Selecciona Edició
Connecta’t

Lletres consagrades

La 65a Nit de Santa Llúcia referma Pep Puig amb el Sant Jordi i ratifica Empar Moliner (Rodoreda) i Víctor Obiols (Carles Riba)

Els guardonats, d'esquerra a dreta: Francesc Puigpelat, Jaume Vilalta, David Plana, Pep Puig, Santi Baró, Josep Maria Miró, Empar Moliner i Víctor Obiols.
Els guardonats, d'esquerra a dreta: Francesc Puigpelat, Jaume Vilalta, David Plana, Pep Puig, Santi Baró, Josep Maria Miró, Empar Moliner i Víctor Obiols.

Curiosa la lectura socioliterària que donava aquest divendres a Tortosa la 65a edició de la Nit de Santa Llúcia, la gran i històrica vetllada literària de les lletres catalanes: mentre Quim Torra, president d'Òmnium Cultural, entitat convocant, demanava al poble català “esperança i persistència” i als polítics “sentit d'Estat”, la majoria dels vuit guardons requeien en autors amb tasca i trajectòria sòlida, com si es tractés de consagrar o donar suport en moments convulsos.

Així poden llegir-se, almenys, els tres grans premis. El primer, el 56è Sant Jordi de novel·la, va recaure en La vida sense la Sara Amat, quarta obra de Pep Puig, els llibres anteriors del qual van ser ben rebuts per la crítica però que no havia passat de ser Talent FNAC. Amb el conjunt de relats Tot això ho faig perquè tinc molta por, Empar Moliner es va emportar el 18è Mercè Rodoreda de contes, només el tercer guardó de la ja llarga carrera de la també televisiva autora. Més cridaner és, en aquesta línia, el 57è Carles Riba de poesia, que va ser per a Dret al miracle, de Víctor Obiols, home de producció pausada, al peu del canó des dels 14 anys, fundador del grup musical Bocanega però també amb només dos reconeixements fins ara, l'últim, del 1996.

Demanant disculpes a la seva editora de sempre, Eugènia Broggi, que ha publicat tota la seva obra fins avui a Empúries i L’Altra editorial (L’home que torna; Les llàgrimes de la senyoreta Marta i L’amor de la meva vida de moment, aquesta de fa uns mesos), Puig (Terrassa, 1969) va admetre que va optar al Sant Jordi (60.000 euros i 25 originals presentats, la xifra més baixa de les tres últimes edicions) perquè tenia “una novel·la popular, com ho pot ser una de Rodoreda o una cançó de Serrat, amb prou força per commoure des d'un noiet a un lletraferit de 50 anys”.

La història, fruit d'un fet real que li va explicar el seu pare, és el combat que muda en amor entre un nen sempre conforme amb el món i les regles que accepta amagar una nena de 13 anys, díscola i que ha acumulat una ràbia secreta contra el poble, que acabarà desapareixent.

En cinc de les sis categories literàries s’han presentat menys originals que l’any passat 

“Els personatges corren, mengen o beuen per no tenir por, aquella que paralitza qualsevol pare de mitjana edat que creu que tots els perills del món es confabulen per atacar els seus fills. És un carpe diem modern”, va definir Moliner el seu llibre de contes amb el qual es va emportar el Rodoreda (6.000 euros).

Deia Horaci que un poema havia d'estar almenys nou anys en un calaix abans de ser publicat. I aquesta regla estricta que recordava Obiols (Barcelona, 1960) se la va aplicar ell mateix amb el seu poemari guanyador del Riba (3.000 euros), amb composicions que freguen la dècada de vida. “Hi he apostat molt; hi ha molta substància”, admetia qui aquest mateix any ja ha reunit bona part de la seva obra des del fundacional Opus Zero (1974) a Sol de Lluna ple. Poesia 1974-1999. Així es desprèn de l'estructura del llibre guanyador: una primera part sobre una ruptura amorosa; renaixement i certa tristesa pel que apunta a la desaparició d'una generació.

Qui sembla tornar, en aquest cas al món del teatre després del seu llarg segrest televisiu (és el cap de guionistes de La Riera), és David Plana, que amb Els encantats (dur enfrontament entre un pare i els seus dos fills sota l'ombra de la mare i esposa absent) va obtenir el segon premi Frederic Roda de teatre. El guardó (13.000 euros) el va compartir ex aequo amb el dramaturg i director teatral Josep Maria Micó, que planteja a La travessia la cara fosca dels cooperants a partir d'una monja testimoni d'un crim en una zona bèl·lica.

En la narrativa infantil, el ja 53è Folch i Torres (7.000 euros) va recaure en La nena que es va convertir en mòbil, del també ja veterà Francesc Puigpelat (Balaguer, 1959). Amb cinc guardons previs, des d'Apocalipsi blanc (premi Pla, 1999), torna a fer gala del domini narratiu contraposant fantasia i realitat i tradició i modernitat amb la història de la Mukele, una nena pastora que viu als peus del Kilimanjaro i a la qual un bruixot converteix en telèfon mòbil.

Santi Baró (Olesa de Montserrat, 1965) va preferir posar tota la seva experiència en el gènere juvenil (ha guanyat dues vegades els premis Gran Angular i Barcanova) reivindicant el seu admirat autor Pere Calders, a qui fa amic del protagonista del seu L’efecte Calders, amb el qual va obtenir el 42è Joaquim Ruyra (9.000 euros).

L'espai de divulgació científica Quèquicom de TV3, dirigit per Jaume Vilalta, i un article del periodista alemany Alex Rühle al Süddeutsche Zeitung sobre les aspiracions polítiques catalanes van aconseguir, respectivament, el 7è Òmnium de Comunicació i el 29è Joan B. Cendrós (3.000 euros). Entre jotes de l'Ebre i dansa contemporània es va tancar una Festa de les Lletres Catalanes al cartell de la qual s'han presentat menys escriptors en cinc de les seves sis categories literàries comparat amb l'any passat.