_
_
_
_
_

Trobada una possible diana terapèutica per curar la cirrosi

Un estudi prova en ratolins l’eficàcia d’inhibir la proteïna que crea els vasos sanguinis anòmals vinculats a la malaltia

Jessica Mouzo
Vasos patològics (cercles blancs) amb abundant expressió de la proteïna CPEB4, en teixit cirròtic.
Vasos patològics (cercles blancs) amb abundant expressió de la proteïna CPEB4, en teixit cirròtic.IRB Barcelona/IDIBAPS

És una proteïna, es diu CPEB4 i aconseguir inhabilitar-la pot ser la clau per combatre la cirrosi hepàtica. A aquesta conclusió han arribat un grup de científics de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Barcelona (IRB) i de l'Institut d'Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS) després de provar en ratolins que el fetge pot regenerar-se completament si s'inhibeix la proteïna CPEB4, encarregada de generar els vasos sanguinis anòmals vinculats a la cirrosi. L'hepatitis C, l'alcoholisme i ara l'augment de l'obesitat són les principals causes d'aquesta malaltia, que danya progressivament el fetge i converteix el teixit sa en fibrós (acumulació de cicatrius) i provoca fallides funcionals en l'òrgan.

Fins ara, les investigacions se centraven a inhibir la proteïna VEGF, encarregada de generar nous vasos sanguinis, però els resultats no van ser satisfactoris

Malgrat que les cèl·lules hepàtiques tenen una capacitat de regeneració molt alta per combatre el dany que provoca la cirrosi, la fórmula que utilitzen per reparar aquestes lesions resulta contraproduent per al fetge. Com que les cicatrius compliquen la circulació de la sang a través de l'òrgan, les cèl·lules hepàtiques generen nous vasos sanguinis per alliberar pressió a les venes. El problema és que alguns d'aquests vasos es creen fora del fetge (angiogènesi patològica) i generen més dany hepàtic perquè encara arriba menys sang al fetge. A més, aquests vasos patògens formen varices a l'esòfag i l'estómac que, si es trenquen, provoquen fortes hemorràgies internes.

Fins ara, les investigacions s'havien centrat a inhibir la proteïna VEGF, vinculada a la creació dels nous vasos. Però els resultats no eren gaire satisfactoris perquè, en inhabilitar la funció d'aquesta proteïna, s'atacava els vasos patògens, però també els sans. "Atacant aquesta proteïna de forma indiscriminada, inhabilites la generació normal de vasos, així que els efectes adversos són intolerables", explica l'investigador de l'ICREA, Raúl Méndez.

Per primera vegada hem aconseguit fer baixar els nivells de VEGF de patògens a normals”, explica l’investigador de lICREA Raúl Méndez

Els científics, que ja havien estudiat la proteïna CPEB4 en embrions, van veure que el fetge danyat feia servir concretament la CPEB4 per generar només els vasos patògens. "En treure aquesta proteïna, inhibim la formació de vasos sanguinis dolents sense fer mal als bons", assenyala el científic. Els investigadors van provar l'eficàcia d'aquesta fórmula en ratolins i els resultats, assegura Méndez, van ser "molt bons". "Per primera vegada hem aconseguit fer baixar els nivells de VEGF de patògens a normals", apunta. L'estudi s'ha publicat a la revista científica Gastroenterology.

Tot i això, malgrat les bones notícies que ha donat la investigació bàsica, Méndez es mostra prudent i adverteix que encara falta temps per traslladar la troballa a la pràctica clínica. Les investigacions se centren ara a generar un fàrmac que inhibeixi específicament la proteïna CPEB4. "L'any passat vam aconseguir revelar les estructures atòmiques d'aquesta proteïna, que és el pas previ al disseny computacional d'inhibidors. Estem provant els compostos que podrien funcionar però hem de veure quins funcionen i inhibeixen aquesta proteïna i a més, hem de comprovar que no tinguin efectes secundaris", explica l'investigador. La cirrosi està entre les 10 primeres causes de mort en països desenvolupats i és la primera causa de trasplantament hepàtic a Espanya.

Regístrate gratis para seguir leyendo

Si tienes cuenta en EL PAÍS, puedes utilizarla para identificarte
_

Sobre la firma

Jessica Mouzo
Jessica Mouzo es redactora de sanidad en EL PAÍS. Es licenciada en Periodismo por la Universidade de Santiago de Compostela y Máster de Periodismo BCN-NY de la Universitat de Barcelona.

Arxivat A

Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
Recomendaciones EL PAÍS
_
_