Els líders canvien el míting pel plató a la recerca d’audiències massives

La campanya electoral s'aboca a l'espectacle televisiu i abandona els grans actes

Els líders canvien el míting pel plató a la recerca d’audiències massives

La campanya electoral s'ha traslladat als platós televisius, especialment de programes d'entreteniment, i ha abandonat en gran mesura els tradicionals mítings. O, almenys, l'atenció ha deixat de centrar-se en aquests actes d'exaltació i la campanya dels principals partits s'ha dissenyat pensant en la televisió, segons admeten responsables de les candidatures. Es busca una audiència massiva a la qual no s'arriba per altres mitjans i que s'amplifica després en xarxes socials. Mai abans a Espanya una campanya havia estat tan vinculada a la televisió i, sobretot, a espais d'espectacle.

Mariano Rajoy abandonarà avui a mig matí la reunió del Consell de Ministres per anar a Telecinco a gravar el programa Qué tiempos tan felices! de María Teresa Campos, que s'emetrà el dissabte a la tarda. Tots els altres líders han passat les últimes setmanes per aquest espai, que fins ara era aliè a la política. La campanya electoral del 20-D s'ha traslladat als platós, especialment de programes d'entreteniment. Els responsables dels partits expliquen que aquesta situació té a veure amb múltiples factors que van des del desenvolupament de la legislatura, la proliferació de nous líders, la presència de candidats nascuts en platós televisius, l'interès per apuntar-se a una nova forma de política i el mateix funcionament dels mitjans audiovisuals.

Óscar López, membre destacat de l'equip de campanya socialista, assegura que l'ascens de nous partits com Ciutadans o Podem té a veure amb la crisi, però també amb la televisió. Fins al punt que tots dos factors han fet créixer l'interès per programes polítics a la televisió i, per tant, d'acostament a la política. I es tradueix en un alt percentatge de participació prevista per a les eleccions generals, segons les enquestes.

La majoria segueix la política per televisió

La televisió és el mitjà preferit pels espanyols per seguir la campanya, segons un estudi de Kantar, líder mundial en estudis de mercat, investigació i anàlisi. El 53,8% assegura que la segueix a través d'aquest mitjà. La següent via d'accés són els mitjans digitals i Internet pel 21,9% dels consultats. Menys de la meitat d'aquest percentatge diu que la segueix per xarxes socials. Aquest resultat dóna idea de la bretxa digital i la dificultat perquè un percentatge notable de votants accedeixin a noves tecnologies.

Aquestes dades avalen l'estratègia dels principals partits per bolcar-se en la televisió per sobre d'altres mitjans, a la recerca de penetració en l'electorat. Un dels responsables de la campanya del PSOE explica que la presència de Pedro Sánchez al programa de Bertín Osborne o en el de Teresa Campos els permet arribar a un públic que no aconseguirien per altres mitjans. En aquest sector de l'electorat, format sobretot per persones de més edat, es disputen un nombre notable de vots al PP que acaba al resultat final.

Dos dels principals candidats, Albert Rivera i, especialment, Pablo Iglesias han crescut a la televisió i han participat durant tota la legislatura en programes de tertúlia política. Els partits tradicionals han intentat adaptar-se a aquesta situació i han incrementat les seves participacions en mitjans, encara que amb dubtes inicials. Per exemple, Pedro Sánchez ha trencat motlles en utilitzar fa un any la seva intervenció a Sálvame de Telecinco per superar la dada de baix nivell de coneixement. I Antonio Carmona va arribar a la candidatura socialista a l'Ajuntament de Madrid alçat per la seva omnipresència a la televisió.

Gir del PP

El PP, durant el primer tram de la legislatura, es negava a participar en aquests programes, segons expliquen responsables de televisions. Eren els temps del plasma i en els quals el president del Govern fugia dels periodistes pel garatge al Senat. A l'estiu, Mariano Rajoy va fer un gir: va demanar als seus dirigents que sortissin a explicar la seva gestió i va situar al capdavant del partit nous dirigents més habituats a la televisió. Per exemple, Andrea Levy i Pablo Casado van passar a ser membres d'aquestes tertúlies televisives. Els polítics van actuar de contertulians en programes polítics i després van fer el salt cap a programes d'entreteniment.

Fonts de l'equip del PP expliquen que abans de l'estiu es va dissenyar una estratègia basada en la idea d'humanitzar el candidat, després d'una legislatura de distància dels ciutadans. Es van dissenyar vídeos, es van multiplicar les ocasions per fer passejades pels carrers abans i després de cada acte... I ara els ha anat ben bé l'onada de peticions per a programes d'entreteniment per a la campanya. El mateix Rajoy, després d'acudir al programa de Bertín Osborne a La 1 i a La Sexta Noche, estarà el dissabte al de Teresa Campos a Telecinco. Sánchez suma a aquests programes El Hormiguero d'Antena 3. I tots han passat pel programa d'Ana Rosa a Telecinco i alguns pel de Calleja a Cuatro. El socialista presumeix d'haver anat a totes les televisions autonòmiques i avui intervindrà a Las Mañanas de Cuatro de Javier Ruiz.

Rajoy i Sánchez han rebutjat anar a El Objetivo de Ana Pastor, a La Sexta, com a úniques renúncies que es coneixen. Segons les dades del PSOE, el líder socialista ha anat a 11 programes de televisió des del dia 21 de novembre. Rivera i Iglesias van debatre en un bar a Salvados. Tots van anar també a programes esportius de la ràdio com El Larguero de la Cadena SER, com a continuïtat de l'espectacle audiovisual. A part queden els debats, inclòs el d'EL PAÍS per Internet.

Les eleccions s'han plantejat com una batalla gairebé generacional entre el que es considera nou i el que es considera vell. En aquesta pugna, els experts en comunicació parlen de nova política, de política espectacle i fins i tot de campanyes pop per explicar aquest esforç per semblar propers. Els mítings es mantenen, però de forma més limitada i amb agendes supeditades a la televisió. I, en tot cas, la campanya del 20-D quedarà com la més vinculada a l'espectacle televisiu de la història democràtica.

Un responsable de campanya d'un dels grans partits explica també que han hagut d'adaptar-se al funcionament dels mitjans. Per exemple, assegura que en les televisions els programes els fan diferents productores i que no n'hi ha prou amb acudir a una cadena, sinó que cal atendre i acudir a cadascuna de les productores. També hi ha hagut una evolució dels formats als quals els polítics s'han hagut d'adaptar.