Estats Units poguessin forjar una aliança perquè sortís un tractat descafeïnat contra el canvi climàtic. De fet, les dues principals economies arribaven amb un pacte previ sobre l'escalfament signat fa un any. Però, segons fonts de la delegació europea, la Xina en les negociacions de París està buscant un acord “poc ambiciós”, és a dir, que se cenyeixi només a aquest text i a un altre que va acordar amb el president de França, François Hollande, fa unes setmanes. Europa creu que aquesta opció donaria com a resultat un pacte poc concret i ambiciós.

L'estratègia europea durant la cimera ha estat intentar forjar una aliança entre el màxim nombre de països possible. Primer, va tancar un pacte amb 79 Estats vulnerables de l'Àfrica, el Carib i el Pacífic. Després, hi va sumar els Estats Units. I ahir aquest nou bloc va decidir enviar a la presidència de la cimera, que està en mans de França com a amfitriona, un paquet de propostes conjuntes per incorporar al text.

Ahir continuaven latents en les negociacions els problemes de diferenciació, un concepte pel qual són els països rics els que han d'assumir el màxim pes dels esforços en la reducció d'emissions, i en el finançament perquè els Estats més pobres puguin adaptar-se al canvi climàtic. Aquesta diferenciació no situaria a l'avantguarda la Xina i l'Índia, dues de les quatre economies del món que més gasos d'efecte hivernacle emeten a l'atmosfera. En teoria, la cimera hauria d'acabar aquest divendres. Però la Xina ja va reconèixer que és possible que duri fins dissabte. Durant la nit de dijous, van continuar les negociacions.

Per guanyar-se el suport dels EUA, Europa ha hagut de ser flexible en una de les seves reivindicacions: que els objectius nacionals de reducció d'emissions no apareguin com legalment vinculants en l'acord. Però es busca una sortida: que aquests objectius sí que hagin d'estar dins d'una llei nacional de cada signant de l'acord. El Govern nord-americà, que no controla el Senat, rebutjava la vinculació legal davant del risc de no poder confirmar-ho. Els EUA va signar als noranta el Protocol de Kyoto, però mai va arribar a ratificar-lo.

MÉS INFORMACIÓ